Pregària de Taizé – Parròquia a Sarrià, 12 de novembre de 2013
Introducció
Com sabeu, aquest
curs anem seguint l’itinerari de les paràboles de Jesús.
Avui ens toca la del
Banquet de Noces. Llegirem primer la
paràbola per refrescar-la en la memòria de tots i tenir-la present; i llegirem després un comentari sobre ella d’en
José Antonio Pagola.
És una paràbola
senzilla de llegir, però, com totes les paràboles de Jesús, és molt rica en
reflexions. Toca diverses cares i sempre
li pot
portar a cadascú diferentes reflexions. Però sempre són reflexions
interessants i intenses.
Nosaltres ens hem decantat
per la interpretació de que sovint ens mostrem desagraïts al Senyor per les
coses que ens manquen i els problemes que tenim, i per tant, li fem l’esquena. I en canvi, ens costa més, i no sabrem veure,
les moltes coses bones que ens ha donat. I que ens haurien d’omplir d’alegria.
Podem doncs iniciar
la reflexió des d’aquest punt.
Cant: Jo tinc set de
tu, tinc set del teu amor. Jo tinc set de tu, oh font de llibertat
Un dels qui menjaven amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué:
–Feliç el qui s’asseurà a taula en el Regne de Déu! Jesús li respongué: –Un
home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. »A l’hora de l’àpat va
enviar el seu servent a dir als convidats:
»–Veniu, que ja tot és a punt. »Però tots, sense excepció, començaren
d’excusar-se. El primer li digué: »–He comprat un camp i l’haig d’anar a
veure. Et demano que m’excusis.
»Un altre digué: »–He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a
provar-los. Et demano que m’excusis. »Un altre digué: »–M’acabo de casar, i
per això no puc venir.
»El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l’amo,
indignat, li va dir: »–Surt de pressa per les places i els carrers de la
ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos. »Després el criat digué: »–Senyor,
s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.
»L’amo va dir al servent: »–Surt pels camins i pels horts i insisteix que
vingui gent fins que s’ompli la casa. »Us asseguro que cap dels qui estaven
convidats no tastarà el meu banquet.
Cant: L’ajuda em
vindrà del Senyor
Comentari
La primera reflexió
és molt immediata. Si els que han estat honrats amb la invitació d’una gran
festa i d’un gran senyor, la desprecien. Què hem de fer amb la festa? Doncs que
l’aprofitin els que inicialment havien estat descartats.
Si la traslladem avui
en dia, no cal pensar en els grans afavorits, famosos i poderosos. Molts de
nosaltres hem estat afavorits amb salut, amb feina, amb els fills, amb amics,
amb família, amb les coses de la vida
que ens han anat bé, … Però sovint no
sabem veure la Mà del Senyor en tot això i per tant li girem l’esquena….
Es del tot natural
que el Senyor es giri en vers els menys afavorits, …, els més abandonats.
Serà així doncs el
regne del cel? Els que estan darrera passaran al davant? Els abandonats, els indignes,
els pecadors, els indesitjables? ¿ Déu
rodejat de gent sense honor…?
Però és que Déu no
vol estar sol… i per això els anirà a buscar, els hi donarà la seva confiança, i els alliberarà de la humiliació, els
convidarà sense demanar res a canvi. No els farà de jutge, no els absoldrà de
cap culpa, no demana ni penediment ni penitència… NO, simplement els convidarà.
Si els hagués demanat
penediment i penitència abans d’entrar a la boda, ningú no s’hagués estranyat.
Tothom hagués admirat la paràbola. Lo sorprenent i revolucionari és que els
acull tal com són, és a dir, continuen sent pecadors. Això és intolerable per
molta gent.
Però aquest és Jesús,
no posa als pecadors devant de la Llei, sinó devant de la tendresa i de l’amor.
No sap si respondran, si canviaran de conducta o no, però ell d’entrada els hi
ofereix l’amor no condicionat.
No hi han justos que
tenen drets en front de pecadors sense drets.
Des de la compassió
de Déu, Jesús ho enfoca tot de manera diferent…
Els hi diu “Quan us
sentiu jutjats per les normes i rebutjats per la societat, sapigueu que Déu està amb vosaltres”.
El problema principal
de Jesús era veure si les persones moralment justes i políticament correctes
podrien entendre aquesta manera de veure les coses…
Silenci
Pregàries espontànies
Pare nostre
Cant: Cantarei ao
Senhor
Com en tants altres llocs aquesta nit hem celebrat la gran festa de la vida: “Viu i dóna Vida” ha estat el lema de la Pasqua Familiar i d’Adults a Vic. 
