Amb aquesta entrada volem posar a l’abast unes quantes experiències de “pasqües joves, d’adults i familiars” que se segueixen celebrant arreu Catalunya per iniciativa de comunitats, congregacions i moviments. La història de les pasqües joves ve de lluny, de quan impulsats pel Concili Vaticà II bufaven aires de renovació. Se m’acut cercar a Google “pasqua jove” i apareixen… 15.600 resultats! sembla doncs que és quelcom que no passa de moda! I a la wikipèdia (en castellà), hi apareix l’entrada “pascua juvenil“, on s’atorga l’origen de la Pasqua Jove a la Comunitat de Taizé i la seva difusió a Espanya als maristes i salesians… Però no es tasca nostra ni tenim els coneixements per glosar la rica i intensa història de “les pasqües joves” a casa nostra. Potser algun/a pastoralista podria fer una ressenya aprofitant aquest espai del “Pren-te Temps”?.

Hem demanat a alguns amics, de diferents edats i trajectòria vital, que ens expliquin breument la seva experiència de Pasqua Jove (amb qui i com l’han celebrada) i aquí ho tenim. Albert i Sònia, Glòria i Joan, Bosco, Yolanda i Jordi, Anna, Mar i Gemma: moltes gràcies per la vostra col·laboració!. Aquesta tria no pretén ser representativa de les “pasqües joves” a Catalunya: n’hi ha moltes i seria ben complicat (però no menys interessant) fer una recopilació exhaustiva! Tan sols vol ser un recull que, a més de mostrar una part de la diversitat celebrativa que tenim, pugui també animar a altres grups que organitzen “pasqües joves” a explicar la seva experiència. Aquí teniu un espai per fe-ho!

Pasqua d’Adults i Familiar a Vic: “Camins d’esperança”

[Albert Sorrosal (49 anys) i Sònia Acosta (48 anys), Sarrià-Rubí]

Amb el lema “Camins d’esperança”, vora 120 persones (adults, adolescents i infants) hem celebrat la Pasqua d’Adults i Familiar (PAF) d’enguany al Seminari de Vic. En els actuals
moments de desencís i desesperança, amb una situació duríssima per a milers de
famílies al nostre país i arreu del món, hem volgut reflexionar sobre com els
cristians tenim l’obligació de ser llum d’esperança al món.

A més de les celebracions i els
tallers pels infants i adolescents, voldríem destacar les dues activitats
centrals. En primer lloc, el cinema-fòrum al voltant de la pel·lícula
“Intocables”, que vam fer conjuntament amb els joves de la Pasqua de Vespella.
Per cert, felicitats per l’aparició al Telenotícies Vespre de Dissabte Sant! I en segon lloc, la reflexió al voltant del capítol 3 del llibre: “Es bueno creer en Jesús” de José Antonio
Pagola. Deixeu-nos destacar un paràgraf que sintetitza el repte que ens
llança: “L’Església de Jesucrist està
cridada a ser la Comunitat de
l’Esperança. Ella té, en m@ig de la història, la responsabilitat de l’esperança; la seva primera tasca és despertar
l’esperança al món; així troba la seva veritable missió, allò que la converteix
en testimoni del ressuscitat”.

Amb esperit renovat i amb un compromís de conversió personal
que ens meni a una acció transformadora de la nostra realitat més propera,
hem tornat a les nostres comunitats. Volem donar gràcies especialment als
claretians i, en particular, al Màxim Muñoz, per l’acompanyament.

Pasqua de l’Acció Catòlica Obrera:
“Jesús resucitado, la dignitat de la persona”

[Bosco Plans (32 anys), Olot]

Aquest any he anat per primer cop
a la pasqua que organitza l’Acció Catòlica Obrera (ACO) a Can Bajona, al
Solsonès. En aquesta Pasqua ens trobem gent de totes les edats, un fet que
ajuda a treballar amb persones amb experiències vitals diferents a les que
estàs vivint. Divendres vàrem estar treballant el tema de la dignitat de la persona humana, a través
d’una ponència a càrrec de la teresiana Victòria Molins. 

Dissabte, es van
treballar en diferents tallers temes de fons referents a  les opcions del moviment, ja sigui el compromís social, com la metodologia de
Revisió de Vida i Estudi d’Evangeli.
A través de les celebracions preparades pels mateixos militants de les
diferents zones, es viu la mort i resurrecció de Jesús, partint de testimonis
de la vida quotidiana i de les lluites obreres i socials.

