Autor: Esteve

  • Faci's la teva voluntat









    Pregària de Taizé Parròquia a Sarrià, 8 de gener de 2013

    Introducció
    Fragment del Parenostre: “Faci’s la teva voluntat”
    Què és fer la teva voluntat? Ser testimoni de
    l’amor, ser un oasi de pau.
    Na Niní: testimoni d’estimació / va morir dia el 5 de gener / havia anat a Taizé / estant malalta i escoltava la música de Taizé… això l’aliviava
                 
    Cant: Bonum est confidere (nº 8 O toi l’au-delà de tout). Fer la voluntat de Déu comença per
    confiar.
    Testimoni: Uns reis sense na Niní per Llorenç Allès Camps  
    (Text escrit per un periodista i familiar de na Niní que cada
    diumenge escriu al Diari Menorca una carta adreçada al seu fill comentat algun
    tema. Publicat el 
    06/01/2013).

    Petitó meu, avui hauria de ser un
    dia feliç. Els Reis ahir ens van dur regals, després de llegir atentament la
    carta que els vam enviar. Vam passar una bona estona obrint paquets, fent crits
    i jugant fins ben tard.
    Però aquests Reis
    són diferents. La seva arribada ha coincidit amb una partida, un adéu que no
    desitjàvem i que ens ha omplert el cor de tristesa. Na Niní, sa tia Niní de ta
    mare, se n’ha anat per sempre.

    Ton pare la va descobrir fa vuit anys,
    i d’ella només puc dir paraules bones. Sempre he dit que és la dona més dolça i
    amb més bondat que he conegut mai. Sempre tenia un somriure a la boca, sempre
    bones paraules, sempre pendent que els altres fóssim feliços. Els seus ulls
    irradiaven calma i pau. Segur que els teus avis et poden contar mil històries
    seves, i encara que tu quasi no l’hagis conegut, et puc assegurar que ha estat
    un exemple de serenor fins i tot en els moments més difícils. 

    Ahir va tancar els ulls per sempre,
    acompanyada de la seva família, que també és la teva i la nostra. Ahir, va
    descansar després d’una lluita intensa. Ara ens queda el buit immens que deixa,
    només podem pensar en la seva absència, però a poc a poc segur que arribarà el
    moment que el dolor per la pèrdua deixarà lloc al somriure que se’ns dibuixarà
    a la cara quan recordem la seva veu suau, com de cotó fluix; la seva feina desinteressada
    ajudant a tothom sense demanar mai res a canvi; el seu amor il·limitat cap als
    seus. Ta mare recordarà sempre aquella xalada que va fer quan na Niní va rebre
    la visita de na Bruna a ca seva. Aquell dia, el somriure de la teva germana va
    quedar en segon terme. El que il·luminava el dia i la casa era el somriure de
    na Niní, un somriure enmig del patiment i la consciència que el comiat
    s’atracava. 

    Petitó, sé que avui hauria de ser un
    dia feliç.
    Ens esforçarem perquè ho sigui. Ella
    ho hauria volgut així. Segur que voldria que n’Andreu seguís essent aquest home
    decidit, fort i amb empenta que ha estat sempre. Segur que voldria que els seus
    fills seguissin essent tan nobles i sincers com han estat sempre. Segur que
    voldria que tots noltros la recordéssim amb un somriure, no amb una llàgrima.

    Ahir, la germana de na Niní, sor
    Carme, donava gràcies per tot el temps que hem pogut gaudir d’ella. Jo, petitó,
    et puc dir que han estat poques les estones que he compartit amb ella, però les
    recordaré com un oasi de pau.
    Mai crec que torni
    a conèixer ningú tan dolç com ella. Des d’aquí, petitó, li enviam una besada
    immensa.



    Cant:  Ubi caritas (Bendecid al Señor nº 8). Fer la voluntad de Déu és estimar
    Paraula de Déu: Joan 15

    Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos
    en el meu amor. 
     Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo
    guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.
    Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la
    vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els
    uns als altres tal com jo us he estimat. 
     Ningú no té
    un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. 
    Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic
    servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit
    amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. 
    No
    m’heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he
    confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per
    sempre.
    I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho
    concedirà. Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

    Silenci i compartir
    Cant: Surrexit Christus (nº1 O toi l’au-delà de tout). Viure estimant ens fa feliços,
    al·leluia!



  • Gent a la platja

    Gent a la platja


    Una presentació amb un poema de Joan Margarit,
    poeta que hem descobert fa poc a casa, i que hem fet en homenatge a la
    humanitat del Dr. 
    Broggi.

    Aportat per Rafel Pi, gener 2013
  • Pensaments per reflexionar


    Uns pensaments per reflexionar ara que comencem un any
    amb bons propòsits.

