Categoria: Taizé
-
Enmig de la diversitat
Pregària de Taizé – Parròquia a Mª Auxiliadora-Sarrià, 25 de novembre de 2014
Vivim
en un món en el que tot el que ens envolta és diversitat: Diversitat cultural,
Diversitat política ideològica, Diversitat religiosa, Diversitat econòmica,
Diversitat ètnica, Diversitat d’opinió i de pensament… i aquesta diversitat
moltes vegades ens fa crear diferències, diferències que sempre o quasi bé
sempre som nosaltres, els que des d’una posició privilegiada marquem amb els
altres.Però
totes aquestes diversitats no haurien d’afavorir diferències o distincions. Tot
al contrari, haurien d’enriquir-nos i d’enriquir el món en el que vivim.
Haurien sempre de sumar i no pas de restar.És per això
que cada dia hauríem de fer l’esforç de relacionar-nos i conviure amb aquelles
persones que al nostre entorn, potser coneixem por, tot i veure-les cada dia, i
a les que ens pot costar d’acostar-nos-hi.De vegades
caiem en la temptació de fer tries i de dir-nos: “Aquest
em cau bé i aquest altre no m’agrada gens, sense donar cap oportunitat de
mostrar-se cadascú com és”Ningú no és
perfecte i el contacte amb els altres ens pot ajuda a adonar-nos-en i a acceptar
que tampoc nosaltres ho som.Tots som
imatges de Déu, però cadascú n’és un reflex diferent, perquè cada persona és
única i original, irrepetible.Cada persona és un tresor a descobrir.
Cant: Nada te turbe
Evangeli (1 Co 12,1-11)“Els dons són diversos, però
l’Esperit és un de sol. Són
diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. Els miracles són diversos, però
Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. Les manifestacions de l’Esperit
que rep cadascú són en bé de tots. 8 Un,
per mitjà de l’Esperit, rep el do d’expressar-se amb saviesa; un altre rep el
do del coneixement per obra del mateix Esperit; un altre, en virtut del mateix
Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de guarir, en virtut de l’únic
Esperit; un
altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de
discernir els esperits; un altre, el do de parlar en llengües; un altre, el do
d’interpretar-les. Tot
això és obra de l’únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons a
cadascú tal com ell vol.”Cant: Déu és amor
Versió en català de:
Quan nosaltres ens queixem que el menjar està fred o té mal
aspecte,quan nosaltres busquem portar robes de marca,altres persones no tenen res per portar a la boca,altres aprofiten la roba de segona mà.Quan nosaltres ens queixem dels mancaments de l’escola,quan a les nostres escoles, demanem amb raó, professors de suporta molts llocs del tercer món no hi ha escoles,o ni tan sols tenen mestres.Quan a nosaltres en agrada viure cada dia amb més comoditat,hi ha persones que agafen les peteres amb l’esperança de poder viure dignament.Quan nosaltres tenim la llibertat i el dret de decidir l’estat,
l’economia o el model social en el que volem viure,hi ha persones, torturades, silenciades, assassinades simplement
per demQuan nosaltres prenem raig UVA perquè posar-se moreno està de moda
i ens afavoreix,hi ha milers i milers de persones repatriades, excloses, esclavitzades,
humiliades o mortes pel seu color de pell.Quan el nostre estat fabrica armes per millorar l’economia,en altres països les utilitzen per matar-se.Quan nosaltres ens lamentem, amb raó, perquè els metges de
tarden en atendre’ns,a molts llocs del tercer món no hi ha metges ni medecines.Quan nosaltres encenem molts llums per Nadal,en altres llocs han de celebrar el Nadal d’amagat.SilenciCredoPels qui, impotents, s’aferren als barrots de la presó, mentre nosaltres
fruïm de la llibertat.Pels qui es podreixen a l’ombra, mentre nosaltres prenem el sol.Pels qui han estat bufetejats mentre a nosaltres ningú no ens posa
la mà al damunt.Pels qui han estat emmordassats mentre nosaltres podem parlar alt
i clar.Pels qui veuen la seva dignitat per terra, mentre nosaltres podemPels qui malviuen en la misèria, mentre que nosaltres malversem
els diners en
fer-nos la vida més confortable.Per aquells el país dels quals viu encadenat, mentre el nostre es
creu lliure.I pels seus escarcellers i botxins, perquè, en el fons, són els
més desgraciats.Creiem en Déu, creador d’un món que no està acabat encara.Creiem
en Déu, que no ha dividit els homes en pobres i rics, en savis i ignorants, en
amos i esclaus.Creiem
en Jesucrist, que veié la situació del món i prengué una postura decidida
per ajudar als més febles.Creiem
en Jesucrist, que ressuscità perquè visquem, perquè ens alliberem de la por i
de l’odi, perquè transformem el món cap al seu Regne.Creiem
en l’Esperit, que va venir amb Jesús al món.Creiem
en la comunitat de tots els pobles i en la nostra responsabilitat de fer de
tota la Terra la ciutat de Déu.Creiem
en la pau justa que és possible Construir.Creiem
en la possibilitat d’una vida plena de sentit per a tots els homes, i en el
futur d’aquest món de Déu. Amén.Cant: El Senyor
-
Tenir cura de la nostra vida interior
Pregària de Taizé – Parròquia Mª Auxiliadora-Sarrià, 28 d’octubre de 2014
Vivim l’evangeli que
escoltem i prediquem?, som deixebles, seguidors, buscadors de Jesús.?Cant: El alma que anda el amor
Lectura: Lc 6,46-49El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de
Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un
home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria.
