Prente-te temps

Autor: Esteve

  • On sou, Senyor?

    On sou, Senyor?

    Avui una presentació adreçada als que ho tenim tot,
    perquè estiguem oberts als que tenim al costat, especialment aquells que han
    vingut de terres llunyanes, molts companys dels quals s’hi han quedat pel camí.
    Les fotos són d’un monument a la fam que hi ha a Dublín.
    Una abraçada,

    Rafael i Maria Dolors

  • Educar

    Educar


    Avui una presentació dedicada als mestres i professors
    per la il·lusió i l’empenta amb que fan a la seva feina.
    Bon cap de setmana.
    Una abraçada,

    Rafael i Maria Dolors

  • Aigua


    Aigua


    Una cançó d’Esquirols que parla de
    l’aigua i algunes de les seves característiques que podríem fer nostres.


    Rafael i Maria Dolors

  • Catalunya persisteix (Miquel Martí i Pol)

    Us adjuntem una presentació amb un text basat en un poema d’en Miquel Martí i Pol que serà cantat a la propera Diada, per allò d’anar escalfant motors.

    Les fotos són de la Cerdanya.

    Si voleu escoltar la cançó:
    o copieu i enganxeu l’enllaç en el vostre navegador: https://www.youtube.com/embed/QzLZCQmoUhY#t=17
    Bon cap de setmana.
    Una abraçada,

    Rafael i Maria Dolors

  • El fariseu i el publicà

    Pregària de Taizé – Parròquia a Sarrià, 11 de març de 2013

    Lc 18, 9-14
    A uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús
    els proposà aquesta paràbola.     Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu,
    et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos,
    adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà.     Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns
    que adquireixo.”     Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al
    cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me
    propici, que sóc un pecador.”     Jo
    us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui
    s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

    Cant: Bleibet hier


    PARADIGMA DE L’ORACIÓ
    Aquesta és
    per mi una paràbola que veig com la inquietant agulla d’una balança que pot
    mesurar la nostra oració.     Quan l’acabo
    de llegir, el primer pensament que em ve és que jo no em considero com aquest fariseu,
    i el rebutjo per superb i orgullós. Em sento més proper al publicà i considero
    que la meva pregària és més humil.     Però si em mantinc
    en aquest pensament, de seguida sorgeix l’interrogant: no estic començant a
    semblar-me al fariseu?     Hi ha el
    perill de caure en la seva posició si crec que prego bé i em limito a contemplar-me
    en la meva fe; o si no veig més enllà de mi mateix, o solament sé agrair la
    sort que tinc.

    Necessitem reconèixer
    les nostres limitacions i ser conscients de l’esforç que hem de fer per a
    superar-les. Però si ho fem així no ha de ser només per a sentir-nos bons davant
    Déu, si no per a ser-ho envers els altres.     És evident
    que hem d’agrair tot allò que ens passa i tot el que de bo podem fer, però sin
    ens quedem aquí no serem més que, com diu Sant Pau, “    una esquella sorollosa o un címbal estrident”; no serem més
    que el fariseu que només pensa en sí mateix.     Hem de pregar demanant per ser millors,
    però no per al nostre benefici, si no per als altres: estimant més, ajudant més,
    comprenent més, compartint més … … sabedors que mai podrà haver-ne prou, que
    per bé que ho puguem fer sempre en podem fer més, molt més.

    Déu ens mana construir un Regne d’Amor però
    aquest regne està fora de nosaltres, està en l’altre. Per això tota pregària nostra
    que no vagi més enllà d’un mateix pot pecar de farisea, pot ser erma si no ens
    prepara per estimar els altres, partint de la nostra limitació i amb la
    finalitat de superar-la.

