dimarts, 24 de desembre del 2013

Molt bon Nadal i feliç 2014

Que la joia que neix al Nadal 
ens dugui a fer realitat els somnis
i les il·lusions d'aquest nou any 2014


Que la alegría que nace en Navidad
nos lleve a hacer realidad los sueños
y las ilusiones de este nuevo año 2014



diumenge, 22 de desembre del 2013

Ensenyar a volar (Mare Teresa de Calculta?)

Ensenyar a volar
Us adjuntem avui una presentació amb textos atribuïts a la Mare Teresa de Calcuta.
Una abraçada, bon cap de setmana, i Bon Nadal!

Rafael i Maria Dolors

divendres, 13 de desembre del 2013

Els dos fills


Pregària de Taizé - Parròquia a Sarrià, 26 de novembre de 2013

Introducció
Avui pregarem amb la paràbola del dos fills. Una paràbola que sembla senzilla i directa, i que el mateix Jesús acaba d’explicar amb contundència. Deixem-nos primer colpir pel text de l’evangeli i després reflexionem amb l’ajuda del comentari, que també ens llença dues preguntes. Acabarem compatit les nostres pregàries i el par nostre.

Cant: Nada te turbe

Paràbola dels dos fills (Mt 21, 28-32)
»Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:
»--Fill, vés avui a treballar a la vinya.
»Ell li va respondre:
»--No hi vull anar.
»Però després se'n penedí i va anar-hi. Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:
»--De seguida, senyor.
»Però no hi va anar.
Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare?
Li responen:
--El primer.
Jesús els diu:
--Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l'heu cregut.

Cant: Déu és amor

Comentari
Jesús està parlant amb els grans sacerdots i els notables del poble, és a dir, amb els líders que buscaven la manera d’acabar amb ell, perquè suposava per a ells un problema molest. Com tantes vegades, Jesús posa davant dues actituds; avui són fàcils de detectar. Per una part l’actitud del qui vol quedar bé, però després no està disposat a realitzar allò que ha promès; per altra, la del qui diu al principi «no vull», però després si farà cas.
Els detalls enriqueixen la nostra lectura: per a Jesús és un pare el que demana als seus fills que treballen en la seva vinya (podria ser un empresari, o un rei, o un capatàs…), i els ho demana amb un apel·latiu afectuós («fill meu») després d’haver-se «apropat» a ells. Déu és també així per a nosaltres. La seva crida (la nostra vocació) no és una càrrega, sinó una petició plena d’afecte d’un Déu que, abans, s’acosta a nosaltres, es mostra quotidià, es mostra familiar.
Cap dels fills és perfecte; Jesús sap que la nostra vida està plena de llums i fosques, de moments en els quals el nostre ànim no respon a les nostres forces, o les nostres paraules a les nostres decisions. Així som nosaltres, i així són els dos germans de la paràbola; però hi ha una gran diferència: hi ha un que és capaç de reflexionar, d’entrar en sí mateix, de penedir-se’n i canviar.  Som capaços nosaltres de reflexionar i canviar com aquest fill?
Jesús, al final, aplica la paràbola davant dels líders del poble que l’escoltaven; diu que les prostitutes i els recaptadors d’impostos anaven per davant d’ells en el camí cap a Déu. Tampoc diu que el camí sigui fàcil per a ningú, tots tenim que caminar amb el nostre esforç, però la primera actitud és la de sentir-se necessitat, la de desitjar una vida més plena i millor. Els líders jueus vivien una situació molt tensa amb la dominació dels romans, i tenien l’encàrrec de què no hi hagués problemes, de què cadascú es mantingués en el seu lloc sense moure’s (els rics en els seus palaus, els pobres en les seves misèries, els romans oprimint-los a tots). Per a ells res havia de canviar. Potser a nosaltres, que vivim temps molt diferents, també ens molesta d’altra manera que Déu vulgui remoure les nostres consciències, vulgui despertar-nos, exigir-nos una vida més autèntica. Quina seria la nostra resposta?

