Categoria: cants

  • Tots junts vencerem

    Tots junts vencerem
    Davant del que ens espera, avui us enviem una presentació amb una cançó de Pete Seeger que ens agrada molt: “Tots junts vencerem”, amb imatges de l’època de Martin Luther King:
    Felicitats als que celebren Sant Francesc d’Assís!
    Bon cap de setmana.
    Una abraçada,

    Rafael i Maria Dolors


    Al “prentetemps” hem completat el vídeo amb la lletra original en anglès i un record del Pete que ens va deixar el passat més de gener, com ja vàrem recordar aquí mateix:

    We shall overcome, We
    shall overcome,
     We
    shall overcome, some day.

    Oh,
    deep in my heart,
    I do
    believe
    We
    shall overcome, some day.

    We’ll
    walk hand in hand,
     We’ll
    walk hand in hand,
     We’ll
    walk hand in hand, some day.

    Oh,
    deep in my heart,
    I do
    believe
    We
    shall overcome, some day.

    We
    shall live in peace,
     We
    shall live in peace,
     We
    shall live in peace, some day.

    Oh,
    deep in my heart,
    I do
    believe
    We
    shall overcome, some day.

    We are
    not afraid,
     We are
    not afraid,
     We are
    not afraid, TODAY
     
    Oh,
    deep in my heart,
    I do
    believe
    We
    shall overcome, some day.

    The
    whole wide world around
    The
    whole wide world around
    The
    whole wide world around some day

    Oh,
    deep in my heart,
    I do
    believe
    We
    shall overcome, some day.

  • Aigua


    Aigua


    Una cançó d’Esquirols que parla de
    l’aigua i algunes de les seves característiques que podríem fer nostres.


    Rafael i Maria Dolors
  • Catalunya persisteix (Miquel Martí i Pol)

    Us adjuntem una presentació amb un text basat en un poema d’en Miquel Martí i Pol que serà cantat a la propera Diada, per allò d’anar escalfant motors.

    Les fotos són de la Cerdanya.

    Si voleu escoltar la cançó:
    o copieu i enganxeu l’enllaç en el vostre navegador: https://www.youtube.com/embed/QzLZCQmoUhY#t=17
    Bon cap de setmana.
    Una abraçada,

    Rafael i Maria Dolors
  • La màgia dels cants de Taizé

    Aquest article de Laurent Grzybowski va ser publicat a la revista “La Vie” el 21 de desembre de 2013 (link a l’original) i ha estat traduït i publicat al “prentetemps” amb els deguts permisos.

    Impossible parlar de Taizé sense parlar de tots aquests cants meditatius que marquen el moment de l’oració. Fórmules curtes i repetitives (llargues repeticions en llatí, francès i en altres idiomes) inspirats en lletanies ortodoxes i cançons populars de l’Edat Mitjana o del Renaixement. Fent-se ressò de les paraules dels Salms, dels Pares de l’Església, de Santa Teresa d’Àvila, de Sant Joan de la Creu o del germà Roger, aquests versos donen color a les celebracions d’una manera molt especial. Editats en els Quaderns de Taizé, aquests cants tenen textos i melodies molt simples. Això és també el que explica el seu èxit. Coneguts i difosos en més de 150 països, i recentment traduïts al coreà, al xinès o l’eslovac (nota del traductor: el cançoner de Taizé 2014-2015 inclou 157 cants en 50 llengües diferents), segueixn contribuint a donar a conèixer Taizé.

    “Per obrir les portes de la confiança en Déu, res no pot substituir la bellesa de les veus humanes unides a la cançó”, diu el germà Jean-Marie, cantor de la comunitat, originari de Nova York. “Aquesta bellesa pot fer albirar l’alegria del cel a la terra, com deien els cristians d’Orient”. Molt tranquils, aquests cants fan descobrir els joves que els canten un món que sovint desconeixen, fins i tot de la seva pròpia interioritat. Les seves lletres no només estan destinades a facilitar l’oració, sino que conduir-nos cap el silenci.

    Els primers cants de Taizé (salms i himnes monàstics) daten de la dècada de 1950 i van ser obra del Pare Josep Gelineau, liturgista i músic, un dels principals arquitectes de la reforma litúrgica a França. En la dècada de 1960, l’afluència de joves de tot el món va portar els germans de Taizé a desenvolupar un repertori multilingüe. Tradueixen els seus himnes en diferents idiomes i es basen en la música popular de diferents països. Basant-se en la tradició dels cànons de les Esglésies de l’Europa Central, la comunitat adopta el cant Jubilate Deo, del compositor luterà Michael Praetorius (1571-1621). Ben conegut dels alemanys, aquest cant va experimentar un considerable èxit i es va estendre per tot Europa.





