Pels estudiants, pels qui treballen en el món de l’ensenyament, i també per a molta altra gent, la vida és una successió de cursos més que d’anys. Per això totes aquelles reflexions, exàmens de consciència i llista de bons propòsits que oficialment es fan quan comença un any nosaltres les fem quan comença un curs.
Sigui quan sigui, convé que tots fem aquestes reflexions (de què n’estem orgullosos del que hem fet fins ara?, què voldríem canviar de la nostra vida?) i sigui quina sigui la nostra llista de bons propòsits no s’ha de quedar en això, les coses no s’aconsegueixen només desitjant-les.
Podem dedicar un temps de pregària a fer aquesta revisió, i sobretot a concretar accions i temps que ens portin al canvi.
Pren-te temps per fer alegres els altres
és la joia de 1’home.
Pren-te temps per comprendre
és la font de la fraternitat.
Pren-te temps per escoltar
és un enriquiment sense preu.
Pren-te temps per descansar
és una ajuda per al cos i 1’ánima.
Pren-te temps per fer excursions
és la joia del conéixer.
Pren-te temps per expressar-te
és una veu per ais altres.
Pren-te temps per ajudar els altres
és la font de la convivència.
Pren-te temps per donar gràcies a Déu
s’ho mereix.
Pren-te temps per a 1’art
és donar vida a les coses.
Pren-te temps per parlar
és la manera d’entendre’s.
Pren-te temps per somniar
és la ruta de la fantasia.
Pren-te temps per caminar
estimaràs la natura.
Pren-te temps per callar i escoltar
aprendràs dels altres.
Pren-te temps per cantar
és la font de l’alegria.
Pren-te temps per superar-te
en tens obligació.
Pren-te temps per a la pobresa
és la felicitat veritable.
Pren-te temps per caminar
descobriràs nous camins.
Pren-te temps per realitzar-te
arribaràs a ser persona.
Pren-te temps per construir
serà un profit per als altres.
Pren-te temps. – I Textos. Barcelona: Ed. Claret; Col.lecció Els daus, núm. 46; 1981.
(Pregària de Taizé a Sarrià, 10 d’octubre de 2002)