Silenci
Pregàries espontànies
Pare nostre
Cant: El Senyor és la meva força

(C) de tots els cants: Taizé - Ateliers et Presses de Taizé. Communauté de Taizé, 71250 Taizé, France.



Advent 2013



Advent 2013


Estem en temps d'espera, cadascú espera alguna cosa, i alguna és força llunyana, però tot arriba. Una presentació sobre l'Advent.
Una abraçada i bon cap de setmana,
Rafael i Maria Dolors


dissabte, 30 de novembre del 2013

Decàleg de l'acompanyant



Decàleg de l'acompanyant


A mida que ens fem grans ens adonem que les vivències que hem fet al costat dels companys de camí ens han marcat i/o canviat més o menys profundament.
Avui una presentació sobre l'acompanyament.

Moltes felicitats als Andreu's!

Una abraçada i bon cap de setmana,

Rafael i Maria Dolors

diumenge, 24 de novembre del 2013

Tots dos (Tao Te Ching)

Tots dos

Un escrit per recordar el papre d'una bona amiga que ens ha deixat aquesta setmana.
Una abraçada i bon cap de setmana,

Rafael i Maria Dolors (novembre 2013)


diumenge, 17 de novembre del 2013

Com viure la fe en un món en canvi


Ahir, dissabte 16 de novembre, va tenir lloc el VIII Congrés de l'Associació Cristianisme al segle XXI amb el lema "Com viure la fe en un món en canvi". Més d'un centenar de persones ens vam  aplegar per pregar, escoltar els ponents i reflexionar en veu alta.

Vam començar amb en Xavier Alegre, teòleg jesuïta, que amb la seva habitual energia ens va parlar de "Viure el Regne com a experiència comunitària de la fe, des del catolicisme". Per a ell, els catòlics hem de retornar a la Bíblia per recuperar el projecte de Jesús.

Després en Pere Zamora, teòleg i pastor protestant, amb el títol "Viure el Regne com a experiència comunitària de la fe, des de l'Església evangèlica" ens va presentar extensament la seva tesi de com el protestantisme europeu actual ha de redefinir la seva eclesiologia respecte al Regne de Déu.












Per la tarda vam escoltar la ponència de Begoña Román, filòsofa, amb el títol "Què cal fer davant la irresponsabilitat col·lectiva en aquest moment de tant sofriment? Què potser sóc jo qui s'ha de fer càrrec?". Amb molta claredat va anar presentant-nos 10 reflexions sobre el que cal fer.

Si us cou la curiositat, aviat tindreu disponible el llibre del congrés amb el recull complet de les ponències. Trobareu la informació a www.cristianismexxi.cat.

A l'hora de les intervencions del públic va sortir el tema de la paritat. M'agradaria que en propers congressos, més que buscar l'equilibri entre el sexe dels oradors, es busqués equilibrar les aportacions dels ponents, i que sentíssim parlar de fets i de vida, no només de teories i pensaments.

També hi va haver música! El duet format per Laia Porta (veu) i Publio Delgado (guitarra) ens va oferir una actuació de molta qualitat.
Convent de les Filipenses a Sarrià, seu del Congrés

Per acabar aquesta petita ressenya us deixo amb el primer que vaig sentir en arribar. Una conversa entre dos participants:

--"Has vist? La nova Església, tota de cabells blancs!"

--"Sí, som els iaioflautes de l'Església!!"

Em va encantar.

Per molts anys aquesta empenta i aquestes ganes d'aprofundir i de qüestionar-se com ha de ser l'Església del segle XXI.

Teresa Callao
prentetemps@gmail.com

Banquet de noces


Pregària de Taizé - Parròquia a Sarrià, 12 de novembre de 2013

Introducció
Com sabeu, aquest curs anem seguint l’itinerari de les paràboles de Jesús.
Avui ens toca la del Banquet de Noces.  Llegirem primer la paràbola per refrescar-la en la memòria de tots i tenir-la present;  i llegirem després un comentari sobre ella d’en José Antonio Pagola.
És una paràbola senzilla de llegir, però, com totes les paràboles de Jesús, és molt rica en reflexions.  Toca diverses cares i sempre li  pot  portar a cadascú diferentes reflexions. Però sempre són reflexions interessants i intenses.
Nosaltres ens hem decantat per la interpretació de que sovint ens mostrem desagraïts al Senyor per les coses que ens manquen i els problemes que tenim, i per tant, li fem l’esquena.  I en canvi, ens costa més, i no sabrem veure, les moltes coses bones que ens ha donat. I que ens haurien d’omplir d’alegria.
Podem doncs iniciar la reflexió des d’aquest punt.

