Prente-te temps

Categoria: activitats per grups

  • Una setmana a Taizé


    Una vegada més, i són potser 15 ó 20 vegades en els darrers 30 anys, hem passat una setmana a Taizé. I malgrat això, i que sempre hagi estat durant l’estiu, ha estat una setmana diferent. A Taizé són benvinguts els joves –al grup deiem que “l’especialitat de Taizé són els joves”– però també els adults, adults-joves o més adults (“adults-adults”?). Hi tenen cabuda també les famílies amb fills fins a 14 ó 15 anys, cosa natural perquè els joves es fan grans i molts volen seguir tenint l’experiència de Taizé, i venir a Taizé (dic venir, perquè escrivia això a la carpa F) amb els seus fills, fins i tot de pocs mesos o anys —com vàrem fer nosaltres fa 20 anys. Tot i que la Comunitat no fa massa publicitat, hi ha una acollida de famílies a Olinda, un grup de casetes i carpes a 5 minutets de Taizé. Com es viu a Olinda amb els nens ho vàrem intentar recollir en un blog primerenc que va quedar inacabat, però que dóna algunes pistes: http://olinda-2006.blogspot.com.es/. També podeu llegir una croniqueta nostra de com és la Trobada Europea de Joves de Taizé, que té lloc a una ciutat europea diferent cada any, del 27 de desembre al 2 de gener, des de fa més de 20 anys.
    I aquest és el segon any que, ara que els fills vénen a Taizé com a joves, hem tornat a seguir la dinàmica amb el grup d’adults. L’objectiu d’aquest escrit és explicar aquesta dinàmica, recollint els materials que se’ns han ofert per treballar i alguna foto. Tot plegat per donar a conèixer aquesta experiència i fins i tot animar els adults que no coneixen Taizé a que vinguin. Trobareu molta informació sobre Taizé a la seva pàgina oficial, que és del tot recomanable (www.taize.fr).

    Introducció bíblica dels adults, a la carpa F

    Durant aquest estiu la dinàmica dels adults se centra en el tema que proposa la Carta de Taizé 2012-2015: “Buscar la comunió visible de tots els qui estimen el Crist”, a patir dels llibres de Lluc: el seu Evangeli i els Fets dels Apòstols. I així cada matí un germà (“curiós”, preocupant potser, que les germanes d’alguna de les tres congregacions femenines a Taizé no facin aquestes introduccions), després de la pregària comú del matí (8:15) i l’esmorzar, fa una introducció bíblica que acaba amb unes preguntes per a la reflexió personal. El matí, després de la introducció bíblica, es dedica a aquesta reflexió personal fins la segona pregària comuna (del migdia, a les 12:20) i el dinar. Els adults centren la seva activitat a la carpa F: tan els àpats com les activitats en comú o en grups. Després de dinar hi ha “trobades” o “carrefours” i reunions de grups. Els adults acostumen a tenir reunions de grups per compartir la reflexió personal a partir de les 3:30 i fins a les 17:45, que és el moment des “carrefours”. Els “carrefours” tracten diferents temes i estan oberts a la participació de tothom en diferents llocs de Taizé (des d’un taller de pregària  a un de ciència i religió). A les 19:00 sopar i el dia comença a cloure amb la pregària del vespre (20:30). 

    Jerry, prenent apunts durant la introducció bíblica

    El germà Émile fent la introducció bíblica

    Amb la introducció bíblica, enguany pel germà Émile, en anglès i francès i traduïda a altres llengües pels sempre soferts traductors voluntaris, se’ns han donat uns breus materials facilitadors: el passatge de l’Evangeli del dia, un petit text de frère Alois, i unes preguntes per a la reflexió personal i posterior feina en el grup.
       En aquests enllaços podeu trobar els fulls de:

      · dilluns | Monday

      · dimarts | Tuesday

      · dimecres | Wednesday

      · dijous | Thursday 

      · divendres | Friday

      · dissabte | Saturday

    La setmana a Taizé, per a tothom, té el punt culminant amb les pregàries de divendres i dissabte al vespre. Divendres és la “pregària de la creu”, rememorant així cada setmana la mort del Crist com fem el divendres sant de Pasqua. La pregària segueix al voltant de la creu durant algunes hores, moment en que els frères i altres sacerdots estan disponibles a l’església. I dissabte és la “celebració de la llum” que ens porta la vida i llum pasquals després de l’experiència de mort de divendres.

    Pregària del vespre de dissabte

    Us animeu a viure una setmana a Taizé?

    Text i fotos: Esteve Fernández, prentetemps@gmail.com

    Enllaços relacionats:
    – Web de la Comunitat de Taizé
    – Post: “A Roma, Trobada Europea de Taizé“
    – Pregàries de Taizé a Sarrià
    – Blog “Una setmana a Olinda“
    – Post: “La màgia dels cants de Taizé“

    Algunes fotografies més:

    Altar de l’Església de la Reconciliació
    Pregària del migdia a l’Església de la Reconciliació (1)
    Vitralls de l’Església de la Reconciliació (1)
    Vitralls de l’Església de la Reconciliació (2)

    Reunions de grups al costat de les carpes
    Dinar dels adults a la carpa F
    Pregària del migdia a l’Església de la Reconciliació (2)
    Camps, arbres i camins al voltant de Taizé
    Cau la tarda a Taizé

  • La màgia dels cants de Taizé

    Aquest article de Laurent Grzybowski va ser publicat a la revista “La Vie” el 21 de desembre de 2013 (link a l’original) i ha estat traduït i publicat al “prentetemps” amb els deguts permisos.

    Impossible parlar de Taizé sense parlar de tots aquests cants meditatius que marquen el moment de l’oració. Fórmules curtes i repetitives (llargues repeticions en llatí, francès i en altres idiomes) inspirats en lletanies ortodoxes i cançons populars de l’Edat Mitjana o del Renaixement. Fent-se ressò de les paraules dels Salms, dels Pares de l’Església, de Santa Teresa d’Àvila, de Sant Joan de la Creu o del germà Roger, aquests versos donen color a les celebracions d’una manera molt especial. Editats en els Quaderns de Taizé, aquests cants tenen textos i melodies molt simples. Això és també el que explica el seu èxit. Coneguts i difosos en més de 150 països, i recentment traduïts al coreà, al xinès o l’eslovac (nota del traductor: el cançoner de Taizé 2014-2015 inclou 157 cants en 50 llengües diferents), segueixn contribuint a donar a conèixer Taizé.

     “Per obrir les portes de la confiança en Déu, res no pot substituir la bellesa de les veus humanes unides a la cançó”, diu el germà Jean-Marie, cantor de la comunitat, originari de Nova York. “Aquesta bellesa pot fer albirar l’alegria del cel a la terra, com deien els cristians d’Orient”. Molt tranquils, aquests cants fan descobrir els joves que els canten un món que sovint desconeixen, fins i tot de la seva pròpia interioritat. Les seves lletres no només estan destinades a facilitar l’oració, sino que conduir-nos cap el silenci.

     Els primers cants de Taizé (salms i himnes monàstics) daten de la dècada de 1950 i van ser obra del Pare Josep Gelineau, liturgista i músic, un dels principals arquitectes de la reforma litúrgica a França. En la dècada de 1960, l’afluència de joves de tot el món va portar els germans de Taizé a desenvolupar un repertori multilingüe. Tradueixen els seus himnes en diferents idiomes i es basen en la música popular de diferents països. Basant-se en la tradició dels cànons de les Esglésies de l’Europa Central, la comunitat adopta el cant Jubilate Deo, del compositor luterà Michael Praetorius (1571-1621). Ben conegut dels alemanys, aquest cant va experimentar un considerable èxit i es va estendre per tot Europa.





     Amb aquesta experiència, els germans van demanar la col·laboració de Jacques Berthier, organista de l’església de Sant Ignasi, a París, que va compondre les cançons de meditació seguint el mateix model. És l’any 1974 i Berthier comença una llarga i fructífera col·laboració amb el germà Robert, director de música de l’època. Durant gairebé vint anys, Robert i Berthier donen forma als cants seguint aquest model. La capacitat de Berthier per trobar l’accent correcte de les paraules, fins i tot en idiomes que són alienes a ell, i la creativitat que ha demostrat en la melodia i l’harmonia de la veu contribuiran a la reputació i èxit dels cants de Taizé. Junts van a signar al voltant de 80 títols. Avui, quatre germans músics (incloent el germà Jean-Marie), assessorats per un compositor suís per a l’harmonització, han pres el relleu. Any rere any, les noves cançons s’editen i són enregistrades en CD i distribuïdes per tot el món. L’última, “O Toi, l’au-delà de tout“ ja ha venut milers d’exemplars (nota del traductor: el 2014, s’ha editat una recopilació dels tres CDs “Instrumental” en una sola caixa, ja disponible a Taizé i botigues en línea).

    Notes finals del traductor: existeix un CD recent (“Velaré contigo”) amb cançons de Taizé traduïdes i adaptades al castellà i català, i reconegudes com a versions vàlides per la Comunitat de Taizé, del qual ja vàrem parlar en el blog.

     Enllaços d’interés:

     – MP3 i podcast d’alguns cants de Taizé (a www.taize.fr) 
    – Cants de Taizé (a YouTube) 
    – Per aprendre els cants de Taizé (a www.taize.fr): partitures i arxius MIDI amb les veus per separat –no funciona en dispositius amb iOS.


    Article original de Laurent Grzybowski
    Traducció i notes d’Esteve Fernández (prentetemps@gmail.com)




  • Vuit regals que no valen ni un euro! – diapositives

    Aquesta és la “versió presentació” de la proposta per a reflexionar sobre els regals, a partir del text de Ramon Serchs “Vuit regals que no valen ni un euro!”. Ens l’ha feta arribar en Xavi Moya.


    Trobareu una altra entrada amb la “versió activitat per a grups” publicada en el blog fa uns mesos.

  • "Jo crec" – nou passi de la pel·lícula




    Els productors de la pel·lícula “Jo crec” han anunciat un
    nou passi al cinema Comèdia de Barcelona, el proper dijous, 18 de juliol, a les 20.30 hores.

    Trobareu més informació sobre la pel·lícula i la nova sessió
    i al web: http://jocrec.net/ i a la seva pàgina de facebook.

    Un cop vist el doumental, aquesta és la nostra opinió:
    https://www.prentetemps.cat/2013/07/jo-crec-pero-mentens.html

  • Vuit regals que no valen ni un euro!



    Aquesta és una proposta per a reflexionar sobre els regals, a partir del text de Ramon Serchs “Vuit regals que no valen ni un euro!”
    Pot servir com a activitat  per a grups (a partir de 10 anys). Ens l’ha fet arribar en Xavier Figuerola.
    Disposeu d’una presentació PPT en aquesta altra entrada del blog.



    Objectiu
    Analitzar el
    valor dels regals (i les actituds de cadascú amb els altres)
    Destinataris
    10 anys en
    endavant
    Material
    Paper i llapis
    per a tots els participants
    Participants
    A partir de 5
    persones
    Dinàmica
     (Podem
    aprofitar la celebració d’algun aniversari per a dur a terme l’activitat.)
    Ens proposarem
    de fer una llista de regals que podrien agradar (sense tenir en compte el
    possible cost que puguin tenir). 
    Cadascú pot fer-se la seva llista i després, comentant-ho tots junts,
    agrupar-les en una de sola.
    S’acceptaran
    tant els regals reals (una bicicleta) com impossibles (un viatge a la lluna,
    per exemple).
    Una vegada
    realitzada la llista, en farem una altra d’alternativa. Ara, els regals
    hauran de costar 0 euros (és a dir, res!). Cadascú farà la seva i després es
    posarà en comú. Tothom s’anotarà els regals gratuïts per si algun dia n’han
    de fer algun a algú: s’estalviaran molts diners.
    Entre tots
    caldrà decidir el regal que fem al possible protagonista de la festa.
    Per a cada
    regal podem escriure una frase que li doni significat (com es fa amb el text
    que apareix més endavant) i l’afegirem al text.
    Acabarem la
    dinàmica amb la lectura del regals i el seu descriptiu.
       