    Amb aquesta experiència, els germans van demanar la col·laboració de Jacques Berthier, organista de l’església de Sant Ignasi, a París, que va compondre les cançons de meditació seguint el mateix model. És l’any 1974 i Berthier comença una llarga i fructífera col·laboració amb el germà Robert, director de música de l’època. Durant gairebé vint anys, Robert i Berthier donen forma als cants seguint aquest model. La capacitat de Berthier per trobar l’accent correcte de les paraules, fins i tot en idiomes que són alienes a ell, i la creativitat que ha demostrat en la melodia i l’harmonia de la veu contribuiran a la reputació i èxit dels cants de Taizé. Junts van a signar al voltant de 80 títols. Avui, quatre germans músics (incloent el germà Jean-Marie), assessorats per un compositor suís per a l’harmonització, han pres el relleu. Any rere any, les noves cançons s’editen i són enregistrades en CD i distribuïdes per tot el món. L’última, O Toi, l’au-delà de tout ja ha venut milers d’exemplars (nota del traductor: el 2014, s’ha editat una recopilació dels tres CDs “Instrumental” en una sola caixa, ja disponible a Taizé i botigues en línea).



    Notes finals del traductor: existeix un CD recent (“Velaré contigo”) amb cançons de Taizé traduïdes i adaptades al castellà i català, i reconegudes com a versions vàlides per la Comunitat de Taizé, del qual ja vàrem parlar en el blog.

    Enllaços d’interés:

    MP3 i podcast d’alguns cants de Taizé (a www.taize.fr) 
    Cants de Taizé (a YouTube) 
    Per aprendre els cants de Taizé (a www.taize.fr): partitures i arxius MIDI amb les veus per separat –no funciona en dispositius amb iOS.


    Article original de Laurent Grzybowski
    Traducció i notes d’Esteve Fernández (prentetemps@gmail.com)










  • Gràcies, Xesco Boix

    A casa ens agrada cantar, i com que aquesta setmana hem
    recordat que en Xesco Boix ens va deixar fa 30 anys, us enviem una presentació
    amb algunes frases seves.
    Felicitem als Jaume’s, Joaquim’s i Anna’s!
    Bon cap de setmana.
    Una abraçada,



    Rafael i Maria Dolors
  • A l’entorn del pa

    A l’entorn del pa


    Avui us enviem el text d’una cançó sobre el pa, que hem
    escoltat la setmana passada, i com que a casa ens agrada fer pa, les fotos no
    han costat de trobar.
    Bon cap de setmana.
    Una abraçada,

    Rafael i Maria Dolors


  • Pete Seeger, 1919-2014

    Pete Seeger, 1919-2014


    El Rafael i la Maria Dolors ens envien una presentació amb unes frases del cantant folk americà Pete Seeger, mort aquest dilluns 27 de gener als 94 anys, adreçades als adolescents.
    Són les seves “7 i 1/2 receptes contra el descoratjament”. Mai tindrà el Nobel de la Pau, però en el seu dia a dia va dir, cantar i fer molt per a un món més just. Com diu el final d’una de les seves cançons: “When will we ever learn?” (quan n’aprendrem?).  Un exemple d’algú que no surt als diaris perquè té feina a tirar endavant el món.

    En aquest vídeo el podreu veure l’any 1993 quan va venir a Barcelona a cantar en un concert amb en Raimon al Palau Sant Jordi (cantant “Where have all the flowers gone?” –Què se n’ha fet d’aquelles flors?”).

  • Feliç dia de Don Bosco

    Avui 31 de gener, un any més, celebrem la festa de Sant Joan Bosco. Un sant que gairbé fa 200 anys que va néixer, i per això la família salesiana comença a escalfar motors per a la celebració del bicentenari!

    Us deixem l’enllaç al post de l’any passat, amb links que ens segueixen semblant interessant per conèixer Don Bosco ràpidament. I també us deixem aquí una cançó per celebrar amb alegria aquesta diada. La mateixa alegria que Don Bosco va predicar i va fer viure al seu voltant —l’alegria de l’evangeli!.

