curs anem seguint l’itinerari de les paràboles de Jesús.
Banquet de Noces. Llegirem primer la
paràbola per refrescar-la en la memòria de tots i tenir-la present; i llegirem després un comentari sobre ella d’en
José Antonio Pagola.
senzilla de llegir, però, com totes les paràboles de Jesús, és molt rica en
reflexions. Toca diverses cares i sempre
li pot
portar a cadascú diferentes reflexions. Però sempre són reflexions
interessants i intenses.
per la interpretació de que sovint ens mostrem desagraïts al Senyor per les
coses que ens manquen i els problemes que tenim, i per tant, li fem l’esquena. I en canvi, ens costa més, i no sabrem veure,
les moltes coses bones que ens ha donat. I que ens haurien d’omplir d’alegria.
la reflexió des d’aquest punt.
tu, tinc set del teu amor. Jo tinc set de tu, oh font de llibertat
–Feliç el qui s’asseurà a taula en el Regne de Déu! Jesús li respongué: –Un
home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. »A l’hora de l’àpat va
enviar el seu servent a dir als convidats:
d’excusar-se. El primer li digué: »–He comprat un camp i l’haig d’anar a
veure. Et demano que m’excusis.
provar-los. Et demano que m’excusis. »Un altre digué: »–M’acabo de casar, i
per això no puc venir.
indignat, li va dir: »–Surt de pressa per les places i els carrers de la
ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos. »Després el criat digué: »–Senyor,
s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.
vingui gent fins que s’ompli la casa. »Us asseguro que cap dels qui estaven
convidats no tastarà el meu banquet.
vindrà del Senyor
és molt immediata. Si els que han estat honrats amb la invitació d’una gran
festa i d’un gran senyor, la desprecien. Què hem de fer amb la festa? Doncs que
l’aprofitin els que inicialment havien estat descartats.
en dia, no cal pensar en els grans afavorits, famosos i poderosos. Molts de
nosaltres hem estat afavorits amb salut, amb feina, amb els fills, amb amics,
amb família, amb les coses de la vida
que ens han anat bé, … Però sovint no
sabem veure la Mà del Senyor en tot això i per tant li girem l’esquena….
que el Senyor es giri en vers els menys afavorits, …, els més abandonats.
regne del cel? Els que estan darrera passaran al davant? Els abandonats, els indignes,
els pecadors, els indesitjables? ¿ Déu
rodejat de gent sense honor…?
vol estar sol… i per això els anirà a buscar, els hi donarà la seva confiança, i els alliberarà de la humiliació, els
convidarà sense demanar res a canvi. No els farà de jutge, no els absoldrà de
cap culpa, no demana ni penediment ni penitència… NO, simplement els convidarà.
penediment i penitència abans d’entrar a la boda, ningú no s’hagués estranyat.
Tothom hagués admirat la paràbola. Lo sorprenent i revolucionari és que els
acull tal com són, és a dir, continuen sent pecadors. Això és intolerable per
molta gent.
no posa als pecadors devant de la Llei, sinó devant de la tendresa i de l’amor.
No sap si respondran, si canviaran de conducta o no, però ell d’entrada els hi
ofereix l’amor no condicionat.
tenen drets en front de pecadors sense drets.
de Déu, Jesús ho enfoca tot de manera diferent…
sentiu jutjats per les normes i rebutjats per la societat, sapigueu que Déu està amb vosaltres”.
de Jesús era veure si les persones moralment justes i políticament correctes
podrien entendre aquesta manera de veure les coses…
Senhor