Cant: Jo tinc set de tu, tinc set del teu amor. Jo tinc set de tu, oh font de llibertat


Paràbola dels convidats al banquet  (Mt 22,1-10)
Un dels qui menjaven amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué: --Feliç el qui s'asseurà a taula en el Regne de Déu! Jesús li respongué: --Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. »A l'hora de l'àpat va enviar el seu servent a dir als convidats:
»--Veniu, que ja tot és a punt. »Però tots, sense excepció, començaren d'excusar-se. El primer li digué: »--He comprat un camp i l'haig d'anar a veure. Et demano que m'excusis.
»Un altre digué: »--He comprat cinc parelles de bous i ara me'n vaig a provar-los. Et demano que m'excusis. »Un altre digué: »--M'acabo de casar, i per això no puc venir.
»El servent se'n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l'amo, indignat, li va dir: »--Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos. »Després el criat digué: »--Senyor, s'ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.
»L'amo va dir al servent: »--Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s'ompli la casa. »Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.


Cant: L’ajuda em vindrà del Senyor



Comentari

La primera reflexió és molt immediata. Si els que han estat honrats amb la invitació d’una gran festa i d’un gran senyor, la desprecien. Què hem de fer amb la festa? Doncs que l’aprofitin els que inicialment havien estat descartats.

Si la traslladem avui en dia, no cal pensar en els grans afavorits, famosos i poderosos. Molts de nosaltres hem estat afavorits amb salut, amb feina, amb els fills, amb amics, amb família, amb  les coses de la vida que ens han anat bé, …    Però sovint no sabem veure la Mà del Senyor en tot això i per tant li girem l’esquena….  
Es del tot natural que el Senyor es giri en vers els menys afavorits, …, els més abandonats.

Serà així doncs el regne del cel? Els que estan darrera passaran al davant? Els abandonats, els indignes, els pecadors, els indesitjables?  ¿ Déu rodejat de gent sense honor…?
Però és que Déu no vol estar sol… i per això els anirà a buscar, els hi donarà la seva confiança,  i els alliberarà de la humiliació, els convidarà sense demanar res a canvi. No els farà de jutge, no els absoldrà de cap culpa, no demana ni penediment ni penitència… NO, simplement els convidarà.

Si els hagués demanat penediment i penitència abans d’entrar a la boda, ningú no s’hagués estranyat. Tothom hagués admirat la paràbola. Lo sorprenent i revolucionari és que els acull tal com són, és a dir, continuen sent pecadors. Això és intolerable per molta gent.

Però aquest és Jesús, no posa als pecadors devant de la Llei, sinó devant de la tendresa i de l’amor. No sap si respondran, si canviaran de conducta o no, però ell d’entrada els hi ofereix l’amor no condicionat.
No hi han justos que tenen drets en front de pecadors sense drets.
Des de la compassió de Déu, Jesús ho enfoca tot de manera diferent…
Els hi diu “Quan us sentiu jutjats per les normes i rebutjats per la societat,  sapigueu que Déu està amb vosaltres”.