    Cant: Nada te turbe

    PARADIGMA D’ACTITUD DAVANT ELS ALTRES
    La paràbola representa un rebuig absolut a
    tota mena de menyspreu als altres, i aquest rebuig el podem concretar en dos
    idees: ni podem ser jutges de ningú ni ens podem considerar diferents als altres.     El fariseu sembla dividir el món en dues parts,
    ell i la resta de la humanitat, quan dóna “gràcies per no ser com la resta dels
    homes”.
    Pot ser natros no caiem en aquesta exageració
    però sí que ens equivoquem quan sovint emetem judicis generals sobre els que no
    són com nosaltres: sobre els que tenen una nacionalitat diferent, parlen altres
    llengües, no tenen cap creença religiosa, o creuen en un Déu diferent, o formen
    part d’associacions o moviments diferents, o tenen altres pensaments polítics,
    o son d’altres classes socials…
    I també ens equivoquem quan mostrem el
    nostre menyspreu respecte de persones concretes, “jo no sóc com aquest publicà”;
    perquè quan ho fem, per molt que puguem conèixer-la, mai no tindrem tots els elements
    necessaris per a saber la seva veritable historia.
    I quan fem aquests judicis, generals o
    concrets, ens apartem de Déu perquè ens allunyem dels seus fills, dels nostres germans.
    I tampoc fem bé quan ens considerem diferents
    dels altres.
    A vegades sembla que estem obligats a ser-ho,
    a distingir-nos, a ser originals, a marcar diferències.
    I en realitat ens oblidem que tots formem part
    d’una gran fraternitat: la dels homes i dones de tot el món, on tots som justos
    i pecadors, originals i vulgars, únics i prescindibles.
    En la nostra relació amb Déu, cada un de
    nosaltres sí que ens podem considerar individualment; però en la nostra relació
    amb els altres no som més que ningú, som iguals a tots.
    I aquesta consideració d’igualtat ens
    obliga a callar abans que a criticar, a comprendre abans que a jutjar, a ajudar
    abans que a sancionar, a aprendre abans que ensenyar …
    I si ens sabem partícips d’una única
    comunitat també així ens hauríem de comportar amb el nostre entorn, amb la
    natura que ens envolta, amb la creació: estem obligats a respectar-la perquè de
    tots és.

    Cant: El Senyor

    Miquel A. Campo Güerri. 

  • El llevat


    Pregària de Taizé – Parròquia a Sarrià, 25 de març de 2013

    Introducció

    Jesús
    desprès de explicar diverses paràboles com la del gra de mostassa va explicar
    la paràbola del llevat. Agafa els exemples de la vida quotidiana.
     
    A Palestina, com en molts pobles del nostre país, el pa es feia a les cases,
    tres mesures de farina era, la quantitat mitjana que es faria servir per coure
    el pa d’una família nombrosa. Jesús va prendre aquesta imatge per explicar el
    Regne de Déu,  que probablement ha vist
    fer moltes vegades a la seva  mare. El
    llevat era senzillament un tros de la massa de la fornada anterior, que s’havia
    fermentat totalment

    La Paraula de Déu que
    escoltarem ara  és tan curta que si ens
    descuiden casi no ens assabentem del que diu o del que ens vol dir. A vegades,
    Déu passa pel nostre costat i estem distrets. Avui, no!!!!

    Mt 13, 33 — Paràbola del llevat
    Els digué una altra paràbola:
    –Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una
    dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
    digué encara:
    –A què compararé el Regne de Déu? 21 És com el
    llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la
    pasta va fermentar.

    Cant :  El alma que anda en amor

    Jesús
    compara, que  el regne de Déu  és  com
    el llevat i la farina com el món, llavors  el Regne de 
    Déu és introduït al món. A la idea
    de creixement s’afegeix ara la de canvi per dins.

    El que acull el Regne no s’ha de separar de la resta de la humanitat, per
    immadura que estigui. Però ha de tenir força interior, llavors, s’obrarà el
    prodigi de canviar la massa amorfa en bon pa de bon blat.
    Escoltar la
    paraula de Déu: silenci

    A què compararé el Regne de Déu? 21 És com el
    llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la
    pasta va fermentar.
    Un
    esser viu tan petit i amb tanta força!!. És la tònica  de Déu, lo petit, el que no conta, allò que
    és insignificant, el que per al món no és important. Com nosaltres respecte a  l’univers  som un petit punt. Però per a Déu únic, única  som obres d’art,  ho has pensat???? Has pogut gaudir  d’això???. 
    Som  portadors d’aquest Regne de
    Déu .

    Cant: Beati voi poveri

    Fem pregàries d’acció de gràcies
    Fem junts la pregària que el mateix Jesús en va ensenyar.

  • Una setmana a Taizé


    Una vegada més, i són potser 15 ó 20 vegades en els darrers 30 anys, hem passat una setmana a Taizé. I malgrat això, i que sempre hagi estat durant l’estiu, ha estat una setmana diferent. A Taizé són benvinguts els joves –al grup deiem que “l’especialitat de Taizé són els joves”– però també els adults, adults-joves o més adults (“adults-adults”?). Hi tenen cabuda també les famílies amb fills fins a 14 ó 15 anys, cosa natural perquè els joves es fan grans i molts volen seguir tenint l’experiència de Taizé, i venir a Taizé (dic venir, perquè escrivia això a la carpa F) amb els seus fills, fins i tot de pocs mesos o anys —com vàrem fer nosaltres fa 20 anys. Tot i que la Comunitat no fa massa publicitat, hi ha una acollida de famílies a Olinda, un grup de casetes i carpes a 5 minutets de Taizé. Com es viu a Olinda amb els nens ho vàrem intentar recollir en un blog primerenc que va quedar inacabat, però que dóna algunes pistes: http://olinda-2006.blogspot.com.es/. També podeu llegir una croniqueta nostra de com és la Trobada Europea de Joves de Taizé, que té lloc a una ciutat europea diferent cada any, del 27 de desembre al 2 de gener, des de fa més de 20 anys.
    I aquest és el segon any que, ara que els fills vénen a Taizé com a joves, hem tornat a seguir la dinàmica amb el grup d’adults. L’objectiu d’aquest escrit és explicar aquesta dinàmica, recollint els materials que se’ns han ofert per treballar i alguna foto. Tot plegat per donar a conèixer aquesta experiència i fins i tot animar els adults que no coneixen Taizé a que vinguin. Trobareu molta informació sobre Taizé a la seva pàgina oficial, que és del tot recomanable (www.taize.fr).