L’àngel entrà a trobar-la i li digué:-Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és
amb tu.Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i
pensava per què la saludava així. L’àngel li digué:-No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit la seva
gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran
Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare.
Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fiCant: L’ajuda em vindrà del Senyor
Pistes de reflexió (dites lentament)Així com l’esperit engendrà
Jesús en el si de la mare, si
estem aquí és que el missatge de Jesús ens ha entrat a dins, ens importa.I si ens importa el missatge de Jesús hauríem de ser coherents en els
nostres actes.IdeaPistaSi busco a Jesús…Busco un temps per llegir, pregar, pregar cantant, fer silenci…?Estic obert a les persones que aporten una altra mirada, diferent de la
meva, sobre Jesús?Si segueixo a JesúsPenso com puc millorar en els meus actes?Accepto que persones properes em puguin fer alguna observació sobre la
meva conducta?Si vull ser deixeble de Jesús.Ofereixo bons actes a les altres
persones?Confio les penes en la pregària?Comparteixo les alegries en la pregària?Cant: Tusei sorgente viva
PregàriesParenostre -
El fariseu i el publicà
Pregària de Taizé – Parròquia a Sarrià, 11 de març de 2013
Lc 18, 9-14A uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús
els proposà aquesta paràbola. Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu,
et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos,
adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns
que adquireixo.” Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al
cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me
propici, que sóc un pecador.” Jo
us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui
s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.Cant: Bleibet hier
PARADIGMA DE L’ORACIÓAquesta és
per mi una paràbola que veig com la inquietant agulla d’una balança que pot
mesurar la nostra oració. Quan l’acabo
de llegir, el primer pensament que em ve és que jo no em considero com aquest fariseu,
i el rebutjo per superb i orgullós. Em sento més proper al publicà i considero
que la meva pregària és més humil. Però si em mantinc
en aquest pensament, de seguida sorgeix l’interrogant: no estic començant a
semblar-me al fariseu? Hi ha el
perill de caure en la seva posició si crec que prego bé i em limito a contemplar-me
en la meva fe; o si no veig més enllà de mi mateix, o solament sé agrair la
sort que tinc.Necessitem reconèixer
les nostres limitacions i ser conscients de l’esforç que hem de fer per a
superar-les. Però si ho fem així no ha de ser només per a sentir-nos bons davant
Déu, si no per a ser-ho envers els altres. És evident
que hem d’agrair tot allò que ens passa i tot el que de bo podem fer, però sin
ens quedem aquí no serem més que, com diu Sant Pau, “una esquella sorollosa o un címbal estrident”; no serem més
que el fariseu que només pensa en sí mateix. Hem de pregar demanant per ser millors,
però no per al nostre benefici, si no per als altres: estimant més, ajudant més,
comprenent més, compartint més … … sabedors que mai podrà haver-ne prou, que
per bé que ho puguem fer sempre en podem fer més, molt més.Déu ens mana construir un Regne d’Amor però
aquest regne està fora de nosaltres, està en l’altre. Per això tota pregària nostra
que no vagi més enllà d’un mateix pot pecar de farisea, pot ser erma si no ens
prepara per estimar els altres, partint de la nostra limitació i amb la
finalitat de superar-la.Cant: Nada te turbePARADIGMA D’ACTITUD DAVANT ELS ALTRESLa paràbola representa un rebuig absolut a
tota mena de menyspreu als altres, i aquest rebuig el podem concretar en dos
idees: ni podem ser jutges de ningú ni ens podem considerar diferents als altres. El fariseu sembla dividir el món en dues parts,
