diumenge, 17 de novembre de 2013

Banquet de noces


Pregària de Taizé - Parròquia a Sarrià, 12 de novembre de 2013

Introducció
Com sabeu, aquest curs anem seguint l’itinerari de les paràboles de Jesús.
Avui ens toca la del Banquet de Noces.  Llegirem primer la paràbola per refrescar-la en la memòria de tots i tenir-la present;  i llegirem després un comentari sobre ella d’en José Antonio Pagola.
És una paràbola senzilla de llegir, però, com totes les paràboles de Jesús, és molt rica en reflexions.  Toca diverses cares i sempre li  pot  portar a cadascú diferentes reflexions. Però sempre són reflexions interessants i intenses.
Nosaltres ens hem decantat per la interpretació de que sovint ens mostrem desagraïts al Senyor per les coses que ens manquen i els problemes que tenim, i per tant, li fem l’esquena.  I en canvi, ens costa més, i no sabrem veure, les moltes coses bones que ens ha donat. I que ens haurien d’omplir d’alegria.
Podem doncs iniciar la reflexió des d’aquest punt.

Cant: Jo tinc set de tu, tinc set del teu amor. Jo tinc set de tu, oh font de llibertat


Paràbola dels convidats al banquet  (Mt 22,1-10)
Un dels qui menjaven amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué: --Feliç el qui s'asseurà a taula en el Regne de Déu! Jesús li respongué: --Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. »A l'hora de l'àpat va enviar el seu servent a dir als convidats:
»--Veniu, que ja tot és a punt. »Però tots, sense excepció, començaren d'excusar-se. El primer li digué: »--He comprat un camp i l'haig d'anar a veure. Et demano que m'excusis.
»Un altre digué: »--He comprat cinc parelles de bous i ara me'n vaig a provar-los. Et demano que m'excusis. »Un altre digué: »--M'acabo de casar, i per això no puc venir.
»El servent se'n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l'amo, indignat, li va dir: »--Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos. »Després el criat digué: »--Senyor, s'ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.
»L'amo va dir al servent: »--Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s'ompli la casa. »Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.


Cant: L’ajuda em vindrà del Senyor



Comentari

La primera reflexió és molt immediata. Si els que han estat honrats amb la invitació d’una gran festa i d’un gran senyor, la desprecien. Què hem de fer amb la festa? Doncs que l’aprofitin els que inicialment havien estat descartats.

Si la traslladem avui en dia, no cal pensar en els grans afavorits, famosos i poderosos. Molts de nosaltres hem estat afavorits amb salut, amb feina, amb els fills, amb amics, amb família, amb  les coses de la vida que ens han anat bé, …    Però sovint no sabem veure la Mà del Senyor en tot això i per tant li girem l’esquena….  
Es del tot natural que el Senyor es giri en vers els menys afavorits, …, els més abandonats.

Serà així doncs el regne del cel? Els que estan darrera passaran al davant? Els abandonats, els indignes, els pecadors, els indesitjables?  ¿ Déu rodejat de gent sense honor…?
Però és que Déu no vol estar sol… i per això els anirà a buscar, els hi donarà la seva confiança,  i els alliberarà de la humiliació, els convidarà sense demanar res a canvi. No els farà de jutge, no els absoldrà de cap culpa, no demana ni penediment ni penitència… NO, simplement els convidarà.

Si els hagués demanat penediment i penitència abans d’entrar a la boda, ningú no s’hagués estranyat. Tothom hagués admirat la paràbola. Lo sorprenent i revolucionari és que els acull tal com són, és a dir, continuen sent pecadors. Això és intolerable per molta gent.

Però aquest és Jesús, no posa als pecadors devant de la Llei, sinó devant de la tendresa i de l’amor. No sap si respondran, si canviaran de conducta o no, però ell d’entrada els hi ofereix l’amor no condicionat.
No hi han justos que tenen drets en front de pecadors sense drets.
Des de la compassió de Déu, Jesús ho enfoca tot de manera diferent…
Els hi diu “Quan us sentiu jutjats per les normes i rebutjats per la societat,  sapigueu que Déu està amb vosaltres”.

El problema principal de Jesús era veure si les persones moralment justes i políticament correctes podrien entendre aquesta manera de veure les coses…

Silenci

Pregàries espontànies

Pare nostre


Cant: Cantarei ao Senhor



Cap comentari:

Publica un comentari