    Aportat per Rafel Pi. Gener 2013

  • A Roma, trobada europea de Taizé

    Avui ha començat una nova trobada europea de joves de Taizé. A Roma, del 28 de desembre al 2 de gener es trobaran milers de joves (se n’esperen 40.000). Igual que a Taizé, aquests joves vénen des de tots els racons d’Europa responent a la crida per a la reconciliació que la comunitat de Taizé fa des de fa gairebé 75 anys.

    És tota una sort poder gaudir de nou d’una trobada europea. Si bé els estius i les pasqües són moments de trobada intensa a Taizé, les trobades europees són un esdeveniment que tenen un doble impacte: d’una banda, l’impacte sobre els joves que hi participen, que recorren llargs trajectes des dels seus llocs d’origen, i pels quals moltes vegades aquesta trobada és el primer contacte amb la realitat de Taizé; i d’altra banda, pels joves, famílies, comunitats i parròquies locals, embrancades en fer de la seva ciutat, parròquia, comunitat i família un veritable lloc d’acollida. La petjada de la trobada roman sempre sobre els  participants i sobre les persones que els acullen. Per exemple, a Barcelona, la pregària de Taizé que seguim tenint cada segon i quart dimart de mes als salesians de Sarrià va sorgir després de la trobada europea a la ciutat l’any 1978!
    Durant la trobada els joves comparteixen pregària i vida en grups de reflexió a les parròquies als matins, participen en activitats preparades per l’organització com la peregrinació/visita per les esglésies del centre històric de Roma o per les tardes en la vintena de “tallers” per tota la ciutat (com ara “la fe dels primers cristians”, amb visita a les catacumbes, “silenci i pregària pesonal”, “creats a imatge de Déu”, amb visita als museus vaticans, o “repensar la pobresa”). 
    Les pregàries en comú del migdia i el vespre han tornat a les grans basíliques, com originalment es feia a les primeres trobades (en comptes dels pavellons de les fires o altres grans espais). La pregària del vespre del dia 29 es fa a Sant Pere del Vaticà, amb el Sant Pare. La primera pregària (dia 28) ha estat a la basílica de San Paolo fuori le Mura que, la veritat, ha quedat una mica gran per a la quantitat d’assistents -molts joves encara estaven a l’acollida o de camí a les parròquies! Els propers dies les pregàries es faran a San Giovanni in Laterano, Santa Maria in Aracoeli i Santa Maria Maggiore.
    Aquesta 35a. trobada europea ha de sevir per començar a preparar “l’aprofundiment de les fonts de la confiança en Déu”, que com explica el germà Alois, prior de Taizé, ens portarà vers “la trobada per una nova solidaritat” que s’esdevindrà a Taizé l’agost de 2015. No tenim dubte que així serà!

    Esteve Fernández (text i fotos)
    prentetemps@gmail.com
    Enllaços d’interès:
    · el llbret de la trobada, amb les pregàries, cants, tallers… http://www.taize.fr/IMG/pdf/livret_es.pdf (castellà)
    · el dia a dia de la trobada… http://www.taize.fr/en_article14953.html (anglès)
    · fotos de la trobada… http://www.taize.fr/en_article14890.html

  • 60 Nadals: un joc per reflexionar

    Aquesta és una activitat
    pensada per fer amb nois i noies de secundària, durant la darrera hora
    de classe abans de vacances de Nadal. També es pot utilitzar en
    esplais, casals, etc. L’activitat p
    ermet valorar la
    importància del treball en equip i mirar positivament els tòpics del
    Nadal.
    Instruccions d’ús:
    • Es presenta l’activitat com a una
      reflexió sobre el Nadal (no s’ha de dir que és un concurs). Un cop comença el
      PPT (descarrega’l aquí) cal anar deixant uns segons per poder contemplar bé les imatges de cada
      diapositiva (10 segons, per exemple). 
    • Quan acaben les imatges el mateix PPT explica el concurs que ve després.
    • Un cop cadascú ha fet la
      seva llista, anoten el total que han aconseguit individualment.
    • Es convida els nois i noies a posar-se de
      dos en dos i completar la seva llista amb el que ha anotat el company, i anoten
      el total aconseguit entre els dos.
    • Després es fa de de 4 en 4, 8 en 8, etc… i al final, entre tots, acostumen a aconseguir el total (o s’hi acosten molt més
      que sols).

    Cal subratllar la
    importància del treball en equip, la força de la comunitat… “Junts
    podem” és el lema que aquest any tenim a l’escola.

