Categoria: Taizé

  • Banquet de noces


    Pregària de Taizé – Parròquia a Sarrià, 12 de novembre de 2013

    Introducció
    Com sabeu, aquest
    curs anem seguint l’itinerari de les paràboles de Jesús.
    Avui ens toca la del
    Banquet de Noces.  Llegirem primer la
    paràbola per refrescar-la en la memòria de tots i tenir-la present;  i llegirem després un comentari sobre ella d’en
    José Antonio Pagola.
    És una paràbola
    senzilla de llegir, però, com totes les paràboles de Jesús, és molt rica en
    reflexions.  Toca diverses cares i sempre
    li  pot 
    portar a cadascú diferentes reflexions. Però sempre són reflexions
    interessants i intenses.
    Nosaltres ens hem decantat
    per la interpretació de que sovint ens mostrem desagraïts al Senyor per les
    coses que ens manquen i els problemes que tenim, i per tant, li fem l’esquena.  I en canvi, ens costa més, i no sabrem veure,
    les moltes coses bones que ens ha donat. I que ens haurien d’omplir d’alegria.
    Podem doncs iniciar
    la reflexió des d’aquest punt.
    Cant: Jo tinc set de
    tu, tinc set del teu amor. Jo tinc set de tu, oh font de llibertat


    Paràbola dels convidats al banquet  (Mt 22,1-10)
    Un dels qui menjaven amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué:
    –Feliç el qui s’asseurà a taula en el Regne de Déu! Jesús li respongué: –Un
    home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. »A l’hora de l’àpat va
    enviar el seu servent a dir als convidats:
    »–Veniu, que ja tot és a punt. »Però tots, sense excepció, començaren
    d’excusar-se. El primer li digué: »–He comprat un camp i l’haig d’anar a
    veure. Et demano que m’excusis.
    »Un altre digué: »–He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a
    provar-los. Et demano que m’excusis. »Un altre digué: »–M’acabo de casar, i
    per això no puc venir.
    »El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l’amo,
    indignat, li va dir: »–Surt de pressa per les places i els carrers de la
    ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos. »Després el criat digué: »–Senyor,
    s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.
    »L’amo va dir al servent: »–Surt pels camins i pels horts i insisteix que
    vingui gent fins que s’ompli la casa. »Us asseguro que cap dels qui estaven
    convidats no tastarà el meu banquet.
    Cant: L’ajuda em
    vindrà del Senyor

    Comentari
    La primera reflexió
    és molt immediata. Si els que han estat honrats amb la invitació d’una gran
    festa i d’un gran senyor, la desprecien. Què hem de fer amb la festa? Doncs que
    l’aprofitin els que inicialment havien estat descartats.
    Si la traslladem avui
    en dia, no cal pensar en els grans afavorits, famosos i poderosos. Molts de
    nosaltres hem estat afavorits amb salut, amb feina, amb els fills, amb amics,
    amb família, amb  les coses de la vida
    que ens han anat bé, …    Però sovint no
    sabem veure la Mà del Senyor en tot això i per tant li girem l’esquena….  
    Es del tot natural
    que el Senyor es giri en vers els menys afavorits, …, els més abandonats.
    Serà així doncs el
    regne del cel? Els que estan darrera passaran al davant? Els abandonats, els indignes,
    els pecadors, els indesitjables?  ¿ Déu
    rodejat de gent sense honor…?
    Però és que Déu no
    vol estar sol… i per això els anirà a buscar, els hi donarà la seva confiança,  i els alliberarà de la humiliació, els
    convidarà sense demanar res a canvi. No els farà de jutge, no els absoldrà de
    cap culpa, no demana ni penediment ni penitència… NO, simplement els convidarà.
    Si els hagués demanat
    penediment i penitència abans d’entrar a la boda, ningú no s’hagués estranyat.
    Tothom hagués admirat la paràbola. Lo sorprenent i revolucionari és que els
    acull tal com són, és a dir, continuen sent pecadors. Això és intolerable per
    molta gent.
    Però aquest és Jesús,
    no posa als pecadors devant de la Llei, sinó devant de la tendresa i de l’amor.
    No sap si respondran, si canviaran de conducta o no, però ell d’entrada els hi
    ofereix l’amor no condicionat.
    No hi han justos que
    tenen drets en front de pecadors sense drets.
    Des de la compassió
    de Déu, Jesús ho enfoca tot de manera diferent…
    Els hi diu “Quan us
    sentiu jutjats per les normes i rebutjats per la societat,  sapigueu que Déu està amb vosaltres”.
    El problema principal
    de Jesús era veure si les persones moralment justes i políticament correctes
    podrien entendre aquesta manera de veure les coses…
    Silenci
    Pregàries espontànies
    Pare nostre

