Prente-te temps

  • Decàleg de l’acompanyant

    Decàleg de l’acompanyant


    A mida que ens fem grans ens adonem que les vivències que
    hem fet al costat dels companys de camí ens han marcat i/o canviat més o menys
    profundament.
    Avui una presentació sobre l’acompanyament.
    Moltes felicitats als Andreu’s!
    Una abraçada i bon cap de setmana,

    Rafael i Maria Dolors

    Escrit per

    Esteve

    a

    , ,

  • Tots dos (Tao Te Ching)

    Tots dos


    Un escrit per recordar el papre d’una bona amiga que ens
    ha deixat aquesta setmana.
    Una abraçada i bon cap de setmana,

    Rafael i Maria Dolors (novembre 2013)

    Escrit per

    Esteve

    a

    , ,

  • Com viure la fe en un món en canvi


    Ahir, dissabte 16 de novembre, va tenir lloc el VIII Congrés
    de l’Associació Cristianisme al segle XXI amb el lema “Com viure la fe en
    un món en canvi”. Més d’un centenar de persones ens vam  aplegar per pregar, escoltar els ponents i
    reflexionar en veu alta.


    Vam començar amb en Xavier Alegre, teòleg jesuïta, que
    amb la seva habitual energia ens va parlar de “Viure el Regne com a
    experiència comunitària de la fe, des del catolicisme”. Per a ell, els
    catòlics hem de retornar a la Bíblia per recuperar el projecte de Jesús.


    Després en Pere Zamora, teòleg i pastor protestant, amb
    el títol “Viure el Regne com a experiència comunitària de la fe, des de
    l’Església evangèlica” ens va presentar extensament la seva tesi de com el
    protestantisme europeu actual ha de redefinir la seva eclesiologia respecte al
    Regne de Déu.























    Per la tarda vam escoltar la ponència de Begoña Román,
    filòsofa, amb el títol “Què cal fer davant la irresponsabilitat col·lectiva
    en aquest moment de tant sofriment? Què potser sóc jo qui s’ha de fer
    càrrec?”. Amb molta claredat va anar presentant-nos 10 reflexions sobre el
    que cal fer.

    Si us cou la curiositat, aviat tindreu disponible el
    llibre del congrés amb el recull complet de les ponències. Trobareu la
    informació a www.cristianismexxi.cat.


    A l’hora de les intervencions del públic va sortir el
    tema de la paritat. M’agradaria que en propers congressos, més que buscar
    l’equilibri entre el sexe dels oradors, es busqués equilibrar les aportacions
    dels ponents, i que sentíssim parlar de fets i de vida, no només de teories i
    pensaments.


    També hi va haver música! El duet format per Laia Porta
    (veu) i Publio Delgado (guitarra) ens va oferir una actuació de molta qualitat.

    Convent de les Filipenses a Sarrià, seu del Congrés



    Per acabar aquesta petita ressenya us deixo amb el primer
    que vaig sentir en arribar. Una conversa entre dos participants:


    –“Has vist? La nova Església, tota de cabells
    blancs!”

    –“Sí, som els iaioflautes de l’Església!!”


    Em va encantar.


    Per molts anys aquesta empenta i aquestes ganes
    d’aprofundir i de qüestionar-se com ha de ser l’Església del segle XXI.

    Teresa Callao
    prentetemps@gmail.com

    Escrit per

    Esteve

    a

    , , ,

  • Banquet de noces


    Pregària de Taizé – Parròquia a Sarrià, 12 de novembre de 2013

    Introducció
    Com sabeu, aquest
    curs anem seguint l’itinerari de les paràboles de Jesús.
    Avui ens toca la del
    Banquet de Noces.  Llegirem primer la
    paràbola per refrescar-la en la memòria de tots i tenir-la present;  i llegirem després un comentari sobre ella d’en
    José Antonio Pagola.
    És una paràbola
    senzilla de llegir, però, com totes les paràboles de Jesús, és molt rica en
    reflexions.  Toca diverses cares i sempre
    li  pot 
    portar a cadascú diferentes reflexions. Però sempre són reflexions
    interessants i intenses.
    Nosaltres ens hem decantat
    per la interpretació de que sovint ens mostrem desagraïts al Senyor per les
    coses que ens manquen i els problemes que tenim, i per tant, li fem l’esquena.  I en canvi, ens costa més, i no sabrem veure,
    les moltes coses bones que ens ha donat. I que ens haurien d’omplir d’alegria.
    Podem doncs iniciar
    la reflexió des d’aquest punt.
    Cant: Jo tinc set de
    tu, tinc set del teu amor. Jo tinc set de tu, oh font de llibertat


