dissabte, 30 de novembre del 2013

Decàleg de l'acompanyant



Decàleg de l'acompanyant


A mida que ens fem grans ens adonem que les vivències que hem fet al costat dels companys de camí ens han marcat i/o canviat més o menys profundament.
Avui una presentació sobre l'acompanyament.

Moltes felicitats als Andreu's!

Una abraçada i bon cap de setmana,

Rafael i Maria Dolors

diumenge, 24 de novembre del 2013

Tots dos (Tao Te Ching)

Tots dos

Un escrit per recordar el papre d'una bona amiga que ens ha deixat aquesta setmana.
Una abraçada i bon cap de setmana,

Rafael i Maria Dolors (novembre 2013)


diumenge, 17 de novembre del 2013

Com viure la fe en un món en canvi


Ahir, dissabte 16 de novembre, va tenir lloc el VIII Congrés de l'Associació Cristianisme al segle XXI amb el lema "Com viure la fe en un món en canvi". Més d'un centenar de persones ens vam  aplegar per pregar, escoltar els ponents i reflexionar en veu alta.

Vam començar amb en Xavier Alegre, teòleg jesuïta, que amb la seva habitual energia ens va parlar de "Viure el Regne com a experiència comunitària de la fe, des del catolicisme". Per a ell, els catòlics hem de retornar a la Bíblia per recuperar el projecte de Jesús.

Després en Pere Zamora, teòleg i pastor protestant, amb el títol "Viure el Regne com a experiència comunitària de la fe, des de l'Església evangèlica" ens va presentar extensament la seva tesi de com el protestantisme europeu actual ha de redefinir la seva eclesiologia respecte al Regne de Déu.












Per la tarda vam escoltar la ponència de Begoña Román, filòsofa, amb el títol "Què cal fer davant la irresponsabilitat col·lectiva en aquest moment de tant sofriment? Què potser sóc jo qui s'ha de fer càrrec?". Amb molta claredat va anar presentant-nos 10 reflexions sobre el que cal fer.

Si us cou la curiositat, aviat tindreu disponible el llibre del congrés amb el recull complet de les ponències. Trobareu la informació a www.cristianismexxi.cat.

A l'hora de les intervencions del públic va sortir el tema de la paritat. M'agradaria que en propers congressos, més que buscar l'equilibri entre el sexe dels oradors, es busqués equilibrar les aportacions dels ponents, i que sentíssim parlar de fets i de vida, no només de teories i pensaments.

També hi va haver música! El duet format per Laia Porta (veu) i Publio Delgado (guitarra) ens va oferir una actuació de molta qualitat.
Convent de les Filipenses a Sarrià, seu del Congrés

Per acabar aquesta petita ressenya us deixo amb el primer que vaig sentir en arribar. Una conversa entre dos participants:

--"Has vist? La nova Església, tota de cabells blancs!"

--"Sí, som els iaioflautes de l'Església!!"

Em va encantar.

Per molts anys aquesta empenta i aquestes ganes d'aprofundir i de qüestionar-se com ha de ser l'Església del segle XXI.

Teresa Callao
prentetemps@gmail.com

Banquet de noces


Pregària de Taizé - Parròquia a Sarrià, 12 de novembre de 2013

Introducció
Com sabeu, aquest curs anem seguint l’itinerari de les paràboles de Jesús.
Avui ens toca la del Banquet de Noces.  Llegirem primer la paràbola per refrescar-la en la memòria de tots i tenir-la present;  i llegirem després un comentari sobre ella d’en José Antonio Pagola.
És una paràbola senzilla de llegir, però, com totes les paràboles de Jesús, és molt rica en reflexions.  Toca diverses cares i sempre li  pot  portar a cadascú diferentes reflexions. Però sempre són reflexions interessants i intenses.
Nosaltres ens hem decantat per la interpretació de que sovint ens mostrem desagraïts al Senyor per les coses que ens manquen i els problemes que tenim, i per tant, li fem l’esquena.  I en canvi, ens costa més, i no sabrem veure, les moltes coses bones que ens ha donat. I que ens haurien d’omplir d’alegria.
Podem doncs iniciar la reflexió des d’aquest punt.