    Cant: Cantarei ao
    Senhor

  • Miquel Martí i Pol (10 anys sense)

    Miquel Martí i Pol (10 anys sense)


    Avui
    una presentació amb un poema de Miquel Martí i Pol de l’any 1954 per recordar
    que fa 10 anys que ens va deixar.Les fotos són de Taizé.
    També aprofitem per felicitar els Albert’s i tots els científics!Una abraçada,
    Rafael i Maria Dolors (novembre 2013)




  • Un parell d'aplicacions per pregar

    Fa uns dies estava tafanejant a l’App Store, cercant sense massa convicció alguna aplicació (també se li pot dir apli o app) per passar l’estona quan, no sé ben bé perquè, vaig teclejar “Taizé” mentre em deia “hi haurà una apli de Taizé?” … pensant tan sols en trobar una apli per navegar pel web de Taizé (www.taize.fr) de manera més còmode des de mòbils i tauletes… I, sorpresa, em trobo amb dues aplis que no tenen a veure amb això sino que estan pensades per ajudar a pregar: “Taizé Readings” (lectures de Taizé) i “TaizéMercy”. He pensat que estaria bé compartir-ho i explicar-ho al blog. 

    “Taizé Readings” es tracta d’una apli molt senzilleta, i gratuïta, que ens presenta, cada dia, el passatge bíblic que es llegeix al migdia a Taizé, seguit d’una petita reflexió del Germà Roger (no relacionada amb el passatge –curiós). És una apli per a iOS, és a dir, per iPhone, iPod i iPad i sembla que no també està disponible per dispositius Android (veure comentaris al final).

    Com veieu a la captura de pantalla, els textos es presenten ben clarets a sobre d’una imatge de Taizé (que pot anar canviant durant el dia). I ja està. Això és tot el que Björn Frädrich, el desenvolupador de l’apli, ha fet. Potser volent seguir l’austeritat característica de la comunitat de Taizé. O potser perquè complicar-la no valia la pena. O potser perquè “per amor a l’art” no volia fer més. L’apli funciona “off-line”, és a dir, es descarrega tot el contingut en instal·lar-la i no cal tenir connexió a internet per veure el text i reflexió del dia.

    La informació disponible a l’App Store diu que els textos es troben en diferents idiomes a més a més de l’anglès [la llista és llarga, amb castellà però no català 🙁 ]. Però no hi són o no he sabut trobar-los i és una llàstima!. No hi ha per enlloc l’opció de fer sortir els textos en altres idiomes. Llegir en anglès textos bíblics i meditacions del Germà Roger no està a l’abast de tothom.

    I seguint amb la crítica (constructiva) tampoc hi ha la possibilitat, que trobo seria útil, de veure els textos d’altres dates (anteriors o posteriors), i poder navegar entre ells. 

    “TaizéMercy” és l’altra aplicació que us vull comentar. És una creació de les Germanes de la Misericòrdia (d’aquí el seu nom) de Burlingame, Califòrnia, on cada primer divendres de mes (i divendres sant) a les 8 del vespre, fan una pregària de Taizé al voltant de la creu. L’apli és justament això: “l’escaleta” completa(, amb els textos (bíblics o no), els silencis i la lletra dels cants de les 13 pregàries (una per cada mes de l’any més divendres sant). Amb l’apli pots fer la pregària completa, o tenir-la de model per preparar-ne una… en anglès, és clar. Com a l’altra apli, un cop instal·lada es pot usar sense estar connectat a internet, i anar d’una a altra pregària lliurament. L’apli es pot trobar per Android (gràcies Anna) i no està disponible en altres idiomes que no siguin l’anglès –no sembla ni que s’ho hagin plantejat.

