La tardor està considerada com la més melancòlica de les estacions. Passem de la llum desbordant a les llums matisades i a les mitges llums, dels paisatges daurats, blaus i vívids als ocres i tota la gama de marrons, dels fruiters carregats de colors a l’austeritat de les branques nues… En aquest mur, cada octubre, sembla revifar aquesta heura amb un esclat de vermellor gairebé impúdic. Tot i que l’heura restarà nua fins a la primavera, sembla que ens anunciï, joiosa, la tardor. O així ho entenc. M’agradaria tenir una tardor plena de vida.

Foto i comentari: Esteve Fernández