    Introducció bíblica dels adults, a la carpa F

    Durant aquest estiu la dinàmica dels adults se centra en el tema que proposa la Carta de Taizé 2012-2015: “Buscar la comunió visible de tots els qui estimen el Crist”, a patir dels llibres de Lluc: el seu Evangeli i els Fets dels Apòstols. I així cada matí un germà (“curiós”, preocupant potser, que les germanes d’alguna de les tres congregacions femenines a Taizé no facin aquestes introduccions), després de la pregària comú del matí (8:15) i l’esmorzar, fa una introducció bíblica que acaba amb unes preguntes per a la reflexió personal. El matí, després de la introducció bíblica, es dedica a aquesta reflexió personal fins la segona pregària comuna (del migdia, a les 12:20) i el dinar. Els adults centren la seva activitat a la carpa F: tan els àpats com les activitats en comú o en grups. Després de dinar hi ha “trobades” o “carrefours” i reunions de grups. Els adults acostumen a tenir reunions de grups per compartir la reflexió personal a partir de les 3:30 i fins a les 17:45, que és el moment des “carrefours”. Els “carrefours” tracten diferents temes i estan oberts a la participació de tothom en diferents llocs de Taizé (des d’un taller de pregària  a un de ciència i religió). A les 19:00 sopar i el dia comença a cloure amb la pregària del vespre (20:30). 

    Jerry, prenent apunts durant la introducció bíblica

    El germà Émile fent la introducció bíblica

    Amb la introducció bíblica, enguany pel germà Émile, en anglès i francès i traduïda a altres llengües pels sempre soferts traductors voluntaris, se’ns han donat uns breus materials facilitadors: el passatge de l’Evangeli del dia, un petit text de frère Alois, i unes preguntes per a la reflexió personal i posterior feina en el grup.
       En aquests enllaços podeu trobar els fulls de:

      · dilluns | Monday

      · dimarts | Tuesday

      · dimecres | Wednesday

      · dijous | Thursday 

      · divendres | Friday

      · dissabte | Saturday

    La setmana a Taizé, per a tothom, té el punt culminant amb les pregàries de divendres i dissabte al vespre. Divendres és la “pregària de la creu”, rememorant així cada setmana la mort del Crist com fem el divendres sant de Pasqua. La pregària segueix al voltant de la creu durant algunes hores, moment en que els frères i altres sacerdots estan disponibles a l’església. I dissabte és la “celebració de la llum” que ens porta la vida i llum pasquals després de l’experiència de mort de divendres.

    Pregària del vespre de dissabte

    Us animeu a viure una setmana a Taizé?

    Text i fotos: Esteve Fernández, prentetemps@gmail.com

    Enllaços relacionats:
    – Web de la Comunitat de Taizé
    – Post: “A Roma, Trobada Europea de Taizé“
    – Pregàries de Taizé a Sarrià
    – Blog “Una setmana a Olinda“
    – Post: “La màgia dels cants de Taizé“

    Algunes fotografies més:

    Altar de l’Església de la Reconciliació
    Pregària del migdia a l’Església de la Reconciliació (1)
    Vitralls de l’Església de la Reconciliació (1)
    Vitralls de l’Església de la Reconciliació (2)

    Reunions de grups al costat de les carpes
    Dinar dels adults a la carpa F
    Pregària del migdia a l’Església de la Reconciliació (2)
    Camps, arbres i camins al voltant de Taizé
    Cau la tarda a Taizé

  • La màgia dels cants de Taizé

    Aquest article de Laurent Grzybowski va ser publicat a la revista “La Vie” el 21 de desembre de 2013 (link a l’original) i ha estat traduït i publicat al “prentetemps” amb els deguts permisos.