  • Els dos fills



    Pregària de Taizé – Parròquia a Sarrià, 26 de novembre de 2013


    Introducció

    Avui pregarem amb la paràbola del dos fills. Una
    paràbola que sembla senzilla i directa, i que el mateix Jesús acaba d’explicar
    amb contundència. Deixem-nos primer colpir pel text de l’evangeli i després
    reflexionem amb l’ajuda del comentari, que també ens llença dues preguntes.
    Acabarem compatit les nostres pregàries i el par nostre.


    Cant: Nada te turbe


    Paràbola dels dos
    fills (Mt 21, 28-32)
    »Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar
    a trobar el primer i li va dir:
    »–Fill, vés avui a treballar a la vinya.
    »Ell li va respondre:
    »–No hi vull anar.
    »Però després se’n penedí i va anar-hi. Aquell home
    anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:
    »–De seguida, senyor.
    »Però no hi va anar.
    Quin d’aquests dos va fer la voluntat del pare?
    Li responen:
    –El primer.
    Jesús els diu:
    –Us asseguro que els publicans i les prostitutes
    us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. Perquè vingué Joan per
    encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les
    prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure
    això, no us heu penedit ni l’heu cregut.

    Cant: Déu és amor


    Comentari
    Jesús està parlant amb els grans sacerdots i els
    notables del poble, és a dir, amb els líders que buscaven la manera d’acabar
    amb ell, perquè suposava per a ells un problema molest. Com tantes vegades,
    Jesús posa davant dues actituds; avui són fàcils de detectar. Per una part
    l’actitud del qui vol quedar bé, però després no està disposat a realitzar allò
    que ha promès; per altra, la del qui diu al principi «no vull», però després si
    farà cas.
    Els detalls enriqueixen la nostra lectura: per a
    Jesús és un pare el que demana als seus fills que treballen en la seva vinya
    (podria ser un empresari, o un rei, o un capatàs…), i els ho demana amb un
    apel·latiu afectuós («fill meu») després d’haver-se «apropat» a ells. Déu és també
    així per a nosaltres. La seva crida (la nostra vocació) no és una càrrega, sinó
    una petició plena d’afecte d’un Déu que, abans, s’acosta a nosaltres, es mostra
    quotidià, es mostra familiar.
    Cap dels fills és perfecte; Jesús sap que la nostra
    vida està plena de llums i fosques, de moments en els quals el nostre ànim no
    respon a les nostres forces, o les nostres paraules a les nostres decisions.
    Així som nosaltres, i així són els dos germans de la paràbola; però hi ha una
    gran diferència: hi ha un que és capaç de reflexionar, d’entrar en sí mateix,
    de penedir-se’n i canviar.  Som capaços nosaltres de reflexionar i
    canviar com aquest fill?
    Jesús, al final, aplica la paràbola davant dels
    líders del poble que l’escoltaven; diu que les prostitutes i els recaptadors
    d’impostos anaven per davant d’ells en el camí cap a Déu. Tampoc diu que el
    camí sigui fàcil per a ningú, tots tenim que caminar amb el nostre esforç, però
    la primera actitud és la de sentir-se necessitat, la de desitjar una vida més
    plena i millor. Els líders jueus vivien una situació molt tensa amb la
    dominació dels romans, i tenien l’encàrrec de què no hi hagués problemes, de
    què cadascú es mantingués en el seu lloc sense moure’s (els rics en els seus
    palaus, els pobres en les seves misèries, els romans oprimint-los a tots). Per
    a ells res havia de canviar. Potser a nosaltres, que vivim temps molt
    diferents, també ens molesta d’altra manera que Déu vulgui remoure les nostres
    consciències, vulgui despertar-nos, exigir-nos una vida més autèntica. Quina seria la nostra resposta?

    Silenci
    Pregàries
    espontànies
    Pare nostre
    Cant: El Senyor és la meva força


    (C) de tots els cants: Taizé – Ateliers et Presses de Taizé. Communauté de Taizé, 71250 Taizé, France.