Un dels aspectes que em motiva a
participar en una pasqua com la de l’ACO és el fet de poder compartir amb
altres militants d’arreu de Catalunya 
l’experiència de la mort i resurrecció de Jesús –un aspecte cabdal en
la vida cristiana. La Pasqua és un moment únic i viure-la en un ambient de comunitat
li dóna un sentit especial a la meva militància. Alhora també m’ha ajudat a
conèixer altres militants amb més experiència i la seva implicació obrera i
cristiana en el dia a dia.

Recés a la Ciutat (Jesuïtes de Casp i Cristianisme
iJustícia): “Celebrem la Vida”

[Joan Plans (55 anys) i
Glòria Valls (52 anys), Barcelona]

Com en anys anteriors,
aquesta  Setmana Santa hem participat a
les celebracions de dijous i divendres sant,  i a la Vetlla Pasqual, a l’Església del Sagrat
Cor dels Jesuïtes del carrer Casp, a Barcelona. El Recés a la Ciutat permet disposar de l’espai de reflexió i de
pregària que aquest temps litúrgic ens proposa. El ritme de treball des del
dijous Sant fins a la Vetlla Pasqual, amb les meditacions guiades, les
pregàries i les celebracions, ens fan sentir comunitat que viu i celebra.

De les celebracions destacaríem
l’alt nivell de participació i d’implicació i també els diferents ritmes marcats:
de més recolliment i reflexió dijous i divendres i de  “festa” i “celebració de la vida” a la Vetlla
Pasqual. Ens agrada especialment com s’actualitza el missatge de mort i
resurrecció a la realitat i al mon en que vivim.

A la Vetlla, la idea central  va
ser, enguany,  de mantenir i fer créixer
l’esperança, malgrat el moment actual de crisis en que ens trobem. Cal aprendre
a trobar tot allò positiu, a comprometre’ns 
en la lluita per un mon més just i a fer que  la nostra vida quotidiana reflecteixi
l’alegria del missatge pasqual: “Celebrem la vida”.

Pasqua familiar des salesians i salesianes: “Trobar Déu dins nostre”

[Yolanda Otal (48 anys) i Jordi Llerona (47), Barcelona]

“Crist ha Ressuscitat!!! Anunciem-ho i proclamem la seva Vida!“,  aquest va ser el clam que cridàvem les prop de 90 persones que ens aplegàvem a Can Vilalta (Moià) la vetlla Pasqual. Ens havíem trobat el dia 28, érem famílies de diferents llocs que volíem compartir junts la Pasqua i vam estar plegats fins el dia 31 de març.

Fa molts anys que els salesians organitzem la Pasqua familiar. Durant aquests dies ens trobem persones que volem compartir la reflexió, la formació, els testimonis, la festa, el desert i les celebracions en família i a  vegada ho volem fer amb altres famílies. Aquesta riquesa de compartir amb nadons, petits, adolescents, pares, tiets i avis ens ha donat la grandesa que avui comporta aquesta Pasqua. Al llarg d’aquest temps hem anat evolucionant i acollint a tots aquells que s’han volgut aplegar al voltant de Jesús i compartir amb nosaltres l’Al·leluia del Crist Ressuscitat. Enguany érem persones de la parròquia de Meridiana, Martí-Codolar, Llars Don Bosco, la comunitat d’Adsis, Comunitat de laics carmelites de Badalona, Salesians cooperadors i  Salesians. Molta gent! però en definitiva una única comunitat: la de Jesús.

El lema que ens va ocupar tots els dies va ser: “Trobar Déu dins nostre” i a partir d’aquí vam treballar activitats amb els més petits, els adolescents i els adults. Entre tots vam anar acollint Déu, dins nostre, amb una actitud de servei i bona predisposició perquè estigui còmode al llarg de tot l’any, i junt amb Ell poder-nos obrir als altres. El treball es va dividir en tres grans blocs que ocupaven el tres dies claus: la Interioritat, la relació amb Déu i la transformació-resurrecció (compromís).

Han estat un dies de pau i serenor, perquè els plors i les rialles dels més petits també ens han ajudat a entendre la VIDA i poder compartir-la. Us convidem a participar l’any vinent de la nostra experiència perquè estem convençuts que és des de les famílies que podrem transformar la MORT en VIDA.

