Petitó meu, avui hauria de ser un
dia feliç. Els Reis ahir ens van dur regals, després de llegir atentament la
carta que els vam enviar. Vam passar una bona estona obrint paquets, fent crits
i jugant fins ben tard. Però aquests Reis
són diferents. La seva arribada ha coincidit amb una partida, un adéu que no
desitjàvem i que ens ha omplert el cor de tristesa. Na Niní, sa tia Niní de ta
mare, se n’ha anat per sempre.

Ton pare la va descobrir fa vuit anys,
i d’ella només puc dir paraules bones. Sempre he dit que és la dona més dolça i
amb més bondat que he conegut mai. Sempre tenia un somriure a la boca, sempre
bones paraules, sempre pendent que els altres fóssim feliços. Els seus ulls
irradiaven calma i pau. Segur que els teus avis et poden contar mil històries
seves, i encara que tu quasi no l’hagis conegut, et puc assegurar que ha estat
un exemple de serenor fins i tot en els moments més difícils. 

Ahir va tancar els ulls per sempre,
acompanyada de la seva família, que també és la teva i la nostra. Ahir, va
descansar després d’una lluita intensa. Ara ens queda el buit immens que deixa,
només podem pensar en la seva absència, però a poc a poc segur que arribarà el
moment que el dolor per la pèrdua deixarà lloc al somriure que se’ns dibuixarà
a la cara quan recordem la seva veu suau, com de cotó fluix; la seva feina desinteressada
ajudant a tothom sense demanar mai res a canvi; el seu amor il·limitat cap als
seus. Ta mare recordarà sempre aquella xalada que va fer quan na Niní va rebre
la visita de na Bruna a ca seva. Aquell dia, el somriure de la teva germana va
quedar en segon terme. El que il·luminava el dia i la casa era el somriure de
na Niní, un somriure enmig del patiment i la consciència que el comiat
s’atracava. 

Petitó, sé que avui hauria de ser un
dia feliç. Ens esforçarem perquè ho sigui. Ella
ho hauria volgut així. Segur que voldria que n’Andreu seguís essent aquest home
decidit, fort i amb empenta que ha estat sempre. Segur que voldria que els seus
fills seguissin essent tan nobles i sincers com han estat sempre. Segur que
voldria que tots noltros la recordéssim amb un somriure, no amb una llàgrima.

Ahir, la germana de na Niní, sor
Carme, donava gràcies per tot el temps que hem pogut gaudir d’ella. Jo, petitó,
et puc dir que han estat poques les estones que he compartit amb ella, però les
recordaré com un oasi de pau. Mai crec que torni
a conèixer ningú tan dolç com ella. Des d’aquí, petitó, li enviam una besada
immensa.

Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos
en el meu amor.  Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo
guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.
Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la
vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els
uns als altres tal com jo us he estimat.  Ningú no té
un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic
servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit
amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. No
m’heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he
confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per
sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho
concedirà. Això us mano: que us estimeu els uns als altres.