ell i la resta de la humanitat, quan dóna “gràcies per no ser com la resta dels
homes”.Pot ser natros no caiem en aquesta exageració
però sí que ens equivoquem quan sovint emetem judicis generals sobre els que no
són com nosaltres: sobre els que tenen una nacionalitat diferent, parlen altres
llengües, no tenen cap creença religiosa, o creuen en un Déu diferent, o formen
part d’associacions o moviments diferents, o tenen altres pensaments polítics,
o son d’altres classes socials…I també ens equivoquem quan mostrem el
nostre menyspreu respecte de persones concretes, “jo no sóc com aquest publicà”;
perquè quan ho fem, per molt que puguem conèixer-la, mai no tindrem tots els elements
necessaris per a saber la seva veritable historia.I quan fem aquests judicis, generals o
concrets, ens apartem de Déu perquè ens allunyem dels seus fills, dels nostres germans.I tampoc fem bé quan ens considerem diferents
dels altres.A vegades sembla que estem obligats a ser-ho,
a distingir-nos, a ser originals, a marcar diferències.I en realitat ens oblidem que tots formem part
d’una gran fraternitat: la dels homes i dones de tot el món, on tots som justos
i pecadors, originals i vulgars, únics i prescindibles.En la nostra relació amb Déu, cada un de
nosaltres sí que ens podem considerar individualment; però en la nostra relació
amb els altres no som més que ningú, som iguals a tots.I aquesta consideració d’igualtat ens
obliga a callar abans que a criticar, a comprendre abans que a jutjar, a ajudar
abans que a sancionar, a aprendre abans que ensenyar …I si ens sabem partícips d’una única
comunitat també així ens hauríem de comportar amb el nostre entorn, amb la
natura que ens envolta, amb la creació: estem obligats a respectar-la perquè de
tots és.Cant: El SenyorMiquel A. Campo Güerri. -
El llevat
Pregària de Taizé – Parròquia a Sarrià, 25 de març de 2013IntroduccióJesús
desprès de explicar diverses paràboles com la del gra de mostassa va explicar
la paràbola del llevat. Agafa els exemples de la vida quotidiana.A Palestina, com en molts pobles del nostre país, el pa es feia a les cases,
tres mesures de farina era, la quantitat mitjana que es faria servir per coure
el pa d’una família nombrosa. Jesús va prendre aquesta imatge per explicar el
Regne de Déu, que probablement ha vist
fer moltes vegades a la seva mare. El
llevat era senzillament un tros de la massa de la fornada anterior, que s’havia
fermentat totalmentLa Paraula de Déu que
escoltarem ara és tan curta que si ens
descuiden casi no ens assabentem del que diu o del que ens vol dir. A vegades,
Déu passa pel nostre costat i estem distrets. Avui, no!!!!Mt 13, 33 —Els digué una altra paràbola:–Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una
dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
digué encara:–A què compararé el Regne de Déu? 21 És com el
llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la
pasta va fermentar.Cant : El alma que anda en amorJesús
compara, que el regne de Déu és com
el llevat i la farina com el món, llavors el Regne de
Déu és introduït al món. A la idea
de creixement s’afegeix ara la de canvi per dins.
El que acull el Regne no s’ha de separar de la resta de la humanitat, per
immadura que estigui. Però ha de tenir força interior, llavors, s’obrarà el
prodigi de canviar la massa amorfa en bon pa de bon blat.Escoltar la
paraula de Déu: silenciA què compararé el Regne de Déu? 21 És com el
llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la
pasta va fermentar.Un
esser viu tan petit i amb tanta força!!. És la tònica de Déu, lo petit, el que no conta, allò que
és insignificant, el que per al món no és important. Com nosaltres respecte a l’univers som un petit punt. Però per a Déu únic, única som obres d’art, ho has pensat???? Has pogut gaudir d’això???.