El problema principal de Jesús era veure si les persones moralment justes i políticament correctes podrien entendre aquesta manera de veure les coses…

Silenci

Pregàries espontànies

Pare nostre


Cant: Cantarei ao Senhor



Miquel Martí i Pol (10 anys sense)



Miquel Martí i Pol (10 anys sense)


Avui una presentació amb un poema de Miquel Martí i Pol de l'any 1954 per recordar que fa 10 anys que ens va deixar.Les fotos són de Taizé.
També aprofitem per felicitar els Albert's i tots els científics!Una abraçada,
Rafael i Maria Dolors (novembre 2013)




divendres, 8 de novembre del 2013

Emocions positives



Emocions positives


Avui una presentació sobre emocions positives, que diuen que van bé per ser més feliços. Les fotos són d'una excursió al Paratge Tudela (Cap de Creus).
Una abraçada,

Rafael i Maria Dolors

dijous, 31 d’octubre del 2013

Poema de la mort




Avui ens dol la pèrdua sobtada d'un bon amic.
Una abraçada,


Rafael i Maria Dolors


diumenge, 27 d’octubre del 2013

Convertir les actituds


Convertir les actituds

Us adjuntem un text de Dietrich Bonhoeffer que ens ha caigut a les mans darrerament. Fa molt anys a Hamelin ens van ensenyar una cançó seva que ens va agradar molt, algun dia la posarem en en una presentació.

El text d'avui podria ser apropiat per començar bé cada dia.

Rafel i Mara Dolors

diumenge, 20 d’octubre del 2013

Un parell d'aplicacions per pregar

Fa uns dies estava tafanejant a l'App Store, cercant sense massa convicció alguna aplicació (també se li pot dir apli o app) per passar l'estona quan, no sé ben bé perquè, vaig teclejar "Taizé" mentre em deia "hi haurà una apli de Taizé?" ... pensant tan sols en trobar una apli per navegar pel web de Taizé (www.taize.fr) de manera més còmode des de mòbils i tauletes... I, sorpresa, em trobo amb dues aplis que no tenen a veure amb això sino que estan pensades per ajudar a pregar: "Taizé Readings" (lectures de Taizé) i "TaizéMercy". He pensat que estaria bé compartir-ho i explicar-ho al blog. 

"Taizé Readings" es tracta d'una apli molt senzilleta, i gratuïta, que ens presenta, cada dia, el passatge bíblic que es llegeix al migdia a Taizé, seguit d'una petita reflexió del Germà Roger (no relacionada amb el passatge --curiós). És una apli per a iOS, és a dir, per iPhone, iPod i iPad i sembla que no també està disponible per dispositius Android (veure comentaris al final).

Com veieu a la captura de pantalla, els textos es presenten ben clarets a sobre d'una imatge de Taizé (que pot anar canviant durant el dia). I ja està. Això és tot el que Björn Frädrich, el desenvolupador de l'apli, ha fet. Potser volent seguir l'austeritat característica de la comunitat de Taizé. O potser perquè complicar-la no valia la pena. O potser perquè "per amor a l'art" no volia fer més. L'apli funciona "off-line", és a dir, es descarrega tot el contingut en instal·lar-la i no cal tenir connexió a internet per veure el text i reflexió del dia.

La informació disponible a l'App Store diu que els textos es troben en diferents idiomes a més a més de l'anglès [la llista és llarga, amb castellà però no català :( ]. Però no hi són o no he sabut trobar-los i és una llàstima!. No hi ha per enlloc l'opció de fer sortir els textos en altres idiomes. Llegir en anglès textos bíblics i meditacions del Germà Roger no està a l'abast de tothom.

I seguint amb la crítica (constructiva) tampoc hi ha la possibilitat, que trobo seria útil, de veure els textos d'altres dates (anteriors o posteriors), i poder navegar entre ells. 

"TaizéMercy" és l'altra aplicació que us vull comentar. És una creació de les Germanes de la Misericòrdia (d'aquí el seu nom) de Burlingame, Califòrnia, on cada primer divendres de mes (i divendres sant) a les 8 del vespre, fan una pregària de Taizé al voltant de la creu. L'apli és justament això: "l'escaleta" completa(, amb els textos (bíblics o no), els silencis i la lletra dels cants de les 13 pregàries (una per cada mes de l'any més divendres sant). Amb l'apli pots fer la pregària completa, o tenir-la de model per preparar-ne una... en anglès, és clar. Com a l'altra apli, un cop instal·lada es pot usar sense estar connectat a internet, i anar d'una a altra pregària lliurament. L'apli es pot trobar per Android (gràcies Anna) i no està disponible en altres idiomes que no siguin l'anglès --no sembla ni que s'ho hagin plantejat.

