Categoria: cristianisme

  • Indignació i esperança (J. A. Pagola)

    Indignació i esperança (J. A. Pagola)

    Indignació i esperança (J. A. Pagola)


    Avui unes paraules de José Antonio Pagola ens conviden a indignar-nos davant de les injustícies, i alhora ser portadors d’esperança. És a dir ens convida a viure intensament, amb tensió, com les cordes d’un violí o d’un cello, que si no ho estan, desafinen. Les fotos són del no-monestir de Sant Benet de Bages.
    Felicitem a aquells que celebren Sant Andreu!
     
    Bon cap de setmana!
    Demanem llibertat per als presos polítics i els exiliats, i una justícia més justa!

    Una abraçada,
    Rafael i Maria Dolors
  • Feliços (benaurances d’avui)

    Feliços (benaurances d’avui)


    Us enviem una presentació amb unes benaurances actualitzades que ens ha fet arribar en Sergi d’Assís, monjo de Montserrat. 


    Demanem llibertat per als presos polítics i els exiliats.

    Una abraçada,
    Rafael i Maria Dolors
  • Pasqua

    Avui una presentació per desitjar-vos BONA PASQUA a
    tothom!
    Una abraçada,

    Rafael i Maria Dolors
  • A l’entorn del pa

    A l’entorn del pa


    Avui us enviem el text d’una cançó sobre el pa, que hem
    escoltat la setmana passada, i com que a casa ens agrada fer pa, les fotos no
    han costat de trobar.
    Bon cap de setmana.
    Una abraçada,

    Rafael i Maria Dolors


  • Bona Pasqua 2014

    Com en tants altres llocs aquesta nit hem celebrat la gran festa de la vida: “Viu i dóna Vida” ha estat el lema de la Pasqua Familiar i d’Adults a Vic. 

    Molt bona Pasqua a tots i totes des del “prentetemps”!

    Que la Vida i l’Alegria de l’Evangeli es desfermin!

    ¡Que la Vida y la Alegria del Evangelio se desaten!

    Let the Life and the Joy of Gospel spring!

  • Nou web dels Salesians Cooperadors

    Amb motiu de la festivitat de Sant Joan Bosco, aquest 31 de gener l’Associació de Salesians/esCooperadors/es de la Província salesiana “Mare de Déu de la Mercè” (Andorra, Osca, Catalunya i Menorca) ha publicat la seva renovada pàgina web


    Un nou disseny, amb més facilitat de navegació, que mica en mica anirà s’anirà omplint de continguts.

    www.cooperadors.salesians.cat

  • Els dos fills



    Pregària de Taizé – Parròquia a Sarrià, 26 de novembre de 2013


    Introducció

    Avui pregarem amb la paràbola del dos fills. Una
    paràbola que sembla senzilla i directa, i que el mateix Jesús acaba d’explicar
    amb contundència. Deixem-nos primer colpir pel text de l’evangeli i després
    reflexionem amb l’ajuda del comentari, que també ens llença dues preguntes.
    Acabarem compatit les nostres pregàries i el par nostre.


    Cant: Nada te turbe


    Paràbola dels dos
    fills (Mt 21, 28-32)
    »Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar
    a trobar el primer i li va dir:
    »–Fill, vés avui a treballar a la vinya.
    »Ell li va respondre:
    »–No hi vull anar.
    »Però després se’n penedí i va anar-hi. Aquell home
    anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:
    »–De seguida, senyor.
    »Però no hi va anar.
    Quin d’aquests dos va fer la voluntat del pare?
    Li responen:
    –El primer.
    Jesús els diu:
    –Us asseguro que els publicans i les prostitutes
    us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. Perquè vingué Joan per
    encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les
    prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure
    això, no us heu penedit ni l’heu cregut.

    Cant: Déu és amor


    Comentari
    Jesús està parlant amb els grans sacerdots i els
    notables del poble, és a dir, amb els líders que buscaven la manera d’acabar
    amb ell, perquè suposava per a ells un problema molest. Com tantes vegades,
    Jesús posa davant dues actituds; avui són fàcils de detectar. Per una part
    l’actitud del qui vol quedar bé, però després no està disposat a realitzar allò
    que ha promès; per altra, la del qui diu al principi «no vull», però després si
    farà cas.
    Els detalls enriqueixen la nostra lectura: per a
    Jesús és un pare el que demana als seus fills que treballen en la seva vinya
    (podria ser un empresari, o un rei, o un capatàs…), i els ho demana amb un
    apel·latiu afectuós («fill meu») després d’haver-se «apropat» a ells. Déu és també
    així per a nosaltres. La seva crida (la nostra vocació) no és una càrrega, sinó
    una petició plena d’afecte d’un Déu que, abans, s’acosta a nosaltres, es mostra
    quotidià, es mostra familiar.
    Cap dels fills és perfecte; Jesús sap que la nostra
    vida està plena de llums i fosques, de moments en els quals el nostre ànim no
    respon a les nostres forces, o les nostres paraules a les nostres decisions.
    Així som nosaltres, i així són els dos germans de la paràbola; però hi ha una
    gran diferència: hi ha un que és capaç de reflexionar, d’entrar en sí mateix,
    de penedir-se’n i canviar.  Som capaços nosaltres de reflexionar i
    canviar com aquest fill?
    Jesús, al final, aplica la paràbola davant dels
    líders del poble que l’escoltaven; diu que les prostitutes i els recaptadors
    d’impostos anaven per davant d’ells en el camí cap a Déu. Tampoc diu que el
    camí sigui fàcil per a ningú, tots tenim que caminar amb el nostre esforç, però
    la primera actitud és la de sentir-se necessitat, la de desitjar una vida més
    plena i millor. Els líders jueus vivien una situació molt tensa amb la
    dominació dels romans, i tenien l’encàrrec de què no hi hagués problemes, de
    què cadascú es mantingués en el seu lloc sense moure’s (els rics en els seus
    palaus, els pobres en les seves misèries, els romans oprimint-los a tots). Per
    a ells res havia de canviar. Potser a nosaltres, que vivim temps molt
    diferents, també ens molesta d’altra manera que Déu vulgui remoure les nostres
    consciències, vulgui despertar-nos, exigir-nos una vida més autèntica. Quina seria la nostra resposta?