Pasqua Jove Claver (Pasqua TSKV, jesuïtes de Lleida): “Obre els ulls: comencem!!!”

[Anna Musté Casademunt (15 anys)]

Aquest any a sigut el primer any que he anat a una Pasqua Jove, la Pasqua TSKV, sense la companyia de la meva família. Aquesta Pasqua es fa a Lleida, a l’escola Traver. És una pasqua per a joves i adolescents, des de 3r d’ESO. Els grups estan repartits en ESO, Batxillerat i Universitaris, cada grup està dividit en grups més petits de unes 9 o 10 persones. Algunes activitats les feiem amb el grup gran i d’altres amb el grup petit. Per exemple, amb el grup gran vam fer el Viacreu i la Vetlla.

Dijous quan vam arribar al mig dia vam desfer les motxilles i a la nit vam anar al cementiri a fer una activitat. Divendres al mati vam fer un Viacreu, va ser un dia trist per la mort de Jesús. Dissabte va ser un dia llarg, però molt alegre i divertit. A la nit vam anar a Lleida amb autocars a celebrar la Vetlla.

Visc en un món on la majoria dels amics de l’esplai, els de l’institut, etc.. no creuen en Jesús. Per això, aquesta Pasqua m’ha agradat molt i m’ha fet pensar que no sóc l’única persona de la meva edat que creu en Jesús.

 

‘

Pasqua Jove de Vespella: “Tu ets la llums, tu ets el camí”

[Mar Fernández Callao (19 anys)]

La Pasqua Jove dels Claretians a Vic la muntem entre tots. Aquesta és una de les coses que m’agrada més. No vas a un lloc on tenen organitzades unes coses per a tu, sinó que ets tu junt amb els altres qui ho organitza tot durant el curs. Les pregàries, les celebracions, els àpats, la infraestructura, l’economia, la música… Al llarg del curs una persona o un grup de persones són els encarregats de cada cosa. Per suposat, això també pot portar inconvenients: que algú faci molt més que els altres, que no hi hagi temps, que hi pugui haver alguna discussió forta, etc. Però també aporta moltes coses positives, entre les quals conèixer en profunditat allò que s’està fent a la Pasqua.

Una altra de les coses que m’agrada és que convivim durant tres dies. Estan bé les celebracions o activitats per sí soles, però conviure ho fa tot més intens. Et permet també conèixer les persones amb qui estàs compartint aquests dies. Riure, cantar, tenir moments de silenci i moments de parlar… Són més hores, i per tant més oportunitats per conèixer gent nova i conèixer millor gent que ja coneixies. Perquè la Pasqua és per a un mateix, però també per compartir amb els altres. I conviure és una bona manera de compartir.

Hi ha més coses que m’agraden, i n’hi ha que no m’agraden, però vull acabar amb una última: estar en un lloc aïllat. És a dir, hi ha una carretera i Vic és a prop, però al voltant mateix de la casa només hi ha camps. És com si realment t’allunyessis de tot i això et permet centrar-te en el que estàs fent. Amb això tampoc vull dir que sigui necessari estar incomunicat per centrar-te en la Pasqua. Aquest any, per exemple, ja teníem cobertura a gairebé tot arreu, i igualment la Pasqua ha funcionat. Però d’alguna manera, la distancia física es nota.

PS: Vídeo de TV3 sobre la Pasqua on ens van entrevistar AQUÍ

Pasqua Jove dels Salesians i Salesianes: “Viu avui…”

[Gemma Rovira Moreno (17 anys)]

Arribant dijous i marxant diumenge, van ser uns quatre dies realment intensos. Gairebé 60 joves, tots relacionats amb parròquies salesianes de Sabadell, Terrassa, Barcelona…

Van ser dies plens d’emocions, plors, somriures… començant per rememorar l’últim sopar amb una gran eucaristia. Va ser una celebració dinàmica, amb participació de tots els presents, seguida d’un divendres en el que vàrem rememorar la mort de Jesús tot llegint la seva passió i vetllant la creu durant la nit. Dissabte va ser un dia molt intens i personal en el que aprenies a prendre’t temps, el temps que necessitessis tot preparant-nos per una intensa festa de resurrecció durant tota la nit i acomiadant-nos diumenge després d’aquests quatre dies espectaculars.

Cal afegir que no només han estat dies de celebracions religioses, també han estat dies de parlar amb gent, compartir opinions, fer noves amistats…