Cant: Jo tinc set de tu, tinc set del teu amor. Jo tinc set de tu, oh font de llibertat


Paràbola dels convidats al banquet  (Mt 22,1-10)
Un dels qui menjaven amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué: --Feliç el qui s'asseurà a taula en el Regne de Déu! Jesús li respongué: --Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. »A l'hora de l'àpat va enviar el seu servent a dir als convidats:
»--Veniu, que ja tot és a punt. »Però tots, sense excepció, començaren d'excusar-se. El primer li digué: »--He comprat un camp i l'haig d'anar a veure. Et demano que m'excusis.
»Un altre digué: »--He comprat cinc parelles de bous i ara me'n vaig a provar-los. Et demano que m'excusis. »Un altre digué: »--M'acabo de casar, i per això no puc venir.
»El servent se'n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l'amo, indignat, li va dir: »--Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos. »Després el criat digué: »--Senyor, s'ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.
»L'amo va dir al servent: »--Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s'ompli la casa. »Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.


Cant: L’ajuda em vindrà del Senyor



Comentari

La primera reflexió és molt immediata. Si els que han estat honrats amb la invitació d’una gran festa i d’un gran senyor, la desprecien. Què hem de fer amb la festa? Doncs que l’aprofitin els que inicialment havien estat descartats.

Si la traslladem avui en dia, no cal pensar en els grans afavorits, famosos i poderosos. Molts de nosaltres hem estat afavorits amb salut, amb feina, amb els fills, amb amics, amb família, amb  les coses de la vida que ens han anat bé, …    Però sovint no sabem veure la Mà del Senyor en tot això i per tant li girem l’esquena….  
Es del tot natural que el Senyor es giri en vers els menys afavorits, …, els més abandonats.

Serà així doncs el regne del cel? Els que estan darrera passaran al davant? Els abandonats, els indignes, els pecadors, els indesitjables?  ¿ Déu rodejat de gent sense honor…?
Però és que Déu no vol estar sol… i per això els anirà a buscar, els hi donarà la seva confiança,  i els alliberarà de la humiliació, els convidarà sense demanar res a canvi. No els farà de jutge, no els absoldrà de cap culpa, no demana ni penediment ni penitència… NO, simplement els convidarà.

Si els hagués demanat penediment i penitència abans d’entrar a la boda, ningú no s’hagués estranyat. Tothom hagués admirat la paràbola. Lo sorprenent i revolucionari és que els acull tal com són, és a dir, continuen sent pecadors. Això és intolerable per molta gent.

Però aquest és Jesús, no posa als pecadors devant de la Llei, sinó devant de la tendresa i de l’amor. No sap si respondran, si canviaran de conducta o no, però ell d’entrada els hi ofereix l’amor no condicionat.
No hi han justos que tenen drets en front de pecadors sense drets.
Des de la compassió de Déu, Jesús ho enfoca tot de manera diferent…
Els hi diu “Quan us sentiu jutjats per les normes i rebutjats per la societat,  sapigueu que Déu està amb vosaltres”.

El problema principal de Jesús era veure si les persones moralment justes i políticament correctes podrien entendre aquesta manera de veure les coses…

Silenci

Pregàries espontànies

Pare nostre


Cant: Cantarei ao Senhor



Miquel Martí i Pol (10 anys sense)



Miquel Martí i Pol (10 anys sense)


Avui una presentació amb un poema de Miquel Martí i Pol de l'any 1954 per recordar que fa 10 anys que ens va deixar.Les fotos són de Taizé.
També aprofitem per felicitar els Albert's i tots els científics!Una abraçada,
Rafael i Maria Dolors (novembre 2013)




divendres, 8 de novembre del 2013

Emocions positives



Emocions positives


Avui una presentació sobre emocions positives, que diuen que van bé per ser més feliços. Les fotos són d'una excursió al Paratge Tudela (Cap de Creus).
Una abraçada,

Rafael i Maria Dolors