    Impossible parlar de Taizé sense parlar de tots aquests cants meditatius que marquen el moment de l’oració. Fórmules curtes i repetitives (llargues repeticions en llatí, francès i en altres idiomes) inspirats en lletanies ortodoxes i cançons populars de l’Edat Mitjana o del Renaixement. Fent-se ressò de les paraules dels Salms, dels Pares de l’Església, de Santa Teresa d’Àvila, de Sant Joan de la Creu o del germà Roger, aquests versos donen color a les celebracions d’una manera molt especial. Editats en els Quaderns de Taizé, aquests cants tenen textos i melodies molt simples. Això és també el que explica el seu èxit. Coneguts i difosos en més de 150 països, i recentment traduïts al coreà, al xinès o l’eslovac (nota del traductor: el cançoner de Taizé 2014-2015 inclou 157 cants en 50 llengües diferents), segueixn contribuint a donar a conèixer Taizé.

     “Per obrir les portes de la confiança en Déu, res no pot substituir la bellesa de les veus humanes unides a la cançó”, diu el germà Jean-Marie, cantor de la comunitat, originari de Nova York. “Aquesta bellesa pot fer albirar l’alegria del cel a la terra, com deien els cristians d’Orient”. Molt tranquils, aquests cants fan descobrir els joves que els canten un món que sovint desconeixen, fins i tot de la seva pròpia interioritat. Les seves lletres no només estan destinades a facilitar l’oració, sino que conduir-nos cap el silenci.

     Els primers cants de Taizé (salms i himnes monàstics) daten de la dècada de 1950 i van ser obra del Pare Josep Gelineau, liturgista i músic, un dels principals arquitectes de la reforma litúrgica a França. En la dècada de 1960, l’afluència de joves de tot el món va portar els germans de Taizé a desenvolupar un repertori multilingüe. Tradueixen els seus himnes en diferents idiomes i es basen en la música popular de diferents països. Basant-se en la tradició dels cànons de les Esglésies de l’Europa Central, la comunitat adopta el cant Jubilate Deo, del compositor luterà Michael Praetorius (1571-1621). Ben conegut dels alemanys, aquest cant va experimentar un considerable èxit i es va estendre per tot Europa.





     Amb aquesta experiència, els germans van demanar la col·laboració de Jacques Berthier, organista de l’església de Sant Ignasi, a París, que va compondre les cançons de meditació seguint el mateix model. És l’any 1974 i Berthier comença una llarga i fructífera col·laboració amb el germà Robert, director de música de l’època. Durant gairebé vint anys, Robert i Berthier donen forma als cants seguint aquest model. La capacitat de Berthier per trobar l’accent correcte de les paraules, fins i tot en idiomes que són alienes a ell, i la creativitat que ha demostrat en la melodia i l’harmonia de la veu contribuiran a la reputació i èxit dels cants de Taizé. Junts van a signar al voltant de 80 títols. Avui, quatre germans músics (incloent el germà Jean-Marie), assessorats per un compositor suís per a l’harmonització, han pres el relleu. Any rere any, les noves cançons s’editen i són enregistrades en CD i distribuïdes per tot el món. L’última, “O Toi, l’au-delà de tout“ ja ha venut milers d’exemplars (nota del traductor: el 2014, s’ha editat una recopilació dels tres CDs “Instrumental” en una sola caixa, ja disponible a Taizé i botigues en línea).

    Notes finals del traductor: existeix un CD recent (“Velaré contigo”) amb cançons de Taizé traduïdes i adaptades al castellà i català, i reconegudes com a versions vàlides per la Comunitat de Taizé, del qual ja vàrem parlar en el blog.

     Enllaços d’interés:

     – MP3 i podcast d’alguns cants de Taizé (a www.taize.fr) 
    – Cants de Taizé (a YouTube) 
    – Per aprendre els cants de Taizé (a www.taize.fr): partitures i arxius MIDI amb les veus per separat –no funciona en dispositius amb iOS.


    Article original de Laurent Grzybowski
    Traducció i notes d’Esteve Fernández (prentetemps@gmail.com)




  • Camins de Taizé (2014)

    Els camins al voltant de Taizé acullen passejades i reflexions. En solitud, en parella o en grup, aquests camins es fan i es desfan, sota el sol aclaparador o la fina pluja, entre mig de camps brillants o arbres majestuosos. T’allunyen però sobretot t’apropen, a Taizé i als altres, i a l’Altre. 

  • Gràcies, Xesco Boix

    A casa ens agrada cantar, i com que aquesta setmana hem
    recordat que en Xesco Boix ens va deixar fa 30 anys, us enviem una presentació
    amb algunes frases seves.
    Felicitem als Jaume’s, Joaquim’s i Anna’s!
    Bon cap de setmana.
    Una abraçada,



    Rafael i Maria Dolors