    Paràbola dels convidats al banquet  (Mt 22,1-10)
    Un dels qui menjaven amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué:
    –Feliç el qui s’asseurà a taula en el Regne de Déu! Jesús li respongué: –Un
    home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. »A l’hora de l’àpat va
    enviar el seu servent a dir als convidats:
    »–Veniu, que ja tot és a punt. »Però tots, sense excepció, començaren
    d’excusar-se. El primer li digué: »–He comprat un camp i l’haig d’anar a
    veure. Et demano que m’excusis.
    »Un altre digué: »–He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a
    provar-los. Et demano que m’excusis. »Un altre digué: »–M’acabo de casar, i
    per això no puc venir.
    »El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l’amo,
    indignat, li va dir: »–Surt de pressa per les places i els carrers de la
    ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos. »Després el criat digué: »–Senyor,
    s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.
    »L’amo va dir al servent: »–Surt pels camins i pels horts i insisteix que
    vingui gent fins que s’ompli la casa. »Us asseguro que cap dels qui estaven
    convidats no tastarà el meu banquet.
    Cant: L’ajuda em
    vindrà del Senyor

    Comentari
    La primera reflexió
    és molt immediata. Si els que han estat honrats amb la invitació d’una gran
    festa i d’un gran senyor, la desprecien. Què hem de fer amb la festa? Doncs que
    l’aprofitin els que inicialment havien estat descartats.
    Si la traslladem avui
    en dia, no cal pensar en els grans afavorits, famosos i poderosos. Molts de
    nosaltres hem estat afavorits amb salut, amb feina, amb els fills, amb amics,
    amb família, amb  les coses de la vida
    que ens han anat bé, …    Però sovint no
    sabem veure la Mà del Senyor en tot això i per tant li girem l’esquena….  
    Es del tot natural
    que el Senyor es giri en vers els menys afavorits, …, els més abandonats.
    Serà així doncs el
    regne del cel? Els que estan darrera passaran al davant? Els abandonats, els indignes,
    els pecadors, els indesitjables?  ¿ Déu
    rodejat de gent sense honor…?
    Però és que Déu no
    vol estar sol… i per això els anirà a buscar, els hi donarà la seva confiança,  i els alliberarà de la humiliació, els
    convidarà sense demanar res a canvi. No els farà de jutge, no els absoldrà de
    cap culpa, no demana ni penediment ni penitència… NO, simplement els convidarà.
    Si els hagués demanat
    penediment i penitència abans d’entrar a la boda, ningú no s’hagués estranyat.
    Tothom hagués admirat la paràbola. Lo sorprenent i revolucionari és que els
    acull tal com són, és a dir, continuen sent pecadors. Això és intolerable per
    molta gent.
    Però aquest és Jesús,
    no posa als pecadors devant de la Llei, sinó devant de la tendresa i de l’amor.
    No sap si respondran, si canviaran de conducta o no, però ell d’entrada els hi
    ofereix l’amor no condicionat.
    No hi han justos que
    tenen drets en front de pecadors sense drets.
    Des de la compassió
    de Déu, Jesús ho enfoca tot de manera diferent…
    Els hi diu “Quan us
    sentiu jutjats per les normes i rebutjats per la societat,  sapigueu que Déu està amb vosaltres”.
    El problema principal
    de Jesús era veure si les persones moralment justes i políticament correctes
    podrien entendre aquesta manera de veure les coses…
    Silenci
    Pregàries espontànies
    Pare nostre

    Cant: Cantarei ao
    Senhor

    Escrit per

    Esteve

    a

    , , , ,

  • Miquel Martí i Pol (10 anys sense)

    Miquel Martí i Pol (10 anys sense)


    Avui
    una presentació amb un poema de Miquel Martí i Pol de l’any 1954 per recordar
    que fa 10 anys que ens va deixar.Les fotos són de Taizé.
    També aprofitem per felicitar els Albert’s i tots els científics!Una abraçada,
    Rafael i Maria Dolors (novembre 2013)




    Escrit per

    Esteve

    a

    , ,

Categories