    El disseny de “TaizéMercy” és molt intuitiu i també auster, amb els textos i prou, en aquest cas sense foto de fons com a “Taizé Readings”. Però aquesta apli dóna alguna cosa més. En la part inferior han colocat 5 botons que porten a 1) una breu explicació de la Comunitat de Taizé (amb enllaç); 2) una llista de llocs als Estats Units on es fan pregàries estil Taizé, molt semblant a la que hi ha al web de Taizé (si voleu veure la llista de pregàries a España, la trobareu aquí); 3) un enllaç a Google Maps per situar el Mercy Center a Burlingame; 4) una explicació sobre la seva llibrería, on es poden comprar els CDs de Taizé i de la germana Suzanne Toolan, que va iniciar les pregàries al Mercy Center i ha compost cançons (corals i de regust molt classicot, que podeu sentir a Spotify); i 5) dades per contactar, explicant que si bé l’apli és gratis, accepten donacions per pagar els 800 dòlars que els costa mantenir-la a l’AppStore.

    A totes dues aplis trobo a faltar altres utilitats, com ara poder sentir un cant (enllaçant amb el web de Taizé o amb Spotify), o compartir el text per e-mail o en alguna xarxa social, com ara Twitter o Facebook, com ja estem acostumats a fer amb una notícia del diari, un vídeo del YouTube o un post d’un blog. Potser són “sofisticacions” que realment no són necessàries, però confesso que a mi em farien gràcia. Per cert, ja heu tuitejat aquest post 😉 ?

    Suposo que hi ha més aplicacions per facilitar i ajudar a pregar, però no les conec i no puc fer comparacions. En una cerca ràpida posant “pregària” en català en surten dues, i posant “oración” en castellà en surten 118, i això només a l’App Store… i si cerco “pray” o “prayer”, en anglès, només surten 685 i 1929, respectivament….  Si feu servir o sabeu d’alguna d’apli similar per a iOS o per a Android, no dubteu de fer una aportació en forma de comentari al post! O si voleu fer un post senceret, teniu el “Pren-te Temps” a disposició, només cal que ens ho envieu! Serà molt ben benvingut!!

    Esteve Fernández
    prentetemps@gmail.com

  • Pregàries de Taizé a Sarrià – Octubre/Desembre 2013

    Calendari de pregàries (octubre-desembre 2013)

    Cada segon i quart dimarts de mes a les 9:30 del vespre, capella de la parròquia de Maria Auxiliadora (Pg Sant Joan Bosco, 74; Barcelona).


    Aquest curs dedicarem cada pregària a una paràbola.

    Dimarts                Tema
     8   octubre            Tresor amagat
    22  octubre            Bon samarità

    12  novembre         Banquet de noces
    26  novembre         Dos fills

    10  desembre         Gra de mostassa
  • Maria Auxiliadora i Maria Mazzarello

    Pregària de Taizé – Parròquia a Sarrià, 14 de maig de 2013


    Cant d’entrada : IL SIGNORE TI RISTORA

    Avui
    el tema de la pregària és recordar dues figures referents en el nostre camí de
    creients i de creients salesians: Mare Mazarelo i Maria Auxiliadora. 
    Altres anys  hem repassat la vida i el testimoni de Mare
    Mazarello i sempre tenim com a guia i model
     
    la resposta de Maria amb disponibilitat i confiança a la crida del Pare.
    Volia buscar algun text o reflexió en aquesta línia de resposta de dir que SÍ
     i aquest dissabte, en el bateig del nostre net
    Aleix,
      el testimoni de la padrina em va
    semblar interessant com a resposta a la crida de Déu i he volgut compartir-lo
    amb vosaltres.

    En l’espai de
    silenci llarg us proposo pensar en les petites crides i en la nostra resposta,
    Testimoni bateig

    Cant:
    MAGNIFICAT ANIMA MEVA

    Càntic de Maria

    La meva ànima
    magnifica el Senyor,

    el meu esperit celebra el Déu que em salva,
    perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.

    Des d’ara totes les generacions
    em diran benaurada,
    perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.

    El seu nom és sant,
    i l’amor que té als qui creuen en ell
    s’estén de generació en generació.

