dijous, 11 de juny de 2015

La Pregària

Pregària de Taizé - Parròquia Mª Auxiliadora-Sarrià, 9 de juny de 2015



Cant: 



Inroducció
Avui ens re-trobem a la darrera pregària de Taizé d’aquest curs. El tema és precisament “LA PREGÀRIA” i ens pots servir per valorar aquest espai d’oració, que per a molts és un oasi en mig de la vida quotidiana que moltes vegades ens “estressa”
La pregària és buscar, revisar, sentir, escoltar la veu de Déu. És anar a la Font
La pregària és relació que tendeix a la profunditat, i el seu contingut principal la nostra vida: desitjos, crides, llums, foscors, èxits, fracassos, esperança i desànim, fets, persones, raó, sentiments... la vida sencera.
La pregària és PROCÉS. Cal DONAR-NOS, SER CONSCIENTS: té preparació i inici, té desenvolupament i comiat
La pregària és COMPROMÍS ( hi ha un canvi intern) i REGAL alhora. Jesús no va sol. I no ens allunya de la realitat ni de les persones sinó que ens acosta, perquè redescobrim allò que habitualment no escoltem i ens desvetllem.
La pregària és donar gràcies a Déu, és estimar.

Cant:


Escoltarem ara que diuen de la Pregària diferents creients i després d’un silenci podem compartir també  la nostra reflexió o be expresar les nostres pregàries personals.

Què diuen de la pregària alguns creients...
“és parlar amb l’Amic...com un amic parla amb un altre amic”
“és parlar d’amistat amb qui sabem que ens estima”
“és pensar en Déu estimant-lo”
“és aventura que comença des del nostre punt de mirada i l’acabem des del de Déu”
“és deixar que la vida circuli a través de mi cap als altres i dels altres cap a mi”
“cal estar sempre sols per no estar mai sols”
“si et conec a Tu, ningú em serà estrany, ni persona ni esdeveniment”
“tot ve d’Ell, però res ve sense nosaltres”
“és respondre a la pregunta que Déu m’adreça: on és el teu germà? Amb una senzilla i sincera resposta: Senyor, els porto tots/es amb mi”
“si de debò preguem, sempre passa- i ens passa- alguna cosa. Mai sortim igual que hem entrat”
“...no preguem per actuar millor, sinó per comprendre què ens cal fer i per fer-ho de d’una opció interior”
“ens cal canviar la pregària de petició: passar de desitjar demanant a desitjar desitjant”
“ la pregària és un dret, no un deure. És una alegria...per no ser al marge de la Humanitat, ni del món”
“és com el respirar de la persona creient. Pregar al Déu que ens fa viure i que vol que visquem vida abundant (Jn 10,3-10)”
“Ensenya’ns a pregar” podríem traduir-ho per “ensenya’ns a estimar: a estimar-te, a estimar-nos, a estimar als altres...com Tu ens estimes”

Parenostre

I ara ens acomiadarem fins al proper curs, amb una pregària que llegirem tots junts i donant gràcies a Déu amb el cant.

Pregàries 

... I camineu plegats (Joaquim Guimerà)

No busquis a l'horitzó
els camins ja fets,
No hi són!

El camí, el teu camí
el trobaràs
sense saber-ho
tot caminant.

No busquis la seguretat de l'arbre
amb les arrels inamovibles
sota la terra.

La teva seguretat
és justament el caminar.

Busca, això sí,
els amics,
que com tu, continuen cercant.
I feu camí junts...

...Talleu les herbes.
...Respireu ben a fons.
...Aixequeu la mirada.
...Escolteu els ocells.

I camineu plegats
anys i anys
fins a la posta
definitiva del sol.

Cant final: 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada