Pregària de Taizé a Sarrià, 27 de novembre 2012
Introducció
(Amb música: Bleibet hier, només instrumental)
Avui el parenostre ens porta al verset “vingui a nosaltres el vostre regne”. Intentarem aprofundir què vol dir-nos Jesús, en què ens vol instruir, fer pensar, fer-nos concentrar, o fer-nos pregar, amb aquesta frase del parenostre. A mi sempre m’ha fet pensar en el “món nou“, aquí i ara, on tots siguem dones i homes nous, lliures, compromesos, atents, pacífics, solidaris… un món nou, un regne, que esperem arribi, però no passivament sinó ben activament i impulsat per la nostra fe. Un món nou que anem construint, transformant des del nostre entorn immediat fins a les estructures més allunyades, però que comença per la transformació interior.
Cant: Déu és amor
Lectura: Lluc 17, 20-21.
Els fariseus van preguntar a Jesús quan
vindria el Regne de Déu. Ell els respongué: “-El Regne de Déu no vindrà en un moment
previsible, ni tampoc podran dir: “És aquí” o
“És allà”. El Regne de Déu és enmig vostre.”
vindria el Regne de Déu. Ell els respongué: “-El Regne de Déu no vindrà en un moment
previsible, ni tampoc podran dir: “És aquí” o
“És allà”. El Regne de Déu és enmig vostre.”
Silenci amb música (Ubi caritas, Instrumental)
Lectura: “Món en justícia i pau” de Pere Casaldàliga.
Si la democràcia ve dels grecs, el cristianisme dels jueus i la tècnica de meditació d’Orient… Si les xifres que sumen són àrabs,
les lletres que escrivim, llatines, i la imprescindible roda és persa…
Si l’Àsia va aportar l’arròs, els països mediterranis, el blat, i Amèrica el blat de moro…
Si molts ritmes que ballem són africans, La no-violència que més inspira és índia i la nadala universal és germànica…
Si la raça humana és de tots els humans i les
humanes d’aquesta terra…
Perquè no lluitem a fi que totes les cultures dialoguin i contribueixin a la construcció d’un món en justícia i pau?
Lectura: “Món en justícia i pau” de Pere Casaldàliga.
Si la democràcia ve dels grecs, el cristianisme dels jueus i la tècnica de meditació d’Orient… Si les xifres que sumen són àrabs,
les lletres que escrivim, llatines, i la imprescindible roda és persa…
Si l’Àsia va aportar l’arròs, els països mediterranis, el blat, i Amèrica el blat de moro…
Si molts ritmes que ballem són africans, La no-violència que més inspira és índia i la nadala universal és germànica…
Si la raça humana és de tots els humans i les
humanes d’aquesta terra…
Perquè no lluitem a fi que totes les cultures dialoguin i contribueixin a la construcció d’un món en justícia i pau?
Silenci amb música (El Senyor és la meva força, Instrumental)
Lectura: Romans 14, 16-19.
No feu que malparlin del vostre millor tresor! Que el Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la
justícia, la pau i el goig de l’Esperit Sant. El
qui serveix el Crist d’aquesta manera, agrada a
Déu i és reconegut pels homes. Cerquem, doncs, allò que porta la pau i
que edifica la comunitat.
Silenci llarg
Pregàries espontànies
Pare Nostre
Cant final: Da pacem Domine
Preparada per: Esteve Fernández
Deixa un comentari