    Les obres del seu braç són potents:
    dispersa els homes de cor altiu,
    derroca els poderosos del soli
    i exalça els humils.
    Omple de béns els pobres,
    i els rics se’n tornen sense res.

    Ha protegit Israel, el seu servent,
    com ho havia promès als nostres pares;
    s’ha recordat del seu amor a Abraham
    i a la seva descendència per sempre

    SILENCI

    I, ara fem les nostres pregàries sabent, com ens diu José Antonio Pagola, que pregar és una
    forma de lluitar per un món millor, més just, més lliure, més ple d’amor, un
    món on es compleix millor la voluntat del Pare.
    PARENOSTRE

    Cant final: EL ALMA QUE ANDA EN AMOR

     

  • Llum interior (fotos de Taizé)

    Llum interior 


    Avui una presentació sobre la llum interior amb unes
    imatges dels entorns de Taizé

  • Faci's la teva voluntat









    Pregària de Taizé Parròquia a Sarrià, 8 de gener de 2013

    Introducció
    Fragment del Parenostre: “Faci’s la teva voluntat”
    Què és fer la teva voluntat? Ser testimoni de
    l’amor, ser un oasi de pau.
    Na Niní: testimoni d’estimació / va morir dia el 5 de gener / havia anat a Taizé / estant malalta i escoltava la música de Taizé… això l’aliviava
                 
    Cant: Bonum est confidere (nº 8 O toi l’au-delà de tout). Fer la voluntat de Déu comença per
    confiar.
    Testimoni: Uns reis sense na Niní per Llorenç Allès Camps  
    (Text escrit per un periodista i familiar de na Niní que cada
    diumenge escriu al Diari Menorca una carta adreçada al seu fill comentat algun
    tema. Publicat el 
    06/01/2013).

    Petitó meu, avui hauria de ser un
    dia feliç. Els Reis ahir ens van dur regals, després de llegir atentament la
    carta que els vam enviar. Vam passar una bona estona obrint paquets, fent crits
    i jugant fins ben tard.
    Però aquests Reis
    són diferents. La seva arribada ha coincidit amb una partida, un adéu que no
    desitjàvem i que ens ha omplert el cor de tristesa. Na Niní, sa tia Niní de ta
    mare, se n’ha anat per sempre.

    Ton pare la va descobrir fa vuit anys,
    i d’ella només puc dir paraules bones. Sempre he dit que és la dona més dolça i
    amb més bondat que he conegut mai. Sempre tenia un somriure a la boca, sempre
    bones paraules, sempre pendent que els altres fóssim feliços. Els seus ulls
    irradiaven calma i pau. Segur que els teus avis et poden contar mil històries
    seves, i encara que tu quasi no l’hagis conegut, et puc assegurar que ha estat
    un exemple de serenor fins i tot en els moments més difícils. 

    Ahir va tancar els ulls per sempre,
    acompanyada de la seva família, que també és la teva i la nostra. Ahir, va
    descansar després d’una lluita intensa. Ara ens queda el buit immens que deixa,
    només podem pensar en la seva absència, però a poc a poc segur que arribarà el
    moment que el dolor per la pèrdua deixarà lloc al somriure que se’ns dibuixarà
    a la cara quan recordem la seva veu suau, com de cotó fluix; la seva feina desinteressada
    ajudant a tothom sense demanar mai res a canvi; el seu amor il·limitat cap als
    seus. Ta mare recordarà sempre aquella xalada que va fer quan na Niní va rebre
    la visita de na Bruna a ca seva. Aquell dia, el somriure de la teva germana va
    quedar en segon terme. El que il·luminava el dia i la casa era el somriure de
    na Niní, un somriure enmig del patiment i la consciència que el comiat
    s’atracava. 

    Petitó, sé que avui hauria de ser un
    dia feliç.
    Ens esforçarem perquè ho sigui. Ella
    ho hauria volgut així. Segur que voldria que n’Andreu seguís essent aquest home
    decidit, fort i amb empenta que ha estat sempre. Segur que voldria que els seus
    fills seguissin essent tan nobles i sincers com han estat sempre. Segur que
    voldria que tots noltros la recordéssim amb un somriure, no amb una llàgrima.