El disseny de "TaizéMercy" és molt intuitiu i també auster, amb els textos i prou, en aquest cas sense foto de fons com a "Taizé Readings". Però aquesta apli dóna alguna cosa més. En la part inferior han colocat 5 botons que porten a 1) una breu explicació de la Comunitat de Taizé (amb enllaç); 2) una llista de llocs als Estats Units on es fan pregàries estil Taizé, molt semblant a la que hi ha al web de Taizé (si voleu veure la llista de pregàries a España, la trobareu aquí); 3) un enllaç a Google Maps per situar el Mercy Center a Burlingame; 4) una explicació sobre la seva llibrería, on es poden comprar els CDs de Taizé i de la germana Suzanne Toolan, que va iniciar les pregàries al Mercy Center i ha compost cançons (corals i de regust molt classicot, que podeu sentir a Spotify); i 5) dades per contactar, explicant que si bé l'apli és gratis, accepten donacions per pagar els 800 dòlars que els costa mantenir-la a l'AppStore.

A totes dues aplis trobo a faltar altres utilitats, com ara poder sentir un cant (enllaçant amb el web de Taizé o amb Spotify), o compartir el text per e-mail o en alguna xarxa social, com ara Twitter o Facebook, com ja estem acostumats a fer amb una notícia del diari, un vídeo del YouTube o un post d'un blog. Potser són "sofisticacions" que realment no són necessàries, però confesso que a mi em farien gràcia. Per cert, ja heu tuitejat aquest post ;-) ?

Suposo que hi ha més aplicacions per facilitar i ajudar a pregar, però no les conec i no puc fer comparacions. En una cerca ràpida posant "pregària" en català en surten dues, i posant "oración" en castellà en surten 118, i això només a l'App Store... i si cerco "pray" o "prayer", en anglès, només surten 685 i 1929, respectivament....  Si feu servir o sabeu d'alguna d'apli similar per a iOS o per a Android, no dubteu de fer una aportació en forma de comentari al post! O si voleu fer un post senceret, teniu el "Pren-te Temps" a disposició, només cal que ens ho envieu! Serà molt ben benvingut!!

Esteve Fernández
prentetemps@gmail.com


dissabte, 19 d’octubre del 2013

La lluna


La lluna
Demà hi ha lluna plena.
Us enviem una presentació amb fotos boniques de la lluna i algunes frases, perquè en gaudiu.
Bon cap de setmana!
Una abraçada,

Rafael i Maria Dolors

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Nou cicle de sessions "Espai Obert" de Cristianisme al segle XXI

Dia i hora: dissabtes, d’11h. a 13h. 
Lloc: locals del CIC, Via Augusta 205, Barcelona.
+ info: http://www.cristianismexxi.cat/espai-obert.html 

Calendari
19 d'octubre 2013
Charles de Foucault
a càrrec de Ramon Dubrez, germanet de Foucault

18 de gener 2014
Maria Skobtsov
a càrrec d'Emília Bea, professora titular de Filosofia del Dret i Filosofia Política de la Universitat de València

22 de març 2014
Kierkegaard-Aranguren
a càrrec de Francesc Torralba, director de la càtedra Ethos

26 d'abril 2014
Albert Camus
a càrrec de Itziar González, exregidora de Ciutat Vella, de Barcelona

7 de juny 2014
Raimon Pànikkar
a càrrec de Ignasi Moreta, director de Fragmenta Editorial.


diumenge, 13 d’octubre del 2013

Frases de Robin Sharma (II)



Per continuar el curs amb empenta us adjuntem unes frases de l'autor del llibre "El monjo que es va vendre el Ferrari". Les fotos són d'una excursió al Taga.

