Aquest article de Laurent Grzybowski va ser publicat a la revista “La Vie” el 21 de desembre de 2013 (link a l’original) i ha estat traduït i publicat al “prentetemps” amb els deguts permisos.
Impossible parlar de Taizé sense parlar de tots aquests cants meditatius que marquen el moment de l’oració. Fórmules curtes i repetitives (llargues repeticions en llatí, francès i en altres idiomes) inspirats en lletanies ortodoxes i cançons populars de l’Edat Mitjana o del Renaixement. Fent-se ressò de les paraules dels Salms, dels Pares de l’Església, de Santa Teresa d’Àvila, de Sant Joan de la Creu o del germà Roger, aquests versos donen color a les celebracions d’una manera molt especial. Editats en els Quaderns de Taizé, aquests cants tenen textos i melodies molt simples. Això és també el que explica el seu èxit. Coneguts i difosos en més de 150 països, i recentment traduïts al coreà, al xinès o l’eslovac (nota del traductor: el cançoner de Taizé 2014-2015 inclou 157 cants en 50 llengües diferents), segueixn contribuint a donar a conèixer Taizé.
“Per obrir les portes de la confiança en Déu, res no pot substituir la bellesa de les veus humanes unides a la cançó”, diu el germà Jean-Marie, cantor de la comunitat, originari de Nova York. “Aquesta bellesa pot fer albirar l’alegria del cel a la terra, com deien els cristians d’Orient”. Molt tranquils, aquests cants fan descobrir els joves que els canten un món que sovint desconeixen, fins i tot de la seva pròpia interioritat. Les seves lletres no només estan destinades a facilitar l’oració, sino que conduir-nos cap el silenci.
Els primers cants de Taizé (salms i himnes monàstics) daten de la dècada de 1950 i van ser obra del Pare Josep Gelineau, liturgista i músic, un dels principals arquitectes de la reforma litúrgica a França. En la dècada de 1960, l’afluència de joves de tot el món va portar els germans de Taizé a desenvolupar un repertori multilingüe. Tradueixen els seus himnes en diferents idiomes i es basen en la música popular de diferents països. Basant-se en la tradició dels cànons de les Esglésies de l’Europa Central, la comunitat adopta el cant Jubilate Deo, del compositor luterà Michael Praetorius (1571-1621). Ben conegut dels alemanys, aquest cant va experimentar un considerable èxit i es va estendre per tot Europa.
Amb aquesta experiència, els germans van demanar la col·laboració de Jacques Berthier, organista de l’església de Sant Ignasi, a París, que va compondre les cançons de meditació seguint el mateix model. És l’any 1974 i Berthier comença una llarga i fructífera col·laboració amb el germà Robert, director de música de l’època. Durant gairebé vint anys, Robert i Berthier donen forma als cants seguint aquest model. La capacitat de Berthier per trobar l’accent correcte de les paraules, fins i tot en idiomes que són alienes a ell, i la creativitat que ha demostrat en la melodia i l’harmonia de la veu contribuiran a la reputació i èxit dels cants de Taizé. Junts van a signar al voltant de 80 títols. Avui, quatre germans músics (incloent el germà Jean-Marie), assessorats per un compositor suís per a l’harmonització, han pres el relleu. Any rere any, les noves cançons s’editen i són enregistrades en CD i distribuïdes per tot el món. L’última, “O Toi, l’au-delà de tout“ ja ha venut milers d’exemplars (nota del traductor: el 2014, s’ha editat una recopilació dels tres CDs “Instrumental” en una sola caixa, ja disponible a Taizé i botigues en línea).
Notes finals del traductor: existeix un CD recent (“Velaré contigo”) amb cançons de Taizé traduïdes i adaptades al castellà i català, i reconegudes com a versions vàlides per la Comunitat de Taizé, del qual ja vàrem parlar en el blog.
Enllaços d’interés:
– MP3 i podcast d’alguns cants de Taizé (a www.taize.fr)
– Cants de Taizé (a YouTube)
– Per aprendre els cants de Taizé (a www.taize.fr): partitures i arxius MIDI amb les veus per separat –no funciona en dispositius amb iOS.
Article original de Laurent Grzybowski
Traducció i notes d’Esteve Fernández (prentetemps@gmail.com)