    Ahir, la germana de na Niní, sor
    Carme, donava gràcies per tot el temps que hem pogut gaudir d’ella. Jo, petitó,
    et puc dir que han estat poques les estones que he compartit amb ella, però les
    recordaré com un oasi de pau.
    Mai crec que torni
    a conèixer ningú tan dolç com ella. Des d’aquí, petitó, li enviam una besada
    immensa.



    Cant:  Ubi caritas (Bendecid al Señor nº 8). Fer la voluntad de Déu és estimar
    Paraula de Déu: Joan 15

    Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos
    en el meu amor. 
     Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo
    guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.
    Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la
    vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els
    uns als altres tal com jo us he estimat. 
     Ningú no té
    un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. 
    Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic
    servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit
    amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. 
    No
    m’heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he
    confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per
    sempre.
    I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho
    concedirà. Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

    Silenci i compartir
    Cant: Surrexit Christus (nº1 O toi l’au-delà de tout). Viure estimant ens fa feliços,
    al·leluia!



  • A Roma, trobada europea de Taizé

    Avui ha començat una nova trobada europea de joves de Taizé. A Roma, del 28 de desembre al 2 de gener es trobaran milers de joves (se n’esperen 40.000). Igual que a Taizé, aquests joves vénen des de tots els racons d’Europa responent a la crida per a la reconciliació que la comunitat de Taizé fa des de fa gairebé 75 anys.

    És tota una sort poder gaudir de nou d’una trobada europea. Si bé els estius i les pasqües són moments de trobada intensa a Taizé, les trobades europees són un esdeveniment que tenen un doble impacte: d’una banda, l’impacte sobre els joves que hi participen, que recorren llargs trajectes des dels seus llocs d’origen, i pels quals moltes vegades aquesta trobada és el primer contacte amb la realitat de Taizé; i d’altra banda, pels joves, famílies, comunitats i parròquies locals, embrancades en fer de la seva ciutat, parròquia, comunitat i família un veritable lloc d’acollida. La petjada de la trobada roman sempre sobre els  participants i sobre les persones que els acullen. Per exemple, a Barcelona, la pregària de Taizé que seguim tenint cada segon i quart dimart de mes als salesians de Sarrià va sorgir després de la trobada europea a la ciutat l’any 1978!
    Durant la trobada els joves comparteixen pregària i vida en grups de reflexió a les parròquies als matins, participen en activitats preparades per l’organització com la peregrinació/visita per les esglésies del centre històric de Roma o per les tardes en la vintena de “tallers” per tota la ciutat (com ara “la fe dels primers cristians”, amb visita a les catacumbes, “silenci i pregària pesonal”, “creats a imatge de Déu”, amb visita als museus vaticans, o “repensar la pobresa”). 
    Les pregàries en comú del migdia i el vespre han tornat a les grans basíliques, com originalment es feia a les primeres trobades (en comptes dels pavellons de les fires o altres grans espais). La pregària del vespre del dia 29 es fa a Sant Pere del Vaticà, amb el Sant Pare. La primera pregària (dia 28) ha estat a la basílica de San Paolo fuori le Mura que, la veritat, ha quedat una mica gran per a la quantitat d’assistents -molts joves encara estaven a l’acollida o de camí a les parròquies! Els propers dies les pregàries es faran a San Giovanni in Laterano, Santa Maria in Aracoeli i Santa Maria Maggiore.
    Aquesta 35a. trobada europea ha de sevir per començar a preparar “l’aprofundiment de les fonts de la confiança en Déu”, que com explica el germà Alois, prior de Taizé, ens portarà vers “la trobada per una nova solidaritat” que s’esdevindrà a Taizé l’agost de 2015. No tenim dubte que així serà!

    Esteve Fernández (text i fotos)
    prentetemps@gmail.com
    Enllaços d’interès:
    · el llbret de la trobada, amb les pregàries, cants, tallers… http://www.taize.fr/IMG/pdf/livret_es.pdf (castellà)
    · el dia a dia de la trobada… http://www.taize.fr/en_article14953.html (anglès)
    · fotos de la trobada… http://www.taize.fr/en_article14890.html

  • Pare Nostre que esteu en el cel

    Pregària de Taizé a Sarrià, 23 d’octubre 2012

    Cant 
    Vosaltres, pregueu així: Pare nostre (Mt 6,9)
    Jesús viu
    des de l’experiència d’un Déu Pare. Així ho capta en les seves nits d’oració i
    així ho viu al llarg del dia. El seu Pare Déu té cura de les criatures més
    fràgils, fa sortir el sol sobre bons i dolents, es dóna a conèixer als petits,
    defensa els seus pobres, guareix als malalts, busca els perduts. Aquest Pare és
    el centre de la seva vida.