    Vuit regals que no valen ni un euro! (Ramon Serchs)
    El regal d’escoltar, però…realment escoltar! Sense
    interrompre, badallar o criticar. Només escoltar…
    El regal de l’afecte. Ser generós amb petons, abraçades, copets
    a l’espatlla i encaixades de mans. Aquestes petites accions demostren
    l’afecte a les persones de l’entorn.
    El regal de somriure. Els seus beneficis, són impressionants!
    El regal d’una nota escrita. Per exemple, un simple
    “gràcies per ajudar-me”. Un detall com aquest pot ser recordat
    durant tota la vida i fins i tot canviar-la.
    El regal d’un compliment. Un simple i sincer “el menjar
    era molt bo” o “has fet una bona feina”, poden fer que sigui
    un dia molt especial.
    El regal del favor. Procura fer-ne un cada dia.
    El regal de la soledat, hi ha dies que no hi ha res millor que
    estar sol. Sigues sensible a aquets dies i dóna aquest regal, sol·licita’l
    als altres.
    El regal de la disposició a l’agraïment. La manera més fàcil de
    fer sentir bé a la gent és dir-li coses que no són difícils de dir com
    “hola” o “moltes gràcies”.
    Temporització
    1.-
    Ambientació i
    felicitació del possible homenatjat
    5 min
    2.-
    Explicació del
    1er objectiu: fer una llista de regals (possibles i impossibles). Temps a
    disposició de cadascú
    3 min
    3.-
    Posta en comú
    dels regals
    12 min
    4.-
    Explicació del
    2on objectiu: fer una llista de regals que no costin ni un euro. Temps a
    disposició de cadascú
    3 min
    5.-
    Posta en comú
    dels regals
    12 min
    6.-
    Aportació
    d’altres possibles regals no llistats (els del text d’en Ramon Serchs)
    5 min
    7.-
    Redacció de
    les frases que acompanyaran els regals
    5 min
    8.-
    Lectura dels
    regals i els seus descriptiu, i pregària final
    3 min

  • La vida és… (Mare Teresa de Calcuta) (dinàmica)

    Aquesta és una activitat per a reflexionar al voltant de la famosa pregària de la Mare Teresa. Pot servir com a activitat per a grups (a partir de 10 anys). Ens l’ha fet arribar en Xavier Figuerola.