  • Banquet de noces


    Pregària de Taizé – Parròquia a Sarrià, 12 de novembre de 2013

    Introducció
    Com sabeu, aquest
    curs anem seguint l’itinerari de les paràboles de Jesús.
    Avui ens toca la del
    Banquet de Noces.  Llegirem primer la
    paràbola per refrescar-la en la memòria de tots i tenir-la present;  i llegirem després un comentari sobre ella d’en
    José Antonio Pagola.
    És una paràbola
    senzilla de llegir, però, com totes les paràboles de Jesús, és molt rica en
    reflexions.  Toca diverses cares i sempre
    li  pot 
    portar a cadascú diferentes reflexions. Però sempre són reflexions
    interessants i intenses.
    Nosaltres ens hem decantat
    per la interpretació de que sovint ens mostrem desagraïts al Senyor per les
    coses que ens manquen i els problemes que tenim, i per tant, li fem l’esquena.  I en canvi, ens costa més, i no sabrem veure,
    les moltes coses bones que ens ha donat. I que ens haurien d’omplir d’alegria.
    Podem doncs iniciar
    la reflexió des d’aquest punt.
    Cant: Jo tinc set de
    tu, tinc set del teu amor. Jo tinc set de tu, oh font de llibertat


    Paràbola dels convidats al banquet  (Mt 22,1-10)
    Un dels qui menjaven amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué:
    –Feliç el qui s’asseurà a taula en el Regne de Déu! Jesús li respongué: –Un
    home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. »A l’hora de l’àpat va
    enviar el seu servent a dir als convidats:
    »–Veniu, que ja tot és a punt. »Però tots, sense excepció, començaren
    d’excusar-se. El primer li digué: »–He comprat un camp i l’haig d’anar a
    veure. Et demano que m’excusis.
    »Un altre digué: »–He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a
    provar-los. Et demano que m’excusis. »Un altre digué: »–M’acabo de casar, i
    per això no puc venir.
    »El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l’amo,
    indignat, li va dir: »–Surt de pressa per les places i els carrers de la
    ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos. »Després el criat digué: »–Senyor,
    s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.
    »L’amo va dir al servent: »–Surt pels camins i pels horts i insisteix que
    vingui gent fins que s’ompli la casa. »Us asseguro que cap dels qui estaven
    convidats no tastarà el meu banquet.
    Cant: L’ajuda em
    vindrà del Senyor

    Comentari
    La primera reflexió
    és molt immediata. Si els que han estat honrats amb la invitació d’una gran
    festa i d’un gran senyor, la desprecien. Què hem de fer amb la festa? Doncs que
    l’aprofitin els que inicialment havien estat descartats.
    Si la traslladem avui
    en dia, no cal pensar en els grans afavorits, famosos i poderosos. Molts de
    nosaltres hem estat afavorits amb salut, amb feina, amb els fills, amb amics,
    amb família, amb  les coses de la vida
    que ens han anat bé, …    Però sovint no
    sabem veure la Mà del Senyor en tot això i per tant li girem l’esquena….  
    Es del tot natural
    que el Senyor es giri en vers els menys afavorits, …, els més abandonats.
    Serà així doncs el
    regne del cel? Els que estan darrera passaran al davant? Els abandonats, els indignes,
    els pecadors, els indesitjables?  ¿ Déu
    rodejat de gent sense honor…?
    Però és que Déu no
    vol estar sol… i per això els anirà a buscar, els hi donarà la seva confiança,  i els alliberarà de la humiliació, els
    convidarà sense demanar res a canvi. No els farà de jutge, no els absoldrà de
    cap culpa, no demana ni penediment ni penitència… NO, simplement els convidarà.
    Si els hagués demanat
    penediment i penitència abans d’entrar a la boda, ningú no s’hagués estranyat.
    Tothom hagués admirat la paràbola. Lo sorprenent i revolucionari és que els
    acull tal com són, és a dir, continuen sent pecadors. Això és intolerable per
    molta gent.
    Però aquest és Jesús,
    no posa als pecadors devant de la Llei, sinó devant de la tendresa i de l’amor.
    No sap si respondran, si canviaran de conducta o no, però ell d’entrada els hi
    ofereix l’amor no condicionat.
    No hi han justos que
    tenen drets en front de pecadors sense drets.
    Des de la compassió
    de Déu, Jesús ho enfoca tot de manera diferent…
    Els hi diu “Quan us
    sentiu jutjats per les normes i rebutjats per la societat,  sapigueu que Déu està amb vosaltres”.
    El problema principal
    de Jesús era veure si les persones moralment justes i políticament correctes
    podrien entendre aquesta manera de veure les coses…
    Silenci
    Pregàries espontànies
    Pare nostre

    Cant: Cantarei ao
    Senhor