Bon cap de setmana i felcitats a les Pilar's!
Una abraçada,

Rafael i Maria Dolors

VIII Congrés de "Cristianisme al segle XXI"

VIII Congrés de "Cristianisme al segle XXI"

Lema: "Com viure la fe en un món en canvi" 

Data: dissabte, 16 de novembre 2013

Lloc:  Casa d'Espiritualitat Sant Felip Neri (C/ Nena Casas, 47; Barcelona)

Tríptic amb més informació: aquí

Web Crisitianisme al segle XXI: www.cristianismexxi.cat 


dimecres, 9 d’octubre del 2013

Tornen les presentacions de la Mª Dolors i el Rafel





Amb la represa del curs, el Rafel i la Maria Dolors tornen a compartir puntualment cada divendres les seves presentacions en PowerPoint (fetes o rebudes per ells). Avui ens posem al dia i incloem al blog les 5 primeres presentacions del curs, que no havíem pogut publicar tan puntualment. A veure si els hi podem seguir el ritme! Us recordem que a la pàgina de PPTs del blog trobareu totes les seves presentacions i alguna més que ens heu enviat --i que podeu seguir enviant!

Al costat de la foto, que normalment és la primera diapositiva de la presentació, trobareu el breu comentari que la Maria Dolors i el Rafel inclouen en l'e-mail que distribueixen. Aprofitem per donar les gràcies al Rafel i la Maria Dolors per compartir tot això amb nosaltres!.



Frases de Robin Sharma (I)

Per començar el curs amb empenta us adjuntem unes frases de l'autor del llibre "El monjo que es va vendre el Ferrari". Les fotos són d'una excursió al Pic de Robiñera a la zona de Pineta.
Felicitats a totes les Núria's, Erola's, Meritxell's, i altres marededeus trobades!
Una abraçada,
Rafael i Maria Dolors (06/09/2013)



Fem Via

Avui una presentació per recordar que els poetes també ajuden a fer camí. Les fotos són de la pujada al Coll d'Añisclo des de la Vall de Pineta.
Bon cap de setmana!
Una abraçada,
Rafael i Maria Dolors (13/09/2013)


Avui el text d'una cançò que a casa ens agrada molt i que parla de camí, angoixa, compromís, joia, il·lusió, ... I per acabar una frase de Winston Churchill. Considerem que tot plegat és apropiat per als moments que vivim. Les fotos són d'una excursió pel canó (?) d'Añisclo aquest estiu.
Bon cap de setmana!
Una abraçada,
Rafael i Maria Dolors (20/09/2013)


Avui el text d'un poema de Bertolt Brecht: Les crosses.
Trobem que és apropiat per als moments que vivim. N'hi ha que encara no volen que ens les traiem perquè es pensen que, com a país, no podrem caminar sols!
Les fotos són de la zona de Ribes de Freser.
Bon cap de setmana!
Una abraçada,
Rafael i Maria Dolors (27/09/2013)


Conte de l'hipopòtam (format PDF)
Avui us proposem un conte d'un hipopòtam, i ens sembla que té relació amb aquest poema de Douglas Malloch:
Si no pots ser un pi al cim de la carena, sigues un garric a la vall, però sigues el garric millor vora el torrent; un arbust, si no pots ser un arbre.
Si no pots ser un camí ral, sigues viarany.
Si no pots ser sol, sigues estrella.
No és pel volum que reeixiràs o no; sigues al màxim allò que siguis.
Bon cap de setmana!
Una abraçada,
Rafael i Maria Dolors (04/10/2013)











Elim: espai de silenci i pregària (2013-14)


Els salesians tornen a posar a l'abast de joves i adults l'espai "Elim" de silenci i pregària personal, des de la consciència del cos.