    Objectiu
    Reflexionar
    sobre els valors-adjectius que descriuen la vida
    Destinataris
    10 anys en
    endavant
    Material
    La pregària de
    la Mare Teresa
    de Calcuta amb els buits corresponents, i les paraules soltes per a anar
    omplint els buits. Informació sobre la seva vida, per a presentar el personatge. 
    Participants
    A partir de 5
    persones
    Dinàmica
    Cal donar
    contingut a una coneguda pregària de la Mare Teresa de
    Calcuta a la qual s’han esborrat alguns dels noms i adjectius que descriuen
    el què és la vida.
    Començarem
    coneixent la biografia de la
    Mare Teresa     i les seves accions.
    Després
    presentarem les paraules soltes que falten al text (que s’han llistat a part,
    i a les quals  poden afegir-se’n tantes
    com es vulgui), i el text general de la pregària.
    En funció de
    la quantitat de persones que participin de la dinàmica poden fer-se subgrups
    per a anar omplint els buits.
    Es pot fer en
    silenci (cadascú o cada grup individualment) o comunitàriament, comentant els
    avantatges i inconvenients de cada opció.
    Cal tenir en
    compte que hi ha algunes paraules que no són del text original i que s’hi han
    afegit per a enriquir la dinàmica. Hi ha paraules que encaixen a més d’un
    lloc.
    Cal intentar
    localitzar, per a cada paraula, el punt més adequat per a inserir-les.
    Després d’un
    temps prudencial, quan tothom hagi omplert els buits, es posaran en comú les
    opcions de cada grup o persona i es contrasten amb el text de la Mare Teresa. Quan
    es detecti que hem optat per una paraula incorrecta convindrà que corregim
    aquelles frases que ens quedaran afectades (per falta de paraules).
    Una vegada
    completada la pregària ens trobarem amb unes quantes paraules que ens sobren.
    Proposem afegir noves frases a la pregària de la Mare Teresa de
    Calcuta amb aquestes paraules.
    Acabarem la
    dinàmica amb la lectura pausada de la pregària.
    Temporització
    1.-
    Repàs de la
    biografia de la Mare
    Teresa     de Calcuta
    10 min
    2.-
    Explicació del
    poema-problema
    3 min
    3.-
    Selecció de
    les paraules que omplen els buits
    12 min
    4.-
    Posta en comú
    i revisió-correcció del text de la Mare Teresa
    12 min
    5.-
    Completar les
    paraules que queden desaparellades
    5 min
    6.-
    Pregària final
    5 min



  • Los chicos del coro (Cinemafòrum)

    Aquesta és una activitat que ajuda a reflexionar al voltant de la pel·lícula “Los chicos del coro”. Està pensada per a grups de preadolescents en endavant. Ens l’ha fet arribar en Xavier Figuerola.
    Objectiu
    Reflexionar
    sobre les vivències de la pel·lícula
    Destinataris
    12 anys en
    endavant
    Material
    La pròpia
    pel·lícula
    Participants
    A partir de
    5 persones
    Dinàmica
    Es tracta
    d’analitzar el continguts de la pel·lícula, a partir d’algunes preguntes que
    se suggereixen després d’algunes escenes. Descarregueu les preguntes aquí.
    Es proposa
    aturar el film i respondre les preguntes.
    Temporització
    1.-
    Presentació
    de la dinàmica
    10 min
    2.-
    Visionat de
    la pel·lícula
    1h 30 min
    3.-
    Resposta de
    preguntes (intercalades amb el visionat)
    30 min
    4.-
    Comentari
    final i pregària
    10 min

  • 60 Nadals: un joc per reflexionar

    Aquesta és una activitat
    pensada per fer amb nois i noies de secundària, durant la darrera hora
    de classe abans de vacances de Nadal. També es pot utilitzar en
    esplais, casals, etc. L’activitat p    ermet valorar la
    importància del treball en equip i mirar positivament els tòpics del
    Nadal.
    Instruccions d’ús:
    • Es presenta l’activitat com a una
      reflexió sobre el Nadal (no s’ha de dir que és un concurs). Un cop comença el
      PPT (descarrega’l aquí) cal anar deixant uns segons per poder contemplar bé les imatges de cada
      diapositiva (10 segons, per exemple). 
    • Quan acaben les imatges el mateix PPT explica el concurs que ve després.
    • Un cop cadascú ha fet la
      seva llista, anoten el total que han aconseguit individualment.
    • Es convida els nois i noies a posar-se de
      dos en dos i completar la seva llista amb el que ha anotat el company, i anoten
      el total aconseguit entre els dos.
    • Després es fa de de 4 en 4, 8 en 8, etc… i al final, entre tots, acostumen a aconseguir el total (o s’hi acosten molt més
      que sols).

    Cal subratllar la
    importància del treball en equip, la força de la comunitat… “Junts
    podem” és el lema que aquest any tenim a l’escola.

    Vist que en realitat no
    es tractava d’un concurs sinó de reflexionar, la reflexió continua, guiada pel
    mateix PPT, convidant a tenir una visió positiva sobre els tòpics del
    Nadal amb els que aquests dies haurem de conviure.

    Teresa Callao
    prentetemps@gmail.com