    El que li
    neix de dins és dir “Pare”. A Jesús li agrada anomenar Déu
    “Pare”. Li brolla de dins, sobretot quan vol subratllar la seva
    bondat i compassió. Però, sens dubte, el més original és que, en dirigir-se a
    Déu, l’invocava amb una expressió desacostumada. El deia
    Abbà. Viu a Déu
    com algú tan proper, bo i entranyable que, en dialogar amb ell, li ve
    espontàniament als llavis només una paraula:
    Abbà, Pare
    meu estimat. Aquest és el tret més característic de la seva pregària. No troba
    una expressió més profunda per anomenar a Déu que aquesta:
    Abbà.
    Aquest costum de Jesús va provocar
    tal impacte que, anys més tard, en les comunitats cristianes de llengua grega,
    deixaven sense traduir el terme arameu Abbà com ressò de l’experiència personal viscuda per Jesús. Aquesta manera
    de tractar amb Déu no és convencional. Neix de la seva experiència més íntima i
    es distancia del to solemne amb que, en general, els seus contemporanis es
    dirigeixen a Déu, accentuant la distància i la por reverencial.

    Les primeres paraules que
    balbotejaven els nens de Galilea eren Immà (mamà) i Abbà (papà).
    Així va cridar també Jesús a Maria i a Josep. Per això, anomenar Déu Abbà evoca l’afecte, la intimitat i la confiança
    del nen petit amb el seu pare.
    Preguem Déu, tot expressant la nostra
    experiència de filles i fills seus…
    Cant
    Si vosaltres que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt
    més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant (Lluc 11, 13)
    Jesús viu
    seduït per la
    bondat
    de Déu. Déu és bo. Jesús capta el seu misteri insondable
    com un misteri de
    bondat.

    El que defineix a Déu
    no
    és el seu poder, com passava
    amb les
    divinitats paganes
    de l’Imperi; tampoc la seva saviesa, com en alguns
    corrents
    filosòfics de Grècia.
    La realitat última de Déu, el que no podem pensar
    ni imaginar del seu
    misteri
    , Jesús ho capta com bondat i salvació. Déu és bo
    amb ell i és bo amb tots els seus fills i
    filles
    . El més important per a Déu són les persones, molt
    més que els sacrificis
    o el dissabte. Déu
    només vol el seu .
    Res ha de ser utilitzat contra les persones,
    i molt menys encara
    la
    religió.

    Aquest Pare bo és
    un Déu proper. La
    seva
    bondat està ja interrompent al
    món en forma de compassió.
    Jesús viu aquesta proximitat amorosa de
    Déu
    amb sorprenent senzillesa i espontaneïtat.
    És com un gra
    de blat sembrat a
    la terra
    , que passa inadvertit,
    però que aviat es
    manifestarà com una espiga esplèndida. Així és la bondat de Déu: ara
    està amagada sota
    la realitat complexa de la vida, però un dia acabarà
    triomfant sobre el
    mal
    . Per a Jesús, tot això no és una teoria.
    Déu és proper
    i accessible a
    tots. Qualsevol pot
    tenir amb ell una
    relació directa i immediata des del secret
    del cor. Ell parla
    a cadascun sense
    pronunciar paraules humanesFins els més
    petits poden descobrir
    el seu
    misteri. No són necessàries mediacions rituals
    ni litúrgies
    sofisticades, com la del temple, per trobar-se amb ell. Jesús convida a viure confiant
    en el Misteri inefable d’un Déu bo i proper.
    Preguem, tot donant gràcies per la bondat que
    el nostre Pare Déu ha tingut amb nosaltres…
    Cant 
    Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li
    al coll i el besà (Lluc 15, 20)
    Déu
    no és propietat del bons, el seu amor està obert també als dolents. Aquesta fe
    de Jesús en la bondat universal de Déu envers tothom no deixa de sorprendre.
    Jesús parla moltes vegades de Déu com a Pare bo, però mai ho fa amb el
    mestratge seductor amb que descriu en una paràbola a un pare acollint al seu
    fill perdut. És com un pare proper que no pensa en l’herència, respecta les decisions
    dels seus fills i els permet seguir lliurement el seu camí. A aquest Déu,
    sempre es pot tornar sense cap temor.