On? Casal don Bosco del centre salesià Martí-Codolar (Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 15)
Quan? Mensulament, dimarts al vespre (19:30-21:30 h) i dissabtes al matí (10:30-12:30 h)

Propera sessió: "Pregar des de la vida" - 15 i 19 d'octubre 2013
“Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.” (Lc 10, 24)

Sessions posteriors: 
19 i 23 novembre | 10 i 14 desembre | 21 i 25 gener | 25 febrer, 1 març
25 i 29 març | 22 i 26 abril | 13 i 17 maig | 17 i 21 juny

+ info / contacte: elim@salesians.cat | Telf. 616 947 158  |  www: Equip Elim

divendres, 6 de setembre del 2013

Pregàries de Taizé a Sarrià - Octubre/Desembre 2013


Calendari de pregàries (octubre-desembre 2013)

Cada segon i quart dimarts de mes a les 9:30 del vespre, capella de la parròquia de Maria Auxiliadora (Pg Sant Joan Bosco, 74; Barcelona).


Aquest curs dedicarem cada pregària a una paràbola.


Dimarts                Tema

 8   octubre            Tresor amagat
22  octubre            Bon samarità

12  novembre         Banquet de noces
26  novembre         Dos fills

10  desembre         Gra de mostassa

divendres, 19 de juliol del 2013

“Jo crec”, però m’entens?

Ahir al capvespre va tenir lloc la segona projecció de la pel·lícula-documental “Jo crec”. Segurament per la seva temàtica i que som molts els creients “motivats”, per la bona acollida que va tenir l’estrena fa unes setmanes (500 persones van omplir el Cinema Comèdia), i per les cròniques  –que no crítiques- de la mateixa, unes 300 persones van omplir de nou la platea del Comèdia. Havíem llegit que “Jo crec” volia “explicar les raons del per què la gent creu en Deu” i que tenia un objectiu “absolutament evangelitzador”. Per tant, vam anar al Comèdia esperant veure un material útil, modern i “apte” per a no creients.

“Jo crec” és un documental perquè el que pretén és justament “documentar” el per què de la fe tot utilitzant un còctel de testimonis emmarcats en un guió trinitari (Creure en Déu, creure en Jesús i creure en l’Esperit) amb un bell embolcall de cites, música i imatges. Algun dels testimonis parla d’experiències personals concretes i en certs moments colpidores, però la major part recorren a conceptes, expressions i paraules que hem sentit centenars de vegades, provinents sense gaire matisos del “background” cristià. Difícil tenir un altre tipus de testimoni, i encara gràcies que hi ha cristians (amb presència pública o no) que estan disposats a explicar davant una càmera els motius de la seva fe. Música i imatges també resulten tòpiques, i les cites, que piquen l’ullet constantment a l’espectador, són detalls que no poden ser “pillats” pels “no iniciats”.  Tot plegat, poc adequat per presentar la fe cristiana a persones no creients.

Som poc o gens conscients que no podem continuar utilitzant el “nostre” llenguatge per adreçar-nos a persones que no estan acostumades a ell. No és aquest un problema exclusiu d’aquest documental. Creiem que l’església (com comunitat de creients) utilitza a gairebé a tots els nivells un llenguatge que cada vegada és més llunyà a les persones i a la societat de fora de l’església, i potser també llunyà a creients dins la pròpia església. Salvant alguna distància, ens fa recordar la situació pre-conciliar de la litúrgia en llatí... Amb això volem dir que en “Jo crec”, al marge de la seva excel·lent producció, veiem més un documental autocomplaent de portes en dins que un material per donar a conèixer les raons de la nostra fe a no creients.

Sens dubte el documental pot servir per dinamitzar i aprofundir en la fe les reunions i trobades de grups diversos de l’àmbit cristià (comunitats religioses, voluntaris, mestres, catequistes, monitors, educadors...). Veiem, però, més complicada la seva utilització justament per desvetllar el diàleg i reflexió sobre la fe entre les persones de fora d’aquests ambients, o de no creients que s’apropen a l’església (per exemple, els pares d’un esplai cristià o els adolescents d’una escola cristiana). I fins i tot en aquests ambients cristians, on aquest llenguatge ja no és del tot estrany, el marcat creacionisme del capítol I (Creure en Déu Pare), els trets una mica màgics de l’Esperit que destil·la el Capítol III (Creure en l’Esperit) o el marcat “oficialisme” de tot plegat poden generar certs anticossos.