    Vist que en realitat no
    es tractava d’un concurs sinó de reflexionar, la reflexió continua, guiada pel
    mateix PPT, convidant a tenir una visió positiva sobre els tòpics del
    Nadal amb els que aquests dies haurem de conviure.

    Teresa Callao
    prentetemps@gmail.com
  • Pare Nostre que esteu en el cel

    Pregària de Taizé a Sarrià, 23 d’octubre 2012

    Cant 
    Vosaltres, pregueu així: Pare nostre (Mt 6,9)
    Jesús viu
    des de l’experiència d’un Déu Pare. Així ho capta en les seves nits d’oració i
    així ho viu al llarg del dia. El seu Pare Déu té cura de les criatures més
    fràgils, fa sortir el sol sobre bons i dolents, es dóna a conèixer als petits,
    defensa els seus pobres, guareix als malalts, busca els perduts. Aquest Pare és
    el centre de la seva vida.

    El que li
    neix de dins és dir “Pare”. A Jesús li agrada anomenar Déu
    “Pare”. Li brolla de dins, sobretot quan vol subratllar la seva
    bondat i compassió. Però, sens dubte, el més original és que, en dirigir-se a
    Déu, l’invocava amb una expressió desacostumada. El deia
    Abbà. Viu a Déu
    com algú tan proper, bo i entranyable que, en dialogar amb ell, li ve
    espontàniament als llavis només una paraula:
    Abbà, Pare
    meu estimat. Aquest és el tret més característic de la seva pregària. No troba
    una expressió més profunda per anomenar a Déu que aquesta:
    Abbà.
    Aquest costum de Jesús va provocar
    tal impacte que, anys més tard, en les comunitats cristianes de llengua grega,
    deixaven sense traduir el terme arameu Abbà com ressò de l’experiència personal viscuda per Jesús. Aquesta manera
    de tractar amb Déu no és convencional. Neix de la seva experiència més íntima i
    es distancia del to solemne amb que, en general, els seus contemporanis es
    dirigeixen a Déu, accentuant la distància i la por reverencial.

    Les primeres paraules que
    balbotejaven els nens de Galilea eren Immà (mamà) i Abbà (papà).
    Així va cridar també Jesús a Maria i a Josep. Per això, anomenar Déu Abbà evoca l’afecte, la intimitat i la confiança
    del nen petit amb el seu pare.
    Preguem Déu, tot expressant la nostra
    experiència de filles i fills seus…
    Cant
    Si vosaltres que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt
    més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant (Lluc 11, 13)
    Jesús viu
    seduït per la
    bondat
    de Déu. Déu és bo. Jesús capta el seu misteri insondable
    com un misteri de
    bondat.

    El que defineix a Déu
    no
    és el seu poder, com passava
    amb les
    divinitats paganes
    de l’Imperi; tampoc la seva saviesa, com en alguns
    corrents
    filosòfics de Grècia.
    La realitat última de Déu, el que no podem pensar
    ni imaginar del seu
    misteri
    , Jesús ho capta com bondat i salvació. Déu és bo
    amb ell i és bo amb tots els seus fills i
    filles
    . El més important per a Déu són les persones, molt
    més que els sacrificis
    o el dissabte. Déu
    només vol el seu .
    Res ha de ser utilitzat contra les persones,
    i molt menys encara
    la
    religió.

    Aquest Pare bo és
    un Déu proper. La
    seva
    bondat està ja interrompent al
    món en forma de compassió.
    Jesús viu aquesta proximitat amorosa de
    Déu
    amb sorprenent senzillesa i espontaneïtat.
    És com un gra
    de blat sembrat a
    la terra
    , que passa inadvertit,
    però que aviat es
    manifestarà com una espiga esplèndida. Així és la bondat de Déu: ara
    està amagada sota
    la realitat complexa de la vida, però un dia acabarà
    triomfant sobre el
    mal
    . Per a Jesús, tot això no és una teoria.
    Déu és proper
    i accessible a
    tots. Qualsevol pot
    tenir amb ell una
    relació directa i immediata des del secret
    del cor. Ell parla
    a cadascun sense
    pronunciar paraules humanesFins els més
    petits poden descobrir
    el seu
    misteri. No són necessàries mediacions rituals
    ni litúrgies
    sofisticades, com la del temple, per trobar-se amb ell. Jesús convida a viure confiant
    en el Misteri inefable d’un Déu bo i proper.
    Preguem, tot donant gràcies per la bondat que
    el nostre Pare Déu ha tingut amb nosaltres…
    Cant 
    Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li
    al coll i el besà (Lluc 15, 20)
    Déu
    no és propietat del bons, el seu amor està obert també als dolents. Aquesta fe
    de Jesús en la bondat universal de Déu envers tothom no deixa de sorprendre.
    Jesús parla moltes vegades de Déu com a Pare bo, però mai ho fa amb el
    mestratge seductor amb que descriu en una paràbola a un pare acollint al seu
    fill perdut. És com un pare proper que no pensa en l’herència, respecta les decisions
    dels seus fills i els permet seguir lliurement el seu camí. A aquest Déu,
    sempre es pot tornar sense cap temor.

