Fa uns dies em vaig trobar al timeline del @prentetemps un nou nom: @Q_Ver. La seva descripció ja em va despertar certa curiositat: “Cada setmana t’oferim una presentació nova i diferent de l’Evangeli del diumenge que se segueix acomplint avui… Només cal obrir els ulls per veure’l”. I res més fàcil que clicar immediatament l’enllaç quierover.org. 

I  trobo un web senzill, auster més aviat, on resalta en primer pla un vídeo llest per ser visionat. I això al mòbil, com es veu a la captura de l’esquerra. A la tauleta o l’ordinador fa encara més patxoca (imatge de més avall). “Un vídeo amb l’Evangeli dominical” em dic, interessant però… com deu de ser? I sense pensar-ho massa miro el vídeo. Bé, molt bé. Curt, directe, amb la frase de l’Evangeli al final i crèdits, per saber qui hi ha al darrera i d’on surt. No és carrincló! Curiosejo més vídeos. Veig vídeos de diferents fonts i estils, però amb el comú denominador que els creadors d’aquest lloc web ja anunciaven… “una presentació nova i diferent de l’Evangeli del diumenge que se segueix acomplint avui…” 

Busco al mateix web qui hi ha al darrera, i ràpidament puc llegir coses que m’agraden (copio i enganxo):

¿Qué es “Quiero Ver”?
“Quiero ver” es una página web que alberga un vídeo semanal al hilo del texto del evangelio del domingo. “Quiero ver” es el grito del ciego del camino cuando Jesús le pregunta: ¿qué quieres que haga por ti? También hoy muchas personas “quieren ver” la Buena Noticia hecha realidad y no siempre pueden o saben. Nuestros videos no demuestran nada, sólo quieren sugerir, provocar, clarificar esa mirada. Ojala lo consigamos.“Quiero ver” es un sueño, una intuición, una búsqueda… pero sobre todo es un grupo de gente que soñamos con ver la vida “de otra manera”.

“Quiero ver” surge de la evidencia que “el Evangelio es verdad y se sigue cumpliendo hoy”, aunque en ocasiones no sepamos descubrirlo o transmitirlo a otros. Para nosotros han sido claves los siguientes criterios:

1. Una presentación sencilla, clara y sugerente.
2. Una presentación que no presuponga la fe, pero que invite a ella.
3. Una presentación que huya de las “grandes palabras” (muchas de ellas desgastadas)
4. Una presentación cercana, apoyada en situaciones cercanas a cada persona.
5. Una presentación actual, desde la cultura y el lenguaje de hoy.
6. Una presentación en una de las plazas más visitadas del mundo: youtube.
7. Una presentación breve, no más de tres minutos.

Esteve Fernández

prentetemps@gmail.com