    Silenci
    Pregàries
    espontànies
    Pare nostre
    Cant: El Senyor és la meva força


    (C) de tots els cants: Taizé – Ateliers et Presses de Taizé. Communauté de Taizé, 71250 Taizé, France.



  • Advent 2013

    Advent 2013


    Estem en temps d’espera, cadascú espera alguna cosa, i
    alguna és força llunyana, però tot arriba. Una presentació sobre l’Advent.
    Una abraçada i bon cap de setmana,
    Rafael i Maria Dolors
  • Banquet de noces


    Pregària de Taizé – Parròquia a Sarrià, 12 de novembre de 2013

    Introducció
    Com sabeu, aquest
    curs anem seguint l’itinerari de les paràboles de Jesús.
    Avui ens toca la del
    Banquet de Noces.  Llegirem primer la
    paràbola per refrescar-la en la memòria de tots i tenir-la present;  i llegirem després un comentari sobre ella d’en
    José Antonio Pagola.
    És una paràbola
    senzilla de llegir, però, com totes les paràboles de Jesús, és molt rica en
    reflexions.  Toca diverses cares i sempre
    li  pot 
    portar a cadascú diferentes reflexions. Però sempre són reflexions
    interessants i intenses.
    Nosaltres ens hem decantat
    per la interpretació de que sovint ens mostrem desagraïts al Senyor per les
    coses que ens manquen i els problemes que tenim, i per tant, li fem l’esquena.  I en canvi, ens costa més, i no sabrem veure,
    les moltes coses bones que ens ha donat. I que ens haurien d’omplir d’alegria.
    Podem doncs iniciar
    la reflexió des d’aquest punt.
    Cant: Jo tinc set de
    tu, tinc set del teu amor. Jo tinc set de tu, oh font de llibertat


    Paràbola dels convidats al banquet  (Mt 22,1-10)
    Un dels qui menjaven amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué:
    –Feliç el qui s’asseurà a taula en el Regne de Déu! Jesús li respongué: –Un
    home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. »A l’hora de l’àpat va
    enviar el seu servent a dir als convidats:
    »–Veniu, que ja tot és a punt. »Però tots, sense excepció, començaren
    d’excusar-se. El primer li digué: »–He comprat un camp i l’haig d’anar a
    veure. Et demano que m’excusis.
    »Un altre digué: »–He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a
    provar-los. Et demano que m’excusis. »Un altre digué: »–M’acabo de casar, i
    per això no puc venir.
    »El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l’amo,
    indignat, li va dir: »–Surt de pressa per les places i els carrers de la
    ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos. »Després el criat digué: »–Senyor,
    s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.
    »L’amo va dir al servent: »–Surt pels camins i pels horts i insisteix que
    vingui gent fins que s’ompli la casa. »Us asseguro que cap dels qui estaven
    convidats no tastarà el meu banquet.
    Cant: L’ajuda em
    vindrà del Senyor

    Comentari
    La primera reflexió
    és molt immediata. Si els que han estat honrats amb la invitació d’una gran
    festa i d’un gran senyor, la desprecien. Què hem de fer amb la festa? Doncs que
    l’aprofitin els que inicialment havien estat descartats.
    Si la traslladem avui
    en dia, no cal pensar en els grans afavorits, famosos i poderosos. Molts de
    nosaltres hem estat afavorits amb salut, amb feina, amb els fills, amb amics,
    amb família, amb  les coses de la vida
    que ens han anat bé, …    Però sovint no
    sabem veure la Mà del Senyor en tot això i per tant li girem l’esquena….  
    Es del tot natural
    que el Senyor es giri en vers els menys afavorits, …, els més abandonats.
    Serà així doncs el
    regne del cel? Els que estan darrera passaran al davant? Els abandonats, els indignes,
    els pecadors, els indesitjables?  ¿ Déu
    rodejat de gent sense honor…?
    Però és que Déu no
    vol estar sol… i per això els anirà a buscar, els hi donarà la seva confiança,  i els alliberarà de la humiliació, els
    convidarà sense demanar res a canvi. No els farà de jutge, no els absoldrà de
    cap culpa, no demana ni penediment ni penitència… NO, simplement els convidarà.
    Si els hagués demanat
    penediment i penitència abans d’entrar a la boda, ningú no s’hagués estranyat.
    Tothom hagués admirat la paràbola. Lo sorprenent i revolucionari és que els
    acull tal com són, és a dir, continuen sent pecadors. Això és intolerable per
    molta gent.
    Però aquest és Jesús,
    no posa als pecadors devant de la Llei, sinó devant de la tendresa i de l’amor.
    No sap si respondran, si canviaran de conducta o no, però ell d’entrada els hi
    ofereix l’amor no condicionat.
    No hi han justos que
    tenen drets en front de pecadors sense drets.
    Des de la compassió
    de Déu, Jesús ho enfoca tot de manera diferent…
    Els hi diu “Quan us
    sentiu jutjats per les normes i rebutjats per la societat,  sapigueu que Déu està amb vosaltres”.
    El problema principal
    de Jesús era veure si les persones moralment justes i políticament correctes
    podrien entendre aquesta manera de veure les coses…
    Silenci
    Pregàries espontànies
    Pare nostre

    Cant: Cantarei ao
    Senhor