    Aquest no és el Déu vigilant de la
    llei, atent a les ofenses dels seus fills, que li dóna a cadascun el seu
    merescut i no concedeix el perdó si abans no s’han complert escrupolosament
    unes condicions. Aquest és el Déu del perdó i de la vida, i davant la seva
    presència no cal humiliar-nos o autodegradar-nos. Al fill no se li exigeix res.
    Només s’espera d’ell que cregui en el seu pare.

    Quan Déu és experimentat com un poder
    absolut que governa
    i s’imposa per
    la força de la seva llei, emergeix una religió regida
    pel rigor, els mèrits
    i els càstigs.
    Però q
    uan Déu és experimentat
    com bondat i
    misericòrdia, neix una religió fundada en la
    confiança
    . Déu no aterra pel seu poder i la seva
    grandesa, sedueix per la seva bondat i
    proximitat. Es pot
    confiar
    en ell. Ho deia Jesús de mil maneres
    als malalts, desgraciats,
    indesitjables i pecadors.
    Déu és per als qui
    tenen
    necessitat d’un pare
    bo.
    Preguem Déu, des de la confiança, des del
    reconeixement de la seva misericòrdia…
    Cant
    Pregàries
    Pare nostre

  • Amb uns altres ulls


    Amb uns altres ulls

    Com que vindran uns dies de
    tranquil·litat, una presentació que recull frases per pensar


    Aportat per Rafel Pi, desembre 2012

  • De fades i mags

    Foto: Bloc de la classe de les fades i els mags (http://fadesimags.blogspot.com.es/)












    En el seu article al “Criatures” del dia 1 de desembre,
    l’escriptora i pedagoga Eva Bach ens convida a reconèixer fades i mags i a
    convertir-nos-hi. Una delícia educativa molt indicada per aquests dies de notes
    i de trobades familiars.

    Teresa Callao
    prentetemps@gmail.com


    Les
    fades i els mags existeixen
    Les
    fades i els mags que fan i desfan encanteris per ajudar persones o resoldre
    problemes en els contes infantils existeixen de debò. No van vestits com als
    contes i fan vides normals. Per això costa una mica identificar-los. Però són
    reals com qualsevol de nosaltres i viuen al nostre costat. De fet, nosaltres
    mateixos ens hi podem convertir en algunes ocasions. De vegades, idealitzem i enyorem
    la infantesa com el territori de la fantasia que hem perdut per sempre, quan,
    en realitat, és la terra de cultiu de la màgia futura de les nostres vides. De
    petits, coneixem les fades i hi somiem per saber distingir-les quan som grans. N’hi
    haurà que pensaran que són bajanades, però jo tinc una fada adorable de
    carn i ossos i recomano als meus fills i a tots els nens que les convoquin al
    seu voltant i que obrin bé els ulls per reconèixer-les quan apareixen.
    Les
    fades i els mags són persones que reflecteixen la millor imatge de nosaltres
    mateixos, la que nosaltres no ens sabem veure i que  difícilment ens veuríem sense la seva ajuda.
    Que ens embolcallen amb una pluja d’estels a canvi de res i ens fan sentir vàlids
    i capaços. Que creuen en nosaltres malgrat els nostres errors i limitacions.
    Que activen el nostre potencial i ens catapulten cap als millors somnis. Que
    ens regalen paraules balsàmiques per a les ferides de l’ànima i gestos d’alè
    per als grans reptes.

    Els
    pares i mares podem fer de fades o mags dels propis fills. Però l’efecte és més
    potent si ho fan altres persones. Quan ens elogien els nostres pares,
    sempre
    podem pensar que ho fan perquè són els nostres pares. Quan ho fa algú de fora
    de casa, resulta més creïble i s’incrementa la màgia. Per això, tiets,
    parents, coneguts,amics de la família i educadors ens podem convertir, de vegades,
    en entranyables mags i fades.
    Eva
    Bach
    , escriptora i pedagoga
    (c) Publicat al Criatures
    (suplement del diari Ara), 1
    desembre 2012

  • El cazo de Lorenzo

    El cazo de Lorenzo


    Una presentació per saber potenciar les capacitats dels altres:

    http://www.youtube.com/watch?v=K0usZT3LGOQ

    Aportat per Dolors i Rafel (Pi-Boleda), Novembre 2012