“Jo crec” és sens dubte una bona iniciativa, un documental que combina persones, llocs i textos de forma assenyada, i que ajudarà a molts cristians a reflexionar sobre la fe a partir d’aquests testimonis. Queda pendent, al nostre parer, un altre documental on s’apropi als no creients què vol dir creure per als cristians en un llenguatge que puguin entendre.

Esteve Fernández i Pitura Callao

prentetemps@gmail.cat


La naturaleza


La naturaleza


Una presentació amb frases d'Eckhart Tolle sobre l'aquí i l'ara.

Aportat per: Maria Dolors Boleda i Rafel Pi, juliol 2013

dissabte, 13 de juliol del 2013

Arbres i pensaments



Arbres i pensaments


El Rafael i Maria Dolors ens diuen: "Com que durant l'estiu potser tindrem ocasió d'anar més per la natura i contemplar-la, aquí teniu uns arbres i uns pensaments."

Aportat per: Rafel Pi i Maria Dolors Boleda, juliol 2013.

dilluns, 8 de juliol del 2013

"Jo crec" - nou passi de la pel·lícula



Els productors de la pel·lícula “Jo crec” han anunciat un nou passi al cinema Comèdia de Barcelona, el proper dijous, 18 de juliol, a les 20.30 hores.

Trobareu més informació sobre la pel·lícula i la nova sessió i al web: http://jocrec.net/ i a la seva pàgina de facebook.

Un cop vist el doumental, aquesta és la nostra opinió:
http://www.prentetemps.cat/2013/07/jo-crec-pero-mentens.html


Escultura en honor a Nelson Mandela


Escultura en honor a Nelson Mandela

Una presentació amb un poema d'en Miquel Martí i Pol, per recordar el Concert per la Llibertat, i fotos d'una original escultura dedicada a Nelson Mandela.

Aportat per: Rafl Pi i Dolors Boleda, juliol 2013

diumenge, 30 de juny del 2013

Frases de Nelson Mandela (Madiba)



Frases de Nelson Mandela (Madiba)

El Rafel i la M. Dolors envien una presentació amb frases de Nelson Mandela, i ens diuen que algunes de les quals són ben aplicables al nostre país.

Autors: Rafel Pi i Maria Dolors Boleda, juny 2013

dimecres, 26 de juny del 2013

Dotze pensaments


Dotze pensaments
Avui que s'acaba el curs a les escoles, una presentació amb 12 pensaments.
Rafel Pi i Maria Dolors Boleda 
Juny 2013.

dijous, 13 de juny del 2013

Maria Auxiliadora i Maria Mazzarello


Pregària de Taizé - Parròquia a Sarrià, 14 de maig de 2013

Cant d’entrada : IL SIGNORE TI RISTORA

Avui el tema de la pregària és recordar dues figures referents en el nostre camí de creients i de creients salesians: Mare Mazarelo i Maria Auxiliadora. Altres anys  hem repassat la vida i el testimoni de Mare Mazarello i sempre tenim com a guia i model  la resposta de Maria amb disponibilitat i confiança a la crida del Pare. Volia buscar algun text o reflexió en aquesta línia de resposta de dir que SÍ i aquest dissabte, en el bateig del nostre net Aleix,  el testimoni de la padrina em va semblar interessant com a resposta a la crida de Déu i he volgut compartir-lo amb vosaltres.

En l’espai de silenci llarg us proposo pensar en les petites crides i en la nostra resposta,

Testimoni bateig

Cant: MAGNIFICAT ANIMA MEVA

Càntic de Maria

La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra el Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.

Des d’ara totes les generacions
em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.

El seu nom és sant,
i l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació.

Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalça els humils.
Omple de béns els pobres,
i els rics se’n tornen sense res.

Ha protegit Israel, el seu servent,
com ho havia promès als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre

SILENCI

I, ara fem les nostres pregàries sabent, com ens diu José Antonio Pagola, que pregar és una forma de lluitar per un món millor, més just, més lliure, més ple d’amor, un món on es compleix millor la voluntat del Pare.

PARENOSTRE

Cant final: EL ALMA QUE ANDA EN AMOR