Som portadors d’aquest Regne de
Déu .Cant: Beati voi poveri
Fem pregàries d’acció de gràciesFem junts la pregària que el mateix Jesús en va ensenyar. -
Una setmana a Taizé
Una vegada més, i són potser 15 ó 20 vegades en els darrers 30 anys, hem passat una setmana a Taizé. I malgrat això, i que sempre hagi estat durant l’estiu, ha estat una setmana diferent. A Taizé són benvinguts els joves –al grup deiem que “l’especialitat de Taizé són els joves”– però també els adults, adults-joves o més adults (“adults-adults”?). Hi tenen cabuda també les famílies amb fills fins a 14 ó 15 anys, cosa natural perquè els joves es fan grans i molts volen seguir tenint l’experiència de Taizé, i venir a Taizé (dic venir, perquè escrivia això a la carpa F) amb els seus fills, fins i tot de pocs mesos o anys —com vàrem fer nosaltres fa 20 anys. Tot i que la Comunitat no fa massa publicitat, hi ha una acollida de famílies a Olinda, un grup de casetes i carpes a 5 minutets de Taizé. Com es viu a Olinda amb els nens ho vàrem intentar recollir en un blog primerenc que va quedar inacabat, però que dóna algunes pistes: http://olinda-2006.blogspot.com.es/. També podeu llegir una croniqueta nostra de com és la Trobada Europea de Joves de Taizé, que té lloc a una ciutat europea diferent cada any, del 27 de desembre al 2 de gener, des de fa més de 20 anys.
I aquest és el segon any que, ara que els fills vénen a Taizé com a joves, hem tornat a seguir la dinàmica amb el grup d’adults. L’objectiu d’aquest escrit és explicar aquesta dinàmica, recollint els materials que se’ns han ofert per treballar i alguna foto. Tot plegat per donar a conèixer aquesta experiència i fins i tot animar els adults que no coneixen Taizé a que vinguin. Trobareu molta informació sobre Taizé a la seva pàgina oficial, que és del tot recomanable (www.taize.fr).Introducció bíblica dels adults, a la carpa F Durant aquest estiu la dinàmica dels adults se centra en el tema que proposa la Carta de Taizé 2012-2015: “Buscar la comunió visible de tots els qui estimen el Crist”, a patir dels llibres de Lluc: el seu Evangeli i els Fets dels Apòstols. I així cada matí un germà (“curiós”, preocupant potser, que les germanes d’alguna de les tres congregacions femenines a Taizé no facin aquestes introduccions), després de la pregària comú del matí (8:15) i l’esmorzar, fa una introducció bíblica que acaba amb unes preguntes per a la reflexió personal. El matí, després de la introducció bíblica, es dedica a aquesta reflexió personal fins la segona pregària comuna (del migdia, a les 12:20) i el dinar. Els adults centren la seva activitat a la carpa F: tan els àpats com les activitats en comú o en grups. Després de dinar hi ha “trobades” o “carrefours” i reunions de grups. Els adults acostumen a tenir reunions de grups per compartir la reflexió personal a partir de les 3:30 i fins a les 17:45, que és el moment des “carrefours”. Els “carrefours” tracten diferents temes i estan oberts a la participació de tothom en diferents llocs de Taizé (des d’un taller de pregària a un de ciència i religió). A les 19:00 sopar i el dia comença a cloure amb la pregària del vespre (20:30).
Jerry, prenent apunts durant la introducció bíblica El germà Émile fent la introducció bíblica Amb la introducció bíblica, enguany pel germà Émile, en anglès i francès i traduïda a altres llengües pels sempre soferts traductors voluntaris, se’ns han donat uns breus materials facilitadors: el passatge de l’Evangeli del dia, un petit text de frère Alois, i unes preguntes per a la reflexió personal i posterior feina en el grup.
En aquests enllaços podeu trobar els fulls de:
La setmana a Taizé, per a tothom, té el punt culminant amb les pregàries de divendres i dissabte al vespre. Divendres és la “pregària de la creu”, rememorant així cada setmana la mort del Crist com fem el divendres sant de Pasqua. La pregària segueix al voltant de la creu durant algunes hores, moment en que els frères i altres sacerdots estan disponibles a l’església. I dissabte és la “celebració de la llum” que ens porta la vida i llum pasquals després de l’experiència de mort de divendres.
Pregària del vespre de dissabte Us animeu a viure una setmana a Taizé?
Text i fotos: Esteve Fernández, prentetemps@gmail.com
Enllaços relacionats:
– Web de la Comunitat de Taizé
– Post: “A Roma, Trobada Europea de Taizé“
– Pregàries de Taizé a Sarrià
– Blog “Una setmana a Olinda“
– Post: “La màgia dels cants de Taizé“Algunes fotografies més:
Altar de l’Església de la Reconciliació 
Pregària del migdia a l’Església de la Reconciliació (1) 
Vitralls de l’Església de la Reconciliació (1) 
Vitralls de l’Església de la Reconciliació (2) 
Reunions de grups al costat de les carpes 
Dinar dels adults a la carpa F 
Pregària del migdia a l’Església de la Reconciliació (2) 
Camps, arbres i camins al voltant de Taizé 
Cau la tarda a Taizé -
La màgia dels cants de Taizé
Aquest article de Laurent Grzybowski va ser publicat a la revista “La Vie” el 21 de desembre de 2013 (link a l’original) i ha estat traduït i publicat al “prentetemps” amb els deguts permisos.
Impossible parlar de Taizé sense parlar de tots aquests cants meditatius que marquen el moment de l’oració. Fórmules curtes i repetitives (llargues repeticions en llatí, francès i en altres idiomes) inspirats en lletanies ortodoxes i cançons populars de l’Edat Mitjana o del Renaixement. Fent-se ressò de les paraules dels Salms, dels Pares de l’Església, de Santa Teresa d’Àvila, de Sant Joan de la Creu o del germà Roger, aquests versos donen color a les celebracions d’una manera molt especial. Editats en els Quaderns de Taizé, aquests cants tenen textos i melodies molt simples. Això és també el que explica el seu èxit. Coneguts i difosos en més de 150 països, i recentment traduïts al coreà, al xinès o l’eslovac (nota del traductor: el cançoner de Taizé 2014-2015 inclou 157 cants en 50 llengües diferents), segueixn contribuint a donar a conèixer Taizé.
“Per obrir les portes de la confiança en Déu, res no pot substituir la bellesa de les veus humanes unides a la cançó”, diu el germà Jean-Marie, cantor de la comunitat, originari de Nova York. “Aquesta bellesa pot fer albirar l’alegria del cel a la terra, com deien els cristians d’Orient”. Molt tranquils, aquests cants fan descobrir els joves que els canten un món que sovint desconeixen, fins i tot de la seva pròpia interioritat. Les seves lletres no només estan destinades a facilitar l’oració, sino que conduir-nos cap el silenci.
Els primers cants de Taizé (salms i himnes monàstics) daten de la dècada de 1950 i van ser obra del Pare Josep Gelineau, liturgista i músic, un dels principals arquitectes de la reforma litúrgica a França. En la dècada de 1960, l’afluència de joves de tot el món va portar els germans de Taizé a desenvolupar un repertori multilingüe. Tradueixen els seus himnes en diferents idiomes i es basen en la música popular de diferents països. Basant-se en la tradició dels cànons de les Esglésies de l’Europa Central, la comunitat adopta el cant Jubilate Deo, del compositor luterà Michael Praetorius (1571-1621). Ben conegut dels alemanys, aquest cant va experimentar un considerable èxit i es va estendre per tot Europa.
Amb aquesta experiència, els germans van demanar la col·laboració de Jacques Berthier, organista de l’església de Sant Ignasi, a París, que va compondre les cançons de meditació seguint el mateix model. És l’any 1974 i Berthier comença una llarga i fructífera col·laboració amb el germà Robert, director de música de l’època. Durant gairebé vint anys, Robert i Berthier donen forma als cants seguint aquest model. La capacitat de Berthier per trobar l’accent correcte de les paraules, fins i tot en idiomes que són alienes a ell, i la creativitat que ha demostrat en la melodia i l’harmonia de la veu contribuiran a la reputació i èxit dels cants de Taizé. Junts van a signar al voltant de 80 títols. Avui, quatre germans músics (incloent el germà Jean-Marie), assessorats per un compositor suís per a l’harmonització, han pres el relleu. Any rere any, les noves cançons s’editen i són enregistrades en CD i distribuïdes per tot el món. L’última, “O Toi, l’au-delà de tout“ ja ha venut milers d’exemplars (nota del traductor: el 2014, s’ha editat una recopilació dels tres CDs “Instrumental” en una sola caixa, ja disponible a Taizé i botigues en línea).
Notes finals del traductor: existeix un CD recent (“Velaré contigo”) amb cançons de Taizé traduïdes i adaptades al castellà i català, i reconegudes com a versions vàlides per la Comunitat de Taizé, del qual ja vàrem parlar en el blog.
Enllaços d’interés:
– MP3 i podcast d’alguns cants de Taizé (a www.taize.fr)
– Cants de Taizé (a YouTube)
– Per aprendre els cants de Taizé (a www.taize.fr): partitures i arxius MIDI amb les veus per separat –no funciona en dispositius amb iOS.
Article original de Laurent Grzybowski
Traducció i notes d’Esteve Fernández (prentetemps@gmail.com)
-
Camins de Taizé (2014)
Els camins al voltant de Taizé acullen passejades i reflexions. En solitud, en parella o en grup, aquests camins es fan i es desfan, sota el sol aclaparador o la fina pluja, entre mig de camps brillants o arbres majestuosos. T’allunyen però sobretot t’apropen, a Taizé i als altres, i a l’Altre.
-
Frases de Pere Casaldàliga
Frases de Pere Casaldàliga
Avui us enviem una presentació amb unes frases d’en Pere Casaldàliga per aportar serenitat a la cridòria que tenim al voltant. Les fotos són de Taizé. Bon cap de setmana.
Una abraçada,
Rafael i Maria Dolors -
Els dos fills
Pregària de Taizé – Parròquia a Sarrià, 26 de novembre de 2013
IntroduccióAvui pregarem amb la paràbola del dos fills. Una
paràbola que sembla senzilla i directa, i que el mateix Jesús acaba d’explicar
amb contundència. Deixem-nos primer colpir pel text de l’evangeli i després
reflexionem amb l’ajuda del comentari, que també ens llença dues preguntes.
Acabarem compatit les nostres pregàries i el par nostre.
Cant: Nada te turbe
Paràbola dels dos
fills (Mt 21, 28-32)»Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar
a trobar el primer i li va dir:»–Fill, vés avui a treballar a la vinya.»Ell li va respondre:»–No hi vull anar.»Però després se’n penedí i va anar-hi. Aquell home
anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:»–De seguida, senyor.»Però no hi va anar.Quin d’aquests dos va fer la voluntat del pare?Li responen:–El primer.Jesús els diu:–Us asseguro que els publicans i les prostitutes
us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. Perquè vingué Joan per
encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les
prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure
això, no us heu penedit ni l’heu cregut.Cant: Déu és amor
ComentariJesús està parlant amb els grans sacerdots i els
notables del poble, és a dir, amb els líders que buscaven la manera d’acabar
amb ell, perquè suposava per a ells un problema molest. Com tantes vegades,
Jesús posa davant dues actituds; avui són fàcils de detectar. Per una part
l’actitud del qui vol quedar bé, però després no està disposat a realitzar allò
que ha promès; per altra, la del qui diu al principi «no vull», però després si
farà cas.Els detalls enriqueixen la nostra lectura: per a
Jesús és un pare el que demana als seus fills que treballen en la seva vinya
(podria ser un empresari, o un rei, o un capatàs…), i els ho demana amb un
apel·latiu afectuós («fill meu») després d’haver-se «apropat» a ells. Déu és també
així per a nosaltres. La seva crida (la nostra vocació) no és una càrrega, sinó
una petició plena d’afecte d’un Déu que, abans, s’acosta a nosaltres, es mostra
quotidià, es mostra familiar.Cap dels fills és perfecte; Jesús sap que la nostra
vida està plena de llums i fosques, de moments en els quals el nostre ànim no
respon a les nostres forces, o les nostres paraules a les nostres decisions.
Així som nosaltres, i així són els dos germans de la paràbola; però hi ha una
gran diferència: hi ha un que és capaç de reflexionar, d’entrar en sí mateix,
de penedir-se’n i canviar. Som capaços nosaltres de reflexionar i
canviar com aquest fill?Jesús, al final, aplica la paràbola davant dels
líders del poble que l’escoltaven; diu que les prostitutes i els recaptadors
d’impostos anaven per davant d’ells en el camí cap a Déu. Tampoc diu que el
camí sigui fàcil per a ningú, tots tenim que caminar amb el nostre esforç, però
la primera actitud és la de sentir-se necessitat, la de desitjar una vida més
plena i millor. Els líders jueus vivien una situació molt tensa amb la
dominació dels romans, i tenien l’encàrrec de què no hi hagués problemes, de
què cadascú es mantingués en el seu lloc sense moure’s (els rics en els seus
palaus, els pobres en les seves misèries, els romans oprimint-los a tots). Per
a ells res havia de canviar. Potser a nosaltres, que vivim temps molt
diferents, també ens molesta d’altra manera que Déu vulgui remoure les nostres
consciències, vulgui despertar-nos, exigir-nos una vida més autèntica. Quina seria la nostra resposta?SilenciPregàries
espontàniesPare nostreCant: El Senyor és la meva força
(C) de tots els cants: Taizé – Ateliers et Presses de Taizé. Communauté de Taizé, 71250 Taizé, France.