    Aquest no és el Déu vigilant de la
    llei, atent a les ofenses dels seus fills, que li dóna a cadascun el seu
    merescut i no concedeix el perdó si abans no s’han complert escrupolosament
    unes condicions. Aquest és el Déu del perdó i de la vida, i davant la seva
    presència no cal humiliar-nos o autodegradar-nos. Al fill no se li exigeix res.
    Només s’espera d’ell que cregui en el seu pare.

    Quan Déu és experimentat com un poder
    absolut que governa
    i s’imposa per
    la força de la seva llei, emergeix una religió regida
    pel rigor, els mèrits
    i els càstigs.
    Però q
    uan Déu és experimentat
    com bondat i
    misericòrdia, neix una religió fundada en la
    confiança
    . Déu no aterra pel seu poder i la seva
    grandesa, sedueix per la seva bondat i
    proximitat. Es pot
    confiar
    en ell. Ho deia Jesús de mil maneres
    als malalts, desgraciats,
    indesitjables i pecadors.
    Déu és per als qui
    tenen
    necessitat d’un pare
    bo.
    Preguem Déu, des de la confiança, des del
    reconeixement de la seva misericòrdia…
    Cant
    Pregàries
    Pare nostre

  • Vingui a nosaltres el vostre regne

    Pregària de Taizé a Sarrià, 27 de novembre 2012


    Introducció
    (Amb música: Bleibet hier, només instrumental) 

    Avui el parenostre ens porta al verset “vingui a nosaltres el vostre regne”. Intentarem aprofundir què  vol dir-nos Jesús, en què ens vol instruir, fer pensar, fer-nos concentrar, o fer-nos pregar, amb aquesta frase del parenostre. A mi sempre m’ha fet pensar en el “món nou“, aquí i ara, on tots siguem dones i homes nous, lliures, compromesos, atents, pacífics, solidaris… un món nou, un regne, que esperem arribi, però no passivament sinó ben activament i impulsat per la nostra fe. Un món nou que anem construint, transformant des del nostre entorn immediat fins a les estructures més allunyades, però que comença per la transformació interior.

    Cant: Déu és amor

    LecturaLluc 17, 20-21.  

    Els fariseus van preguntar a Jesús quan
    vindria el Regne de Déu. Ell els respongué: “
    -El Regne de Déu no vindrà en un moment
    previsible, ni tampoc podran dir: “És aquí” o
    “És allà”. El Regne de Déu és enmig vostre
    .”

    Silenci amb música (Ubi caritas, Instrumental)


    Lectura“Món en justícia i pau” de Pere Casaldàliga


    Si la democràcia ve dels grecs, el cristianisme dels jueus i la tècnica de meditació d’Orient…  Si les xifres que sumen són àrabs,
    les lletres que escrivim, llatines, i la imprescindible roda és persa…
    Si l’Àsia va aportar l’arròs, els països mediterranis, el blat, i Amèrica el blat de moro…




    Si molts ritmes que ballem són africans, La no-violència que més inspira és índia i la nadala universal és germànica…
    Si la raça humana és de tots els humans i les
    humanes d’aquesta terra…



    Perquè no lluitem a fi que totes les cultures dialoguin i contribueixin a la construcció d’un món en justícia i pau?



    Silenci amb música (El Senyor és la meva força, Instrumental)


    Lectura: Romans 14, 16-19.  


    No feu que malparlin del vostre millor tresor! Que el Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la
    justícia, la pau i el goig de l’Esperit Sant.  El
    qui serveix el Crist d’aquesta manera, agrada a
    Déu i és reconegut pels homes. 
    Cerquem, doncs, allò que porta la pau i
    que edifica la comunitat. 



    Silenci llarg


    Pregàries espontànies


    Pare Nostre


    Cant final: Da pacem Domine

